dimecres, de maig 18

Sort que ja s'acaba


D'aquí a quatre dies, ja s'hauran acabat les maleïdes eleccions. Els partits polítics faran tots els pactes que calguin per mantenir la seva quota de poder i de quartos i nosaltres ens deslliurarem de somriures falsos, de promeses que saben que no compliran, de debats televisius i de blocs electorals...

dimarts, de maig 10

Corre cada element per aquest món...

A vegades, un, ha d’anar a sopars de aquells que es diuen de compromís, i per desgràcia, ha de compartir taula amb certs elements que hom pensa que estarien millor al zoològic que no pas anant donant la tabarra per aquest món.

En el darrer d’aquests compromisos que he assistit, em va tocar davant un membre de la banca, que es va passar una bona estona explicant a tort i a dret, que la culpa de la crisi era gent per haver-se endeutat fins a les celles sense tenir en compta que potser ens quedarien sense feina i no podrien tornar els diners.
 
Jo, estava més per el bacallà que m’havien servit, que no pas per les explicacions del saberut. De sobte em va mirar i em diu:
 
- M’han dit que tu coneixes a l’Homo APM
 
- Sí...
 
- Oi què és gai?
 
- No
 
- Va, va no dissimulis

- No dissimulo. Si fos gai, t’ho diria, però el cas és que no ho és
 
- A mi no m’enredaràs (això ho va dir amb aire de superioritat, mirant a la resta dels comensals, amb un posat de dir: vés que aquest m’enredarà). M’ha dit un client del banc, que el que fa d’Homo APM, li agraden els homes, és més està embolicat amb un jugador del Barça
 
- Sí, home. I fan orgies a casa d’un conseller de la Generalitat, que també és gai

- O veus?... Quin conseller és?

- Ja t’ho pots imaginar

- D’acord, ja sé qui és...
 
Tornant a casa, la Maria, em va dir:

- Apa, que t’has quedat a gust prenent-li el pel al J.
 
- Dona, és que jo vaig a sopar, no a perdre el temps discutint de bajanades
 
- Sí, però ara, aquest anirà esbombant que hi ha un conseller que és gai i fa orgies amb un jugador del Barça i amb l’Homo APM...
 
- Ja, i el fart de riure que ens farem amb el Manel (l’Homo), quan li expliqui...











dimecres, de maig 4

Hi ha mosquits que tenen més cervell...

Aquest matí, prop de l’ajuntament de Badalona, m’he creuat amb un iaio que anava abillat amb corbata, un vestit marró i tocat amb una gorra de beisbol de color blau.

En un principi no li havia prestat gaire atenció, fins que la veu d’un altre iaio l’ha cridat des de l’altra punta de la plaça

- Gregoriooo! Gregorioooo!

- Hombre, Felipeee!

- ¿Onde vas?

- A tomá er sol

- ¿Viste lo de ayer?

- Sí, estos jodidos catalanes nos robaron er partio

M’he quedat una mica astorat pensant que potser el Gregorio pren massa el sol. Per un moment he cregut convenient dir-li que les decisions en un partit de futbol, són cosa de l’àrbitre. Que el Barça no és Catalunya. Que hi ha catalans i catalanes que no els agrada el futbol. Que hi ha catalans i catalanes que no són del Barça. En seguida, però, m’he adonat que trauria més profit discutint d’aquestes coses amb qualsevol mosquit tigre, així que he seguit el meu camí.

Mentre caminava he pensat que si això mateix ho diu un iaio català al bell mig de la Plaza de España de Madrid, li fan la vaca com a mínim.