dimecres, de març 30

Aquest estiu, algú prendrà mal...

Com que feia solet, aquest migdia, m’he assegut en una terrassa a prendre una cervesa.

A la taula del costat hi havia dos nois i una noia, xerrant, rient i fumant.

Al cap de poc han aparegut dues senyores ben abillades que han decidit seure a una altra taula buida al costat dels nois i la noia. Tot ha estat seure, que han començat a remugar...

- Buf!, quina fumera.

- Després arribarem a casa amb la roba tota pudent de tabac.

- No, si ja sabem que molesten, però seran incapaços d’apagar les cigarretes.

- Quina mala educació

El grup seguia xerrant, rient i fumant com si res.

- Mira-te’ls, ja et pots queixar, ja, que sembla com si sentissin ploure

Finalment, un del nois, s’ha adreçat a les senyores

- Els molesta el fum?

- Sí, molt

- Doncs vagin dins del bar que allà no es pot fumar i no l’hauran de patir.

- Escolta, maco, volem gaudir del sol

- I nosaltres. Hem estat tot l’hivern fumant aquí fora, aguantant el fred. Així que, ara que fa sol, no marxarem. Continuarem fumant aquí

A les dues dones, la resposta els ha caigut com una coça al cul. Una m’ha mirat, buscant la meva complicitat. Jo me l’he mirat, he obert la bossa, he tret un puro i l’encès.

Les senyores han marxat renegant.

Aquest estiu, quan els no fumadors vulguin ocupar les terrasses dels bars i els toqui al costat algun fumador, es produirà més d’una discussió i més d’una batussa.

dijous, de març 17

Tsunami...

A Badalona també pateixen un tsunami...moooolt perillós

dijous, de març 3

Mentre caiguin a fi de mes...



Si els quartos que ha manllevat en ZP als països àrabs, serveix perquè als banquers els hi continuïin caient a fi de mes, no dubteu que més d'un i de dos d'aquests elements deixaran l'Opus i abraçaran l'Àlcorà...

dijous, de febrer 24

Relats conjunts: El petó


- Amb què t'has enganxat la dentadura postissa?

- Amb un quart de quilo de "Loctite" extra fort

- Doncs l'hem cagat, nano!

dimecres, de febrer 23

Ja fa trenta anys...

Ves per on, ja fa trenta anys que, alguns, ens vam passar la nit amb el culet així d’apretat i amb l’orella enganxada al transistor. Després de tot el que vam passar, de la de piles que vam gastar, i després del “tranquil Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil”, hores d’ara encara no sabem qui era “el elefante blanco”.

Bé, amb el pas dels  anys, he arribat a la conclusió, que em moriré sense conèixer l’entrellat de dos dels misteris que han marcat la meva vida: Qui estava darrera del cop d’estat del 23 F i qui estava darrera de l’atemptat del “Papus”.


divendres, de febrer 4

Ha vingut la mestressa...

Poca conya, que ha vingut la mestressa a veure com estan els comptes...

dijous, de gener 27

Una mica més i m'hi deixo un ull de la cara...

Cada cop agafo menys el cotxe. Intento desplaçar-me amunt i avall amb metro, és més tranquil i més econòmic.

Malauradament, la meva parella, l’ha d’utilitzar pràcticament a diari. Algunes vegades, l’acompanyo a la feina i després la vaig a recollir, així no ha de perdre el temps en buscar lloc per aparcar.

L’última vegada, al tornar, es va encendre el xivato de la benzina i vaig pensar “li posaré benzina, així li estalvio feina”.

Dit i fet, m’aturo en la benzinera de prop de casa, en la que per sort encara hi ha essers humans que es dediquen a posar-te-la (em refereixo a la benzina) i, tot xulo, li dic al bon home:

-Ple, sisplau

- Ple?

- Sí, ple...

L’home va posar la mànega al forat, miro la pantalla del sortidor i em vaig quedar estorat veient com les punyeteres rodetes on hi ha els números dels litres que et van posant i els quartos que et costarà van començar a girar a una velocitat endimoniada.

