dilluns, de gener 22

Solucions al veritat o mentida (altrament dit el joc de l'Arare)

Doncs ja és el moment de resoldre el passatemps de veritat o mentida.

Abans, però deixeu-me dir que me quedat bocabadat, ja que molts n’heu encertat un fotimer... Redeu, redeu, redeu, no em pensava que em coneguéreu tan bé.

Així que anem per feina:

1.- Durant el servei militar a l’”Escuela Militar de Montaña” de Jaca, vaig tenir durant tres mesos com a superior meu a Joan Manuel Serrat, que feia milícies com a sergent de complement

Fals. Vaig fer la mili al mateix lloc que en Serrat. Però quan jo hi vaig arribar en Joan Manuel, ja s’havia llicenciat.

2.- Em van fer un consell de guerra, del que per sort, faig sortir ben parat.

Cert. A principi de 1977, jo treballava en una revista satírica i vaig fer set planes amb unes fotos a les que vaig posar un text. Per aquestes fotos em van fer un consell de guerra en el que l’acusació era: “Injurias al anterior Jefe de Estado (Franco), injurias al ejercito español e injurias al fundador de la Legión Millan d’Astray”. Per sort al cap dem poc temps van haver les eleccions generals i el judici va passar als tribunals ordinaris. Al final em van condemnar a una multa de 200.000 pessetes, cinc anys d’inhabilitació per desenvolupar un càrrec públic o d’ensenyament i un any de presó, que no hauria de complir, sempre i quant durant aquest any no tingués cap més condemna.

3.- Una de les meves convivències en parella, que va durar un any i escaig, va ser amb una actriu del “Cor de la Ciutat”

Fals. Durant una època vaig tenir una amistat amb dret a “roce” amb una actriu, que llavors feia teatre i temps després va fer i ha fet diverses coses a TV3, entre elles “El Cor de la Ciutat”. (Per aclarir coses a la nena i a la meva musa virtual, diré que no és ni la Minguillón ni l’Aranega)

4.- Soc ATS i, molt abans de dedicar-me al que faig ara, vaig estar treballant una temporada al laboratori de Sant Joan de Déu, fent extraccions de sang.

Fals No sóc ATS. És més quan veig una xeringa em foto malalt i quan veig sang, no em desmaio per vergonya.

5.- Durant una època, vaig fer guions per l’Eugenio, “saben aquell que diu...”

Cert Quan l’Eugenio va fer el programa “La Palmera” per TV2, feia tres intervencions diàries: Al començament del programa, explicant les “Efemérides y Curiosidades del dia”. A la mitja part, explicava quatre acudits i al final feia l’acomiadament dient el santoral de l’endemà i el calendari del pagès, dins d’un confessionari. Doncs tan l’entrada com el final, el guió era meu.

6.- Des de petit que m’agrada nedar. Un cop fins i tot vaig quedar segon en la travessia del port de Barcelona

Fals No he sabut nedar mai. Em prou feines em mantinc fent el “mort”.


7.- Tinc una germanastra mulata, fruit d’una relació extramatrimonial del meu pare amb una cubana

Fals Malgrat que el meu pare va ser un home promiscu, només hi ha constància que deixés prenyada a ma mare. (Ara com a fantasia, té el seu què. Oi?)

8.- Sempre he portat barba (exceptuant els catorze mesos de mili, és clar)

Cert Quan vaig posar això em vaig suposar que vosaltres entendríeu que porto barba des de que tenia 18 anys. Ja que, per sort, no vaig ser un espermatozou barbut

9.- Em van batejar a la Sagrada Família de Barcelona.

Cert En la meva època tots els nens el batejaven i on jo vaig néixer pertanyia a la parròquia de la Sagrada Família. Així és que em van batejar allà (Malgrat l’emprenyamenta del meu avi Joan, republicà i anticlerical de tota la vida)

10.- He fet doblatge i entre els personatges que he doblat n’hi havia un de la sèrie “Dallas”

Cert. Al principi de TV3, vaig fer doblatge de sèries de dibuixos animats. Al lloc on doblàvem també es doblava “Dallas”. Un dia necessitaven una veu per doblar a un advocat que sortia quatre vegades, parlant amb la Sue Hellen , en un capítol de la sèrie i em van dir si li volia posar al veu, cosa que vaig fer. Així doncs, malgrat que breu, vaig doblar un personatge de “Dallas” .

Ara passem als resultats:

La meva musa virtual, Onix, juntament amb la Candela, l’Escarabat, la Musa i en Farlopa n’han encertat vuit. (Redeu, redeu, redeu, si que sóc transparent)

En Gatot, set.

L’AhSe, sis.

L’Arare, cinc.

L’abogada en BCN, el Veí de Dalt, el Puji, i la meva filla virtual (Alepsi) quatre.

I la Mima’m i el Prop de 40 dos.

