M’agrada treballar amb música.
Poso un CD i deixo que soni. Gairebé no presto atenció a les cançons, simplement les sento, no les escolto.
Malgrat això, a vegades, de manera inconscient, paro atenció en alguna de les lletres. Sonava “EL VELL SMOKY”, una cançó popular nord-americana, cantada per l’Eduard Estivill. L’estrofa que m’han cridat l’atenció diu:
“Et faran carícies
i besos de mel
dient més mentides
que estrelles hi ha al cel”
No sé perquè, m’ha vingut a la memòria en Zapatero, en Rajoy, en Montilla, en Saura, en Carod... etc...
dimarts, de novembre 25
dijous, de novembre 13
dilluns, de novembre 10
Amb dos ovaris...
Jo sóc badoc de per sí. Vaig per el carrer mirant a tort i a dret. Podria justificar-me dient que em va bé per la feina, que veient el que passa arreu, em serveix per trobar temes. Però la realitat és que des de petit he estat un badoc. La meva àvia sempre que m’enxampava badant em fotia un clatellot, al temps que em deia:
- Et caurà el nas
El nas, no m’ha caigut, però continuo anant per el carrer guaitant tot el passa al meu voltant.
Crec que un dels millors llocs per exercir la badoqueria és quan t’atures en un semàfor. Mentre esperes que es posi verd per creuar, pots recrear-te.
Estava en una d’aquestes situacions semafòriques i em va cridar l’atenció un cotxe que estava aturat al costat, en una cantonada de càrrega i descàrrega, amb els quatre intermitents posats. Vaig veure com un motorista de la guàrdia urbana, que baixava pel carrer, es va aturar al seu costat i se’l va quedar mirant. Encara no havia baixat de la moto, que d’un portal va sortir una noia, amb una bossa de plàstic grossa en una mà i les claus del cotxe a l’altra. El motorista es va dirigir a ella:
- És seu aquest cotxe?
- Sí
- Sap que aquí no pot estacionar?. L’hauria de denunciar, perquè això és una zona de càrrega i descàrrega i vostè no porta un vehicle comercial...
La noia el va tallar:
- Mire, si me tiene que multar, me multa, pero no me dé la brasa que hoy no tengo el chocho pa ruidos...
Sí, senyor, amb dos ovaris – vaig pensar...
Quan el semàfor es va posar verd i vaig creuar, el guàrdia l’estava multant...
- Et caurà el nas
El nas, no m’ha caigut, però continuo anant per el carrer guaitant tot el passa al meu voltant.
Crec que un dels millors llocs per exercir la badoqueria és quan t’atures en un semàfor. Mentre esperes que es posi verd per creuar, pots recrear-te.
Estava en una d’aquestes situacions semafòriques i em va cridar l’atenció un cotxe que estava aturat al costat, en una cantonada de càrrega i descàrrega, amb els quatre intermitents posats. Vaig veure com un motorista de la guàrdia urbana, que baixava pel carrer, es va aturar al seu costat i se’l va quedar mirant. Encara no havia baixat de la moto, que d’un portal va sortir una noia, amb una bossa de plàstic grossa en una mà i les claus del cotxe a l’altra. El motorista es va dirigir a ella:
- És seu aquest cotxe?
- Sí
- Sap que aquí no pot estacionar?. L’hauria de denunciar, perquè això és una zona de càrrega i descàrrega i vostè no porta un vehicle comercial...
La noia el va tallar:
- Mire, si me tiene que multar, me multa, pero no me dé la brasa que hoy no tengo el chocho pa ruidos...
Sí, senyor, amb dos ovaris – vaig pensar...
Quan el semàfor es va posar verd i vaig creuar, el guàrdia l’estava multant...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)