dimarts, d’octubre 25

Ai, coi amb els mercats...


Darrerament es parla dels mercats com si fossin uns Déus que estan per sobre del bé i el mal. Uns Déus immaculats que responen d’una manera o una altra depenen del que fem els pobres mortals.



Sembla que estem davant d’una nova religió en la que el Déu Mercat actua d’una manera o una altra depenent de que els seus apòstols, anomenats agències de qualificacions, diguin qui és bo o dolent per actuar d’una manera o altra. I els mercats no són cap Déu, si no una colla d’especuladors xarrupa sangs amb noms i cognoms de grans fortunes que només volen guanyar i guanyar més i més calers, manejant a les agències de qualificació en benefici propi...



Redéu, estem pitjor que als anys trenta del segle passat i a sobre acabarem pagant la vaselina...  

dimarts, d’octubre 18

Qüestió de semàntica...

És curiós, amb el temps ens han fet anar tornant tan políticament correctes, que em arribat a un extrem en que ja no diem les coses per el seu nom...