Darrera d’ella anaven cinc noies més. Una portava una camera de fer fotos digital i una altra, una de vídeo.
M’ha mirat, somrient vermella com un pebrot madur, ha agafat un cogombre i ha simulat que feia una fel·lació. Tant la fruitera com jo ens hem quedat sorpresos. Les noies que l’acompanyaven reien, mentre immortalitzaven l’escena. Ella, després del numeret, ha deixat el cogombre i s’ha reincorporat al grupet.
- Amb sis plàtans, ja va bé – m’ha dit la fruitera, intentant aparentar la més absoluta normalitat
- Sí, sí, ja va bé...
Mentre me’ls pesava, la noia s’ha acostat a mi
- Perdoni, li puc demanar un favor?
- Demanar-me’l, me’l pots demanar, ara que jo te’l faci, són figues d’altra paner
- Em pot deixar el barret?
- El meu barret?
- Sí, és que demà em caso i m’estan fent l’acomiadament de soltera, que és una espècie de gimcana. I, ara m’han demanat que li demani el barret i em faci una foto amb ell...
- Jo te’l deixo, però està suat
- És igual
Se l’ha posat. L’han fotografiat i filmat. Me l’ha tornat, m’ha donat les gràcies i ha marxat a reunir-se amb el grupet.
- Alguna cosa més, a part dels plàtans? – m’ha preguntat la fruitera
- Eh?, ha sí, pastanagues
Llavors ha tornat la noia.
- Li puc demanar un altre favor?
- Tu demana i si jo veig que te’l puc fer, te’l faré
- Es pot fotografiar amb mi...
M’ ha agafat del bracet i ens han retratat i filmat.
Devem fer una fila, per partir-se la caixa. Un paio amb un barret negre al cap i mitja dotzena de plàtans a la mà, agafat del bracet a una noia amb un capell de cuiner, bata d’estar per casa i una collonera de plàstic penjada al coll.
- Gràcies
- De res, dona, de res... Per cert, suposo que m’enviaràs una còpia del vídeo i de les fotos
- Com?...
- No t’amoïnis que és broma. Apa adéu i que vagi bé el casori
Quan han marxat, la fruitera m’ha dit:
- Quanta paciència que tens Avi...
- Dona, si una noia té ganes de fer el mec perquè es casa, no seré jo qui li trenqui la il·lusió