dimarts, de març 20

Què "bonic" és estar malalt!



És curiós la de coses que et poden passar quan estàs refredat.

El telèfon.
A vegades m’he passat dies en els que només he parlat per telèfon amb una persona. Fins i tot, hi ha dies que el telèfon ni sona. Ara, basta que estiguis constipat, que sembla que tothom es posi d’acord per trucar-te:

- Sí?

- Hola, sóc, jo... Què et passa?

- Estic refredat

- Ja se’t nota. Tens la veu agafada

Agafada?... Què cony vol dir que tinc la veu agafada?... Que m’expliquin qui me l’ha agafat, que si convé li foto un gec d’hòsties perquè me la deixi anar.

Els remeis.
Tots els que truquen, tenen un remei infal·lible per curar-te.

- Això dos sobres d’antibiòtic al dia i en quatre de dies curat

- És que els antibiòtics, no són sant de la meva devoció

- Cony!, doncs després no et queixis si estàs fotut. Et dic el què i no em vols fer cas...

(.........)

- Això una copa de conyac calent amb mel i se’n va en un tres i no res

- És que a mi el conyac no m’agrada. Jo sóc de whisqui

- Mira, si t’has de fotre el primmirat, poc que et curaràs...

A la llista de remeis infal·libles, podria afegir: Els bafs d’eucaliptus. El Vic
Vapor- Up. Les fregues d’alcohol. Una dutxa amb aigua freda. etc. etc.

La dona metge.
La Maria, ha procurat estar al meu costat tot el possible, i si hagut de marxar, m’ho ha deixat tot a punt i m’ha trucat cada dos per tres:

- Hola, com estàs?.

- Com una cafetera

- T’has posat el termòmetre?

Aaaah! El termòmetre. Un aparell, que es suposa serveix per ajudar-nos a guarir la malaltia i resulta que acaba fotent-nos més mal de cap.

Qui collons va ser la ment privilegiada que el va inventar?, amb aquelles ratlletes i numerets tan petits, que has de tenir la supervista de superman per saber si tens o no febre. Et passes un fotimer d’estona sacsejant-lo perquè baixi la punyetera ratlla. Després l’has d’anar movent de cantó a cantó, per veure si ja ha baixat prou. Sort en tindràs si no et disloques un canell...

A més, els malparits, llisquen... redeu, si llisquen. Com et descuidis i et confiïs, et salta dels dits, va a petar a terra i ja has begut oli. Els vidrets petits, costen un colló de recollir, i el mercuri... es fot aquella bola platejada, que no hi ha manera d’agafar...

- No, no m’he posat el termòmetre

- Per què?

- Perquè ara mateix, el tinc escampat a trossos per terra, com si fos un puzzle i em sembla que no me’n sortiré per tornar-lo a refer.

- No t’amoïnis, ara quan vingui en portaré un altra.

La paciència de la parella
La segona nit, et puja la febre i de sobta, el teu cos, sembla que se li doni per treure a fora tot el líquid que has begut durant els últims deu anys de la teva vida. S’obren el porus i apa, sembles les Fonts de Montjuïc, només et falta la musiqueta i els llums. Total, que quedes xop tu, els llençols, el matalàs (aquell que et recomanen que no es mulli) i la teva parella.

I a les tantes de la nit, ella remullada de dalt a baix et diu com si tal cosa:

- Assecat, que ara canvio el llençols.

Llavors és quan un pensa:

- Per què collons, haig de jugar a la loteria, si ja m’ha tocat la grossa amb la Maria.

(Aquesta petita anada d’olla, és perquè encara em queden restes de febre. Com que no tinc ganes de trencar un altre termòmetre, no sé exactament quanta febre tinc, però tinc restes de febre. Cony!, que em poso la ma al front i el tinc calent... )

33 comentaris:

Anònim ha dit...

Avi, foti-li al whiskey i se li passarà de cop. Clar que jo ho vaig provar una vegada i vaig empitjorar; és que a mi no m'agrada el whiskey.
Que passi una boda dit Avi.

neus ha dit...

ais Avi... en aquests casos em sembla que l'única cosa que val és la paciència... prendre pacència perquè el refotut virus se'n vagi tal com ha vingut i com més ràpid millor.

Cuidi's i que no sigui res. Res més del que ha sigut, és clar...

:*

Anònim ha dit...

Aviiii, que ja han inventat els termòmetres digitals, homeeee. En un moment li diuen la temperatura amb numerets ben grossos :)
A millorar-se!!

Puji ha dit...

Res, paciència i a recuperar-se que això no ha estat res!

Per cert, que repugnant és llevar-se a la nit tot moll. Sort que teniu la Maria.

Alepsi ha dit...

Papa.... heu pensat en adquirir un termòmetre dels digitals?? Sí, ja sé que als metges no els barrufen gaire, que diuen que no són exactes del tot, però al menys et donen una orientació i no es trenca... i es veuen millor! xDDDD

Cuida't, cuida't, papa, que en quant et tingui bo del tot et porto a fer una estripada que se't passaran tots els mals! xDDDDD
[I deixa't mimar per la Maria... que és un encant! xDDDD Saaaaanta paciència! xD]

Brioxet ha dit...

A fer punyetes els termòmetres!! Lo important és descansar fins que estigui bé i torni a tenir energies per fer vida normal!
Després de tot, la febre és una cosa molt relativa a trobar-se o no trobar-se be i punt.
Milloris i cuidis molt!!

Anònim ha dit...

Ai Avi perdoneu-me que lo del cognac us ho vaig dir jo :-( de totes maneres m'anelagro de que estigueu be i sobretot de que tingueu una dona tant estupenda com la Maria, ja cal que la cuideu a ella també, s'ho mereix!!!!

Un petonet i tapeu-vos bé......ai perdó, es que es de formació profesional donar concells mèdics :-P

Anònim ha dit...

Suposo que els termometres nomes els han d'utilitzar els metges. hehehe

>No begui conyac quan esta constipat!
>No begui whisky quan esta constipat!
>No begui ... quan esta constipat!
>Civisme als refredats, si us plau!

gatot ha dit...

Avi.... ja som dos. Però jo a més tinc una càries.... quina càries, que li ha donat per anar-se introduint i ara m'ha fotut una empastifada de bacteria a tort i dret.

Però a mi.... la febre em distreu. M'hi trobo bé. Mirant la bombeta i veient aquelles llances de llum que van caient....

ais... però lo que costa respirar... i el mal gust que agafa el tabac.....

en fi

petons i llepades solidàries!

atxúúúuú´´uúús

onix ha dit...

ara diria allò de a cuidar-se ,i un pensa .. que penses que faig ? creus que m'agrada estar malalt ? així que resignació i el meu suport a la Maria
crec que jo m'endure la Maria d'estripada ;)***

Anònim ha dit...

L'empitjorament, benvolgut Sir, generalment ve degut a la quantitat. Quanta més quantitat de whisqui begui, més fotut es trobarà. Ara, durant una estona es sentirà més alegre que el copon

Anònim ha dit...

Jas diuen els experts, que un constipat són set dies de llit i punt. Doncs ves que hi farem... paciència, que és la mare de la ciència

Anònim ha dit...

Ja ho sé, benvolgut Propde40, ja ho sé, però els "experts" diuen que són més fiables els altres i no em pregunti el perquè

Anònim ha dit...

Benvolgut Puji, més que repugnant, a mi em fa por. Jo no sé nadar

Anònim ha dit...

Nena, no t'amoinis que jo ja em deixo mimar tot el que puc i més. Si és el que dic, en el fons sóc un tipus amb sooooort. Ah, i ves-te preparant que l'estripada està al caure.

Anònim ha dit...

És el que procuro fer, Brioxet, descansar. Però a vegades se't fa una mica avorridot. estas llegint i et canses o et carregues o... Cony! paro, perquè semblo un vell atxacós

Anònim ha dit...

Benvolgut Avi acabi de curar-se i no jugui a fer el valent que després recaurà i potser serà pitjor. Cuidis hi ha recuperar-se. Cop de mall als termometres de mercuri.

Anònim ha dit...

Benvolguda Jo Mateixa, això del conyac, no anava per vostè, si no per la gent que t'ho diuen, els dius que no t'agrada i a sobre et foten la bronca perquè es pensen que no els vols fer cas

Anònim ha dit...

Això, benvolguda AhSe, refredats sostenibles... Casumsós!

Anònim ha dit...

Benvolguda Cris, no m'espanti... Encara sort que em foto el termomètre sota l'aixella i no al cul... Redeu, redeu, redeu...només em faltaria, ara, agafar una intoxicació per mercuri.

Anònim ha dit...

Aiiii, benvolgut Gatot, s'ha de vencer la por a anar al dentista, que després la cosa es complica i li passa al que vosté, refredat i amb mal de queixal. Per cert, jo quan estic refredat, és que sóc in capaç de fumar, a part de la tos em fa com fàstic... Potser són manies...

Anònim ha dit...

Ai, benvolguda Musa/virtual, ja ho faig això de cuidar-me i sobretot deixar-me cuidar per la Maria, que ben bé es mereix aquesta estripada que vostè diu... Redeu, redeu, redeu, quina paciència que té la pobre...

Anònim ha dit...

Gràcies benvolgut Farlopa. I, sí, cop de mall als termometres, però el cop de mall fote'm-li ben lluny de casa, que després és un conyàs recollir les boletes de mercuri de terra

Otger Cataló ha dit...

Avi millora't !!!

Anònim ha dit...

Ho intento, benvolgut Edu, ho intento i m'hi esforço

Anònim ha dit...

Benvolgut Avi: ara feia dies que no visitava el seu bloc (bé, el seu ni cap). M´ha agradat molt el seu post, ara mateix jo també estic molt i molt refredat. També sóc anti-antibiòtics i sóc de whisky i no de cognac. O sigui que res, a deixar que segueixi el seu procés. Ah ! I tampoc tinc termòmetre, quan tinc febre ja ho noto, i no em cal saber exactament la febre que tinc, que això no cura

Anònim ha dit...

Tres coçes enlaire, una flexió en direcció a la Meca, mitja ceba damunt la tauleta de nit, dos avemaries, i repetir com un mantra "el perro de san roque no tiene rabo, porque un perro rabioso se lo ha robado": el remei més infal·lible del món. Provi-ho.

Anònim ha dit...

Mira, jo també soc dels termometres de mercuri, pero com dius, si cauen a terra ja has begut oli...i mira que n'he petat uns quants. De fet, a mi el que més em mosqueja d'estar refredada (quan ho estic) és aquella fase en que els líquids no tiren ni amunt ni avall, i pronunciar paraules amb consonants nasals és tasca complicada...
Millora't avi!!

l'home de la musica ha dit...

Ai Avi... a recuperar-se... la veritat es que tens sort de tenir la Maria al costat que et cuida.

Joana ha dit...

catxis,
Jo també n'he arreplegat un i no se com i això que dormo... ben abrigadeta.
Que es millori!

Unknown ha dit...

Apali! cuidi's molt!
Els termòmetres no serveixen per res. No sé perquè ens entestem a tenir-ne. Si tens febre en tindràs tant amb termòmetre com sense, no?

Mikel ha dit...

Jo tambe he estat uns dies a casa per un Virus i es impresionant la cantitat de gent rara que truca al llarg del dia a casa ...sort que no hi soc normalment...

Anònim ha dit...

CORREGIU: "QuE bonic és d'estar malalt"