dilluns, de juliol 30

Desenganxar-se



El meu avi Joan, a qui jo admirava i encara l’admiro, deia que les persones han de tenir vicis, ja que si no la vida seria molt avorrida, però que mai han de ser esclaves dels seus vicis.

Ell fumava puros. Bé, en realitat fumava “caliquenyos” i “farias”. A més, al menjador tenia un barrilet, que la meva avia li omplia de conyac a granel, perquè es pogués fer, després de dinar i sopar, un “carajillo”.

Per demostrar que no estava enganxat als seus vicis, de tant en tant, es passava un mes sense fumar ni beure (generalment coincidia que era el mes de febrer, que és el mes més curt). Un cop passat aquest temps d’abstinència deia:

- Veieu, com no estic enganxat ni al tabac ni a l’alcohol

La manera de veure la vida de l’avi Joan, em va influir tant, que jo de tant en tant també em passo dies sense fumar i beure (generalment coincideix amb viatges).

Darrerament, a més del tabac i l’alcohol, també tinc un altre vici, i és el bloc. Escriure i llegir la resta de blocs que conformen la meva petita galàxia bloquera.

Fa gairebé quatre setmanes, que em vaig apartar voluntàriament de tots vosaltres. La meva filla em va dir que volia passar uns dies, que tenia de vacances, a la caseta amb la Maria, el net i el gendre. Això va suposar que, per gaudir tot el temps possible amb ells, em vaig haver d’avançar el màxim de feina. A més vam haver de posar la caseta en condicions. Total, que quan em vaig adonar havien passat més de deu dies sense voltar per la blogofera.

Durant tot aquest temps que hem compartir els cinc, només he fumat un puro, no he begut whisqui i tant sols he tingut la temptació d’entrar a fer un tomb per els blocs tres vegades. La resta dels dies m’han passat volant.

En una d’aquestes ràtzies moooolt ràpides que vaig fer, vaig descobrir que la “senyureta” Tarambana feia anys i la meva musa virtual Onix, complia un any de bloquera. Gairebé de passada, com una exhalació, les vaig felicitar i em vaig tornar a desconnectar.

Ara, que la nena, el net i el gendre ja han tornat a casa i la Maria i jo, em remprés la vida normal, he tornat al vici del bloc. I he tornat satisfet de pensar que, potser inconscientment, he posat en pràctica la teoria del meu avi Joan, per saber si estava enganxat o no. I veig que no estic tan enganxat com em pensava... Així doncs, torno a la blogosfera amb més fermesa i tranquil·litat.

Abans d’escriure això, he fet una passada ràpida per els blocs que tinc enllaçats i he descobert que m’han donat un premi per el bloc. Ha sigut la meva musa virtual Onix, que a més del premi m’ha fet un regal. Ambdós els he penjat, perquè em fa il·lusió. Algú dirà que és un premi donat per “amiguisme”... Sí, i què?... O és que us penseu que els Oscars, els Goyas, els Ondas i altres, no es donen per “amiguisme”... Vinga, va, no siguem ingenus!!

39 comentaris:

Jordi Jordi ha dit...

Una gran teoria, la de l'avi Joan. Ara ja vaig entenent d'on surten alguns dels vostres rampells. I ben tornat a la blogosfera, que ja l'enyoràvem.

El veí de dalt ha dit...

Si són com l'Ònix, que durin els amics!

Anònim ha dit...

Com li deia jo a la tirai un dia, es que qui es permet escriure blocs te suficient temps per fer-ho. Jo ultimament no tinc gaire... :-|

onix ha dit...

Onix torna a fer una dansa "siux " al voltant del seu pc després de llegir aquest post , Bé jo en això del amiguisme sempre hi he cregut i no ho critico però en aquest cas es admiració uff estic emocionada i tot ;)^*******

Alepsi ha dit...

Jajajajjaa! L'Avi Joan no seria pas psicòleg, papa? xDDDD

Jo també m'he demostrat la meva "no addicció" als blocs últimament... he escrit poc, poc... i ara, ja veus, un mes sense escriure-us... sense llegir-vos... buffffff... però quan torni aquí tindreu a l'Alepsi!!! ;)

Sergi ha dit...

Això és una tornada, crai! Aquest és un d'aquests posts que els llegeixo i em fan venir un gran somriure (que no creguis, em fa força falta), i no sé ben bé per què, però m'ha agradat molt. Només fer una pregunteta, l'Avi Joan durant els seