Darrerament
es parla dels mercats com si fossin uns Déus que estan per sobre del bé i el
mal. Uns Déus immaculats que responen d’una manera o una altra depenen del que
fem els pobres mortals.
Sembla
que estem davant d’una nova religió en la que el Déu Mercat actua d’una manera
o una altra depenent de que els seus apòstols, anomenats agències de
qualificacions, diguin qui és bo o dolent per actuar d’una manera o altra. I
els mercats no són cap Déu, si no una colla d’especuladors xarrupa sangs amb
noms i cognoms de grans fortunes que només volen guanyar i guanyar més i més calers,
manejant a les agències de qualificació en benefici propi...
Redéu,
estem pitjor que als anys trenta del segle passat i a sobre acabarem pagant la
vaselina...