Adéu a 40 euros...

No he estat mai aficionat als jocs d’atzar, és per això que només jugo a la rifa de Nadal i només compro dècims que m’ofereixen en els llocs on treballo, per aquella superstició de pensar: “mira que si els hi toca, després no et quedis amb un pam de nas i dient, perquè coi no en vaig comprar”

Enguany 20 euros del número del diari i 20 euros del número de la ràdio i com cada any no m’ha tocat res.

Així que, adéu a 40 euros

Lot de Nadal?...Espereu-lo asseguts

Em comentava un amic que enguany, ni ell ni la seva dona han tingut lot de Nadal. Ambdues empreses els van dir que era degut a la crisi.

El cert però, és que ella treballa en un laboratori d’anàlisi clínics que precisament no va gens malament. És clar, que en els temps que corren, qualsevol empresari, encara que el negoci li vagi bollant, aprofita l’ocasió per retallar tot el que pot, escudant-se en la paraula “crisi”.

Després de la conversa, cada cop he sortit al carrer m’he estat fixant amb la gent i m’he adonat que es veuen poquíssimes persones que vagin amb el típic lot nadalenc a les mans, a diferència de fa tan sols un any.

Redéu de crisi...que bé que els hi ha anat a alguns...

Per Nadal, els Pare Noel al balcó i tot l'any...

En l’últim post que vaig publicar escrivia sobre de la meva fòbia als Pare Noel penjats als balcons. La Ra Teta Miquey em va deixar un comentari en la que demanava que s’hauria de fer una associació de damnificats d’aquests ninots. Penso que aquesta associació s’hauria d’ampliar a les punyeteres figuretes de jardí. Et passeges per qualsevol urbanització i veus jardins que son vertaders monuments al mal gust.

A veure, cadascú és ben lliure de posar a casa seva el que li sembli, però no fa falta que s’exhibeixi als ulls dels demés mortals. Em sembla perfecte que hi hagi essers humans que vulguin tenir nans, bambis, vaques, fonts amb cap de lleó, molins de vent etc. però que posin les tanques del seu jardí el suficientment altes, perquè els altres essers humans no ho hàgim de veure.

Collons de Pare Noel...

              

Cada cop em toca més els patracols veure Pare Noels penjats als balcons i finestres. Per a mi són pol·lució visual.

Al balcó de davant de casa no han tingut prou en penjar un Pare Noel, si no que a més hi han posat els tres Reis Mags juntament amb un tub de plàstic ple de llumetes de colors, que a la nit, quan la posen en marxa sona repetidament una nadala.

Quan jo era petit (fot una eternitat d’això) en arribar aquestes festes, es treia tot el que hi havia damunt del bufet i es feia un pessebre. Ara no, ara, s’ha posar l’arbre, fer el pessebre i, en algun cas, com el que vaig veure en una casa, afegir-li un Pare Noel que baixava amb un parapent.

No he estat mai una persona que li agradi gaire tota aquesta parafernàlia de les festes nadalenques, però veient el que veig, cada cop m’esgarrifen més.   

Pirates d'alt standing...

RIP

Relats Conjunts

A veure, estem en l’estació espacial internacional... Portem un equip tècnic de nassos. Recanvis de tot, fins del més mínim cargol... i, m’esteu dient que ens hem deixat el paper higiènic?...

Redéu amb el clero...

No hi creuent ni ells...

No entenc que per la visita del papa, s'hagi de desplegar un servei tan gran de seguretat. Acàs no el protegeix Déu?

Paraula de polític?..., paper mullat...

Una parideta...

Això és una parideta publicada en el WEB NEGRE d'aquesta setmana...(cliqueu a sobre l'imatge per veure-la més gran)

Sempre parla qui més té que callar...

Puta vaga!

Escoltat avui al metro:

- Cent euros?... Ens descomptaran cent euros?

- Sí...

- Puta vaga!... Mecagüen el govern, els sindicats i els piquets... Estic jo com perquè el burgés (gran paraula aquesta, que feia anys que no escoltava) es vagi quedant amb els meus quartos

- És que ens descomptaran el dia, més la part proporcional de la paga de Nadal i vacances...

- Sí, i després el malparit ens farà recuperar la feina del dia que em perdut, fent hores extres, que ens pagarà a preu de misèria... Mecagüen el putu govern, els putus sindicats i els putus piquets...