Res més, gràcies a tots per jugar, realment meu sorprès, no pensava que fos tan transparent. Ah, i dir-li al Sir, que el tema de la germana mulata és una fantasia, però si la tingués quina enveja, eh?.

26 comentaris:

Candela ha dit...

PLAS, PLAS, PLAS. M'aplaudeixo a mi mateixa i als altres encertants de 8!!!

Alepsi ha dit...

Jopetas papa.... definitivament és molt necessari que ens comuniquem, eh??? Maaaaaaaaaaaaare meva! Guions per l'Eugenio!!! Però, però!!! Si aquest home és el meu heroi!!!! I tu més, clar!!! I jo que em pensava que li sortia tot del caparró barbut al senyor Eugenio............. xDDDDD
[Què il·lusa sóc, quan vull, papa, què il·lusa....]

Anònim ha dit...

Ja es pot ben aplaudir benvolguda Candela... redeu, si per els blocaires sóc com un llibre obert.

Anònim ha dit...

Nena, és clar que ens hem de comunicar.t'he contestat al correo. Ja em diràs alguna cosa.

Oriol ha dit...

tinc el full de la taula plè de numeros que van del 1 al 10. Sóc dolent, dolent...

onix ha dit...

sort que vaig medicada eh què sinó les encerto totes això que lo del barri de la sagrada família ... mai hagués pensat que havíem compartit barri redéu redéu ;)

Anònim ha dit...

No, home, no, benvolgut Oriol, no si posi pedres al fetge, pensi que jo he fet el mec en totes les traveses que he fet... Així que endavant les atxes!

Anònim ha dit...

Ai, ai, ai, benvolguda musa virtual... a veure si encara resultarà que ens coneixem... Quines quasualitats té la vida, oi?

onix ha dit...

^no ens coneixem avi ,que jo tinc mala memòria però selectiva ,mai oblido un home guapo ;)

Mireia ha dit...

Ei ostres!, la teva sí que es una vida interessant Avi, bueno lo del consell de guerra es per cabrejar-se, en fi que ets una capsa de sorpreses, però camufla't eh?, que després passa lo que passa, un petonàs enorme.

Anònim ha dit...

Muahahahaaaa!
Ves qui ho diria que seria dels màxims encertants de la categoria, com diuen a la "quiniela"

Doncs miri que el meu era tot ingenuïtat... Hi ha hagut molta sort pel mig, eh?

Salut!

Montse ha dit...

Ostres, ara que ho diu,senyor Avi, recordo això del consell de guerra. però només a vostè? No era a tota la revista? (El Papus?)

O m'estic fent un "embolio"?

Pel poquet que fa que el visito, Déu n'hi do, encertar-ne cinc, eh?

Anònim ha dit...

És una caixa de sorpreses, avi. M'ha ben sorprés... ja ho ha vist, oi? :(

Anònim ha dit...

Llàstima que no ens coneixem, benvolguda Musa/Virtual, hagués estat un puntasso

Anònim ha dit...

Doncs sí, benvolguda Mireia, això del Consell de Guerra, explicat ara, amb la prespectiva del temps, fa fins i tot gràcia, però quan m'hi vaig trobar, s'em van posar els collonets per corbata

Anònim ha dit...

Doncs, benvolguda Musa, amb aquesta ingenuitat, foti una 6/49, que segur l'encerta. Redeu, si s'hi arriba a posar seriosament, em fa saltar la banca

Anònim ha dit...

Benvolguda Arare, a vostè no li fa falta menjar cues de pansa. Té molt bona memória...

Anònim ha dit...

La de coses que hem descobert els uns dels altres, gràcies al joc de l'Arare, eh, benvolgut Propde40?...

Puji ha dit...

Cony quin desastre!

Anònim ha dit...

Coi, benvolgut Puji, que gairebé a arribat al 50% d'encerts. A més n'ha fet tants com la meva filla virtual... Què més vol?

efe ha dit...

Si és que... qui li man d'injuriar Franco. I a l'home aquell de la Legión (sense comentaris, que són molt fàcils). Amb què hagués dit la veritat ja hi hauria hagut prou. No calia injuriar-los. Si és que...

Anònim ha dit...

Benvolgut Avi on passo a buscar el pernil, perquè hi deu haver premi no??? jejejejejej

Anònim ha dit...

Si.Si.Si!!!

Esperem premi (el pernil salat ja ens està bé).

Pensi vosté que no va ser gens fàcil. Al Bar de la Penques hi havia una porra i tot!!

apa

mima ha dit...

ostia que fort...només dues???
definitivament això no és lo meu...

Cristina ha dit...

Avi, no deixa de sorprendre´m. Té una vida mooooolt interessant. I jo no el conec tant com pensava.

neus ha dit...

Caram Avi... sou un mar de sorpreses!! la veritat que no vaig ser capaç de mullar-me, crec que totes li esqueien ;)

Salut!