dijous, d’octubre 29

De moment, ja he acabat la carrera...


- A veure... vostè va anar a urgències per un episodi de visió doble

- Sí, doctora

- Després del reconeixement i les proves, el neuròleg de guàrdia va sospitar que podria ser esclerosi múltiple, per això el va derivar a mi...

- Shhhhhiiii!

- Ja li vaig dir, que degut a la seva edat, és massa gran per agafar la malaltia (aquí em vaig alegrar de començar a ser iaio) i la petitíssima lesió que es va apreciar en el resultat de l’escàner era probable que no fos esclerosi, però li hauríem de fer més proves per assegurar-nos i descartar-ho del tot. No seria el primer cas que no ho sembla i ho és

PLINK! (soroll dels collonets picant la gola)

- Glub!

- Doncs ja tenim els resultats de les proves... A veure

PITICLINK, PITICLINK! PITICLINK! (Soroll del collonets repicant a la gola, mentre cau una gota de suor, esperant que la doctora acabi de llegir els informes de les proves)

- Mmmmmmm!... Doncs...

- ?

- Està tot bé. Podem descartar definitivament l’esclerosi


PATAXAN! XIN XIN!
(soroll de fanfàrria, després d’haver-me tret un pes de sobre)

- I ara que haig de fer?

- Doncs, pot marxar a casa tranquil·lament. El citarem d’aquí uns mesos per fer-li un control i ja està

- I, tot allò de la visió doble etc, per què va ser?

- Un episodi esporàdic del que no sabrem mai la causa

Així doncs, de moment, després de gairebé cinc mesos, ja he acabat la carrera de malalt, una carrera que saps quan la comences però mai saps quan l’acabaràs.

(Tota la carrera de malalt l’he feta en un hospital públic, i us puc assegurar que no tinc cap queixa)