Encara no m’havia recuperat de l’ensurt, quan les rodetes es van aturar de cop i l’home em va dir, amb un somriure

- Ple.

Sabia que la benzina, darrerament s’ha apujat, però no et fas càrrec del tot fins que no t’has de rascar la butxaca per pagar.



dilluns, de gener 3

dilluns, de desembre 27

Adéu a 40 euros...


No he estat mai aficionat als jocs d’atzar, és per això que només jugo a la rifa de Nadal i només compro dècims que m’ofereixen en els llocs on treballo, per aquella superstició de pensar: “mira que si els hi toca, després no et quedis amb un pam de nas i dient, perquè coi no en vaig comprar”

Enguany 20 euros del número del diari i 20 euros del número de la ràdio i com cada any no m’ha tocat res.

Així que, adéu a 40 euros

dijous, de desembre 23

Lot de Nadal?...Espereu-lo asseguts


Em comentava un amic que enguany, ni ell ni la seva dona han tingut lot de Nadal. Ambdues empreses els van dir que era degut a la crisi.

El cert però, és que ella treballa en un laboratori d’anàlisi clínics que precisament no va gens malament. És clar, que en els temps que corren, qualsevol empresari, encara que el negoci li vagi bollant, aprofita l’ocasió per retallar tot el que pot, escudant-se en la paraula “crisi”.

Després de la conversa, cada cop he sortit al carrer m’he estat fixant amb la gent i m’he adonat que es veuen poquíssimes persones que vagin amb el típic lot nadalenc a les mans, a diferència de fa tan sols un any.

Redéu de crisi...que bé que els hi ha anat a alguns...

dimecres, de desembre 22

Per Nadal, els Pare Noel al balcó i tot l'any...



En l’últim post que vaig publicar escrivia sobre de la meva fòbia als Pare Noel penjats als balcons. La Ra Teta Miquey em va deixar un comentari en la que demanava que s’hauria de fer una associació de damnificats d’aquests ninots. Penso que aquesta associació s’hauria d’ampliar a les punyeteres figuretes de jardí. Et passeges per qualsevol urbanització i veus jardins que son vertaders monuments al mal gust.

A veure, cadascú és ben lliure de posar a casa seva el que li sembli, però no fa falta que s’exhibeixi als ulls dels demés mortals. Em sembla perfecte que hi hagi essers humans que vulguin tenir nans, bambis, vaques, fonts amb cap de lleó, molins de vent etc. però que posin les tanques del seu jardí el suficientment altes, perquè els altres essers humans no ho hàgim de veure.

dimecres, de desembre 15

Collons de Pare Noel...

              
Cada cop em toca més els patracols veure Pare Noels penjats als balcons i finestres. Per a mi són pol·lució visual.

Al balcó de davant de casa no han tingut prou en penjar un Pare Noel, si no que a més hi han posat els tres Reis Mags juntament amb un tub de plàstic ple de llumetes de colors, que a la nit, quan la posen en marxa sona repetidament una nadala.

Quan jo era petit (fot una eternitat d’això) en arribar aquestes festes, es treia tot el que hi havia damunt del bufet i es feia un pessebre. Ara no, ara, s’ha posar l’arbre, fer el pessebre i, en algun cas, com el que vaig veure en una casa, afegir-li un Pare Noel que baixava amb un parapent.

No he estat mai una persona que li agradi gaire tota aquesta parafernàlia de les festes nadalenques, però veient el que veig, cada cop m’esgarrifen més.   

dimecres, de desembre 1

dimarts, de novembre 16

Relats Conjunts

A veure, estem en l’estació espacial internacional... Portem un equip tècnic de nassos. Recanvis de tot, fins del més mínim cargol... i, m’esteu dient que ens hem deixat el paper higiènic?...

dijous, de novembre 4

No hi creuent ni ells...


No entenc que per la visita del papa, s'hagi de desplegar un servei tan gran de seguretat. Acàs no el protegeix Déu?