L’altre dia, en un dinar familiar, vaig coincidir amb una parenta que em va confessar que era creient i per això no deia paraulotes...
Ella, quan s’empipa perquè una cosa no li ha sortit bé o perquè ha tingut un petit accident, en comptes de dir: “Em cago en Déu” diu: “Casumdena” o en comptes de dir: “Collons”, diu: “Cordons” o “Cordills”.
Jo, li vaig dir que malgrat el canvi de paraules, la intenció era la mateixa, dir un renec, però em va corregir dient que com que no ofenia a Déu, no queia en el pecat i així no s’havia de confessar...
És curiós com molts catòlics canviant les paraules, però no el sentit, esquiven la canfessió...
Ella, quan s’empipa perquè una cosa no li ha sortit bé o perquè ha tingut un petit accident, en comptes de dir: “Em cago en Déu” diu: “Casumdena” o en comptes de dir: “Collons”, diu: “Cordons” o “Cordills”.
Jo, li vaig dir que malgrat el canvi de paraules, la intenció era la mateixa, dir un renec, però em va corregir dient que com que no ofenia a Déu, no queia en el pecat i així no s’havia de confessar...
És curiós com molts catòlics canviant les paraules, però no el sentit, esquiven la canfessió...