Tanco el xiringuito

Benvolgudes i benvolguts, tanco el xiringuito durant uns dies. Marxo de viatge.

-És un viatge de plaer?

-Pos sí.

-Seran molts dies?

-Pos no.

Fins a la tornada, sigueu bons i cuideu-me la barraqueta.

Una situació rara de collons!...

Ahir anava en el metro, quan en una estació va pujar una noia que va seure davant meu.

Durant una estona em va anar repassant de dalt a baix.

Jo, allà assegut, amb la bossa i el barret sobre la falda, en veure la insistència de la seva mirada vaig pensar:

-“Redéu, segur que portes la bragueta oberta”

Discretament vaig passar el dit índex i em vaig adonar que no. Llavors em va venir un altre pensament a la ment:

-“Cony!, vés que no portis alguna cosa enganxada a la barba”

Em vaig emmirallar en una de les finestres i no vaig observar res d’anormal. Així doncs davant de la mirada inquisidora vaig preguntar:

- Perdona, ens coneixem?

- Tu, ets l’Avi?

- Sí... Per?

- T’he conegut per el barret i la barba.

- Molt bé. Però ens coneixem?

- Jo llegeixo el teu bloc

- Ah...

- I, per cert, fa dies que no l’actualitzes

- Sí... Però, tu qui ets?

- Ui, hem arribat a la meva parada...

I va baixar.

Bé, siguis qui siguis, ja veus que em vas despertar la curiositat i fins i tot m’has fet tornar a escriure... Espero que t’he identifiquis, més que res perquè la situació deixi de ser rara de collons...