A la taula del costat hi havia dos nois i una noia, xerrant, rient i fumant.
Al cap de poc han aparegut dues senyores ben abillades que han decidit seure a una altra taula buida al costat dels nois i la noia. Tot ha estat seure, que han començat a remugar...
- Buf!, quina fumera.
- Després arribarem a casa amb la roba tota pudent de tabac.
- No, si ja sabem que molesten, però seran incapaços d’apagar les cigarretes.
- Quina mala educació
El grup seguia xerrant, rient i fumant com si res.
- Mira-te’ls, ja et pots queixar, ja, que sembla com si sentissin ploure
Finalment, un del nois, s’ha adreçat a les senyores
- Els molesta el fum?
- Sí, molt
- Doncs vagin dins del bar que allà no es pot fumar i no l’hauran de patir.
- Escolta, maco, volem gaudir del sol
- I nosaltres. Hem estat tot l’hivern fumant aquí fora, aguantant el fred. Així que, ara que fa sol, no marxarem. Continuarem fumant aquí
A les dues dones, la resposta els ha caigut com una coça al cul. Una m’ha mirat, buscant la meva complicitat. Jo me l’he mirat, he obert la bossa, he tret un puro i l’encès.
Les senyores han marxat renegant.
Aquest estiu, quan els no fumadors vulguin ocupar les terrasses dels bars i els toqui al costat algun fumador, es produirà més d’una discussió i més d’una batussa.