Vull ser un fill de puta

M’explicava un col•lega que quan era petit, al seu carrer hi vivia una vídua que es guanyava la vida anant amb homes.

La seva mare i les altres dones la criticaven en veu baixa cada cop que sortia al carrer. Fins i tot un cop va escoltar que una deia que era una puta.

La vídua tenia un fill, a qui els seus amants ocasionals li feien tot tipus de regals, que junt amb els que li comprava ella - perquè tenia virolla llarga- era el xaval amb més joguines del barri i per tan, l’enveja de totes les demés criatures. Això feia que tota la quitxalla volgués ser un fill de puta.

Gairebé tocant el cel...

En el pati de casa.

A mitja tarda d’estiu amb un bon whisqui a la mà, contemplo a la meva filla llegint una revista. Al meu net petit dormint i a la Maria, jugant amb l’aigua de la mànega, amb el meu net gran.

Potser això no és la felicitat complerta, però s’hi assembla bastant

Collons de sopar!

Terrassa d’un restaurant, en un poble de la costa.

Tres parelles.

Elles treballen juntes, ells no.

Dels tres homes, dos ja han coincidit altres cops. El tercer és un nouvingut.

Després dels petons i salutacions de rigor seuen a taula.

Nouvingut.-

M’han dit que tu fas “xistes” (es veu que en aquest país, costa un colló dir acudits)

Jo.-

Sí...

Nouvingut.-

Ara deus tenir temes, no?. Entre la crisi, els controladors, la pujada de l’IVA, la prohibició dels toros...

Jo.-

Sí, de temes no en falten mai

Nouvingut.-

I d’on treus les idees

Jo.-

És ofici. Agafes un tema i li dones la volta, fins que et surt un acudit...

Nouvingut.-

Jo tinc un acudit molt bo, que podries fer. Dibuixes a un parell de tius. Un fa... i l’altre se’l mira. El que fa... diu...

A què és un xiste molt bo.

Jo.-

Sí. El que passa és que aquest acudit el va fer el Forges la setmana passada al Pais.

Nouvingut.-

I què?. El pot fer tu. Ell treballa per un diari a nivell d’Espanya i tu treballes per un diari català, ningú s’adonarà

Em vaig aixecar

Nouvingut.-

On vas?

Jo.-

Al wàter

La Maria, que estava xerrant amb les seves companyes, em va mirar

Maria.-

Ara vas al wàter? Encara no em demanat

Jo.-

És que vaig a tocar-me els collons. Com que porten una estona tocant-me’ls, ara me’ls vull tocar jo un ratet.

No sé que deurien dir mentre era fora. La resta del sopar, malgrat algun bri de tibantor al principi, va anar com una seda.

Redéu quin concepte té la gent de la professió...

Presentació de llibre

Àpali, avui faré una mica d'autobombo.

Aquesta nit a les vuit es presenta al Bar Bodega Joan, del carrer Rosselló 164 de Barcelona, el llibre "COMO SOBREVIVIR AL CAMINO DE SANTIAGO", escrit per Carles Valls i Sergio Fidalgo.

Es una guia, que malgrat està escrita en conya, serveix d'orientació a qui vulgui fer el cami de Santiago, tant en pla peregrí clàssic com en pla peregri
"bon vivant".

Ah, per cert, la portada i les il·lustracions interiors són d'un servidor.

Doncs ja està dit.

Recomanació

Els que sou habituals d'aquesta casa virtual sabeu de sobres que no sóc donat a fer recomanacions, però com que les normes són per saltar-les, avui faré una excepció i us recomanaré el web negre d'aquesta setmana. És un especial sobre la sentència de l'Estatut, que ha quedat prou reiixit.

Collonut!

Se'ns pixent a sobre i a Madrid diuent que plou...

I ara, què?

El Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat. I ara, què faran els nostres polítics, a part de convocar una manifestació una tarda de dissabte de juliol, per dir "ui, que estem enfadats, ui"?. Quin és el pla B?, perquè han tingut quatre anys per preparar un pla B, ja que no fa falta ser molt intel·ligent per pensar que passaria el que ha passat. O és que no hi ha pla B? O potser és que el pla B és precisament fer veure que no hi ha pla B?