dimarts, de febrer 23

El meu 23-F

23 de febrer de 1981


Jo estava a l’estudi de casa treballant en les pàgines que l’endemà havia d’entregar al “Papus”


Riiiiing! Riiiiing! Riiiiing!

- Sí?

- Hola, sóc en Josep, què hem de fer amb això del cop d’estat?

- El cop d’estat?

- Sí, cony, no t’has assabentat que hi hagut un cop d’estat?

- On?... a Xile?

- No, collons, aquí...

- Aquí?

- Sí, que no estàs escoltant la ràdio?

- No, estic escoltant música. Jo sempre treballo amb música...

- Doncs fot la ràdio i truca a l’Ivà, a veure que hem fer i després em truques

Rrrrrrr! Rrrrrrr! Rrrrrrrrr!

- Digui?

- Ivà?

- Sí

- Sóc l’Avi... D’això, que m’acaba de trucar en Josep preguntant-me que què hem de fer amb això del cop d’estat


- Mira, titu, jo tinc la maleta preparada per si es complica la cosa, fotre el camp a França. Ara, si la cosa amaina, ja et trucaré. Adéu

Clinc!

Després d’aquesta conversa, vaig estar hores davant la tele, fins que va sortir el rei vestit de capità general per dir que tot estava sota control


Riiiiing! Riiiiiing! Riiiiiing!

- Sí?


- Avi?

- Sí

- Sóc l’Ivà, demà a les nou, vull el consell de redacció al Papus. Truca al personal.

L’endemà a les nou, amb unes ulleres de no haver dormit en tota la nit, ens vam trobar a la redacció del Papus, l’Ivà, en Ja, en Francesc Arroyo, l’Albert Turró, en Xabier Etxarri i un servidor. Durant una bona estona vam estar escoltant en un transistor com s’anaven desenvolupant els esdeveniments. Un cop es va acabar tot i els guàrdies civils es van rendir, l’Ivà va dir:

- Apa, a treballar, anem a fer un número especial. Truca al muntador que vingui ràpidament, que tenim feina.

Durant tot el dia vam estar treballant amb el número especial del Papus, dedicat al 23-f, que va ser un èxit de vendes.

dilluns, de febrer 22

Qui té cua de palla...

- Ja us tenim calats a la gent com tu. Aneu de progres i esquerranosos però us deliu per carregar-vos el tripartit i no us adoneu que li esteu fent el joc a la dreta...


- Ei, ei, ei, para el carro. Tu tens orelles o una sola de sabata a cada banda de la cara?... Jo només he dit que amb la quantitat de merders i veient la inutilitat que tenen per gestionar en Saura i en Baltasar, en un país com cal ja haurien dimitit o bé el president del govern ja els hagués fotut fora, però, és clar, com que tenen al Montilla enganxat per els collonets amb el pacte de govern, tots continuaran a la poltrona com si res.


- Tu el que vols és canviar un govern progressista, catalanista i d’esquerres, per Convergència, que el primer que farà, serà pactar amb el PP...


- Com van fer els Socialistes a Euskadi?


- Veus?, ja tornem amb els tòpics



- Ni tòpics ni pebrots, rei. En política la única cosa que importa és el poder i els quartos, així que no em vinguis amb romanços. I, ara foto el camp, que ja tinc una edat i no estic per llençar el temps parlant amb un mesell de partit com tu. Ah, i la cervesa la pagues tu, que després d’aguantar la quantitat de bajanades que t’acabo d’aguantar és el mínim que pots fer.



Això és part de la conversa que vaig tenir divendres en un bar, amb un paio d’Iniciativa. I és que no aprendré mai a tenir la boca callada i no perdre el temps discutint amb gent que no veu més enllà de les consignes del partit

dimarts, de febrer 9

Demà m'hi poso...

Poso en marxa l’ordinador.


Vaig al bloc i a la pantalla em surt “RELATS CONJUNTS” i el temps que fa que vaig penjar el post.


- Mmmm! Hauria d’escriure alguna cosa. Va, després m’hi poso.


- Buf!... ara és massa tard. Demà m’hi poso.


I així un dia darrera l’altre i com qui no vol la cosa ja han passat tres setmanes des de l’últim escrit.


Avui, mirant la pantalla, pensava:


- Per què serveix un bloc?... per escriure les coses que, com diu la Tarambana, em passen per el caparró?


- Algú, realment li interessa aquests trossos de la meva vida?


- Per tenir el bloc tan deixat, potser que em rumiï seriosament el tancar la barraqueta.


- Si tanco la barraqueta, després no me’n penediré al cap de poc?


- Potser tot és posar-hi i tornar a agafar el ritme com quan vaig començar ara fa gairebé quatre anys. És clar que ja res, en el món virtual dels blocs, és igual que en el 2006.


- Mmmm! Quantes qüestions que hauria de resoldre... Bé, ara ja és tard, demà m’hi poso...