dimecres, de desembre 10

UN MATI RODÓ I ESPECIAL


            Una cosa bona que té aquesta professió meva, és que a vegades et regala moments especials com el matí que vaig passar en un col·legi, explicant a quitxalla de set anys com es feia un diari.

         Els i les alumnes, guiats per les mestres, van estar durant un grapat de temps confeccionant-lo. Van fer les maquetes i es van distribuir les seccions, van escriure els articles, els van il·lustrar i fins i tot van fer passatemps.

         
         Un cop acabat i imprès, em van convidat a l’escola perquè me’l  mirés i els digués que em semblava.

         La realitat però, va ser que la mainada encuriosida no va parar de fer-me preguntes, més que sobre el diari, sobre la professió de ninotaire. És curiós el que arriben a barrinar els seus cervells.

         Així doncs, entre xerrameca i dibuixos a la pissarra, va passar el matí volant i vaig tenir l’oportunitat de gaudir d' una estona agradable i enriquidora.



  

divendres, de novembre 7

Hi ha gent que s'amaga sota les faldilles de la mama

De petits, gairebé tothom, per por, en un moment determinat ens hem  amagat sota les faldilles de la mama.

Doncs hi ha gent que de gran, segueix sent covarda i continua amagant-se... 


dimecres, de novembre 5

Rentat de cara


Ara feia dies que no passava per aquí. Bé, més que dies són mesos, però és que el temps passa volant. Així que m’he dit:
- “Faré un rentat de cara al bloc, l’endreçaré una mica i sant Tornemi”...

Doncs, dit i fet. Rentat i endreçat.

I, ja posats, aprofitaré aquest sant Tornemi, per fer una mica d’autobombo, ja que demà a les 7 de la tarda a la Llibreria La Font de Mimir del carrer Costa i Cuxart 5 de Barcelona presentem la novel·la gràfica “Pasen y vean” (del guiñol al cine).

Aquesta presentació està emmarcada dins de les I jornades de còmic i llibre il·lustrat que es fan a Nou Barris del 5 de novembre al 12 de desembre.


Així que ja ho sabeu, si voleu ens podrem veure allà.   

dimarts, d’abril 22

Diada de feina... però agradable.



Per sant Jordi és el dia que més feina tenim els autors signant durant unes horetes  les nostres obres. S’ha de dir que és una feina agradable, ja que et permet estar amb contacte amb els lectors, saber que pensen del que fas etc.

Així doncs demà tinc doble sessió de firmes:

De dos quarts de tres a les cinc de la tarda, a la parada del Punt-Avui a la Rambla del Poblenou, per signar exemplars de  El llibre LA GRAN FÀBRICA D’INDEPENDENTISTES, fet per 36 humoristes gràfics i editat per Angle editorial en col·laboració amb el Punt-Avui






Y  de sis a set, a la parada de la llibreria Universal a Rambla Catalunya, 30, signarem exemplars de  “Pasen y vean”, una novel·la que he escrit i ha dibuixat en Ricard Soler i ha editat Amaniaco Ediciones.



Així que ja ho sabeu, si passejant, passejant us acosteu, podrem fer petar la xerradeta una estona.

dimarts, de gener 28

Té nassos la cosa...

Que en Pete Segeer, es mori el mateix dia que en Blas Piñar. Quines macabres quasualitats té la vida.

dimecres, d’octubre 16

Ciencia ficció...

El govern espanyol s'ha compromés a publicar les balances fiscals el mes de desembre. Sabent com fa els números en Montoro, segur que seran unes balances fiscals dignes d'uns tril·lers.

dimecres, d’octubre 2

Els del govern del PP, haurien de ser urólegs...

... perquè no hi ha res que els complagui més que tocar el collons....

divendres, de setembre 27

Com passa el temps...





Enguany fa quaranta anys que va sortir als quioscs “EL PAPUS”, una revista humorística que va revolucionar la premsa humorística d’un país que anava despertant del malson de la dictadura d’en Franco i que va ser clau en la transició.

 

Servidor, va tenir el goig de treballar-hi, i fins i tot en va ser sots-director artístic. Per això em plau molt que el proper dimecres dia 2, a les 19, s’inauguri al Col·legi de Periodistes de Barcelona, rambla de Catalunya 10, una exposició que recorda a tots els autors que vam passar per la publicació.

 

El mateix dimecres, juntament amb la inauguració, es farà una taula rodona amb el títol: El Papus: quan l’humor podia ser delicte, amb la participació de JA (Jordi Amorós), Pere Rusiñol de la revista Mongolia,  Pepe Gálvez, comissari de l'exposició i membre de TantaTinta, organització que ha fet possible l’exposició, i un servidor.    

 

Així que ja ho sabeu, si us ve de gust compartir una estona amb els que vam fer possible aquesta revista, sens dubte estarem encantats de que vingueu.

dimarts, de setembre 10

Bon vent i barca nova...



 
 Aquest post forma part de la cadena de blogs per la independència. Em dóna la mà  MONYOFINÉ i jo li dono a SALVADORBF.
 
Si voleu saber l’ordre de blocs que ens donem la mà, aquí el trobareu.

dilluns, de setembre 9

Amb la cua entre cames...



L’excés de “xuleria”, confiança i l'ànsia de tapar la merda, porta a clatellades espectaculars...

dimarts, d’agost 20

Cornuts i pagar el beure...

El senyor Rosell, "gran empresari" i president de la CEOE, cada dia va més crescudet. Aprofitant la crisi i el gran nombre d'aturats, que proporcionen a les empreses mà d'obra cada cop més barata, no en té prou i vol retallar els drets del pocs que encara tenen contracte indefinit.

Bé, si això ningú ho atura, entrarem de ple al esclavatge del segle XXI

 


dimarts, de juliol 30

Resulta que sóc un nazi, i jo sense saber-ho...

L’altre dia, el company JAP va publicar en el PUNT-AVUI un acudit en que es veia una via de tren amb un nus i al fons un cartell que deia: “Marca España”.

 

Aquesta vinyeta que, simplement, posa en dubte els sistemes de seguretat i la precarietat d’una xarxa ferroviària, del que el govern de l’Estat Espanyol està molt cofoi, ha ofès moltíssim al  periodista  Hermann Tertsch, que en el seu twitter, ha dit que se’n reien dels morts i ha qualificat al dibuixant, al director del diari i a tots els que hi treballem de nazis.

 

És curiós que un senyor com en Tertsch, que ara se l’agafa amb paper de fumar, i que representa a l’ultra dreta més rància d’Espanya, em titlli de nazi per treballar al PUNT-AVUI, quan el 20 de setembre de 1977, membres d’aquesta ultra dreta van col·locar  una bomba al PAPUS, una revista en la que jo vaig treballar i que va costar la vida a JUAN PEÑALVER, el porter de l’edifici on estava la redacció...    

dimecres, de juliol 17

Segueix el vodevil...



A vegades, un, s'imagina coses que li alegren el dia...

dijous, de juny 20

Relats conjunts




-        Ui, ui, ui,... Aparteu-vos ràpid...

 
-        Què passa?
 

-        Diarrea... m’acaba d’agafar diarrea...
 

-        Casumtot!... a qui se li acut menjar favada per esmorzar?...
 

-        ...I a sobre es posa a la punta de tot...

dimecres, d’abril 17

Una altra dosi d'autobombo

Dilluns vam presentar el llibre FINS ELS BORBONS. En el següent enllaç trobareu una crónica, feta per l'inclit Ignasi Gras, de com va anar l'acte:

http://www.nuvol.com/noticies/fins-els-borbons-es-presenta-en-societat-amb-molta-marxa/

dijous, d’abril 11

Autobombo: Presentació del llibre FINS ELS BORBONS

El proper dilluns dia 15 a les 19,30, es presenta a la llibreria ALIBRI, del carrer Balmes 26 de Barcelona el llibre editat per ANGLE EDITORIAL i fet per 38 humoristes gràfics: FINS ELS BORBONS.

Esteu avisats.

dimarts, de març 26

Què faria en Roucco Varela?...




L'arquebisbe de l'església ortodoxa, Crisóstom, va oferir totes les seves propietats al govern xipriota, per salvar-lo de les urpes de la troika europea...
la pregunta és, si això passés a l'estat espanyol, què faria en Roucco Varela?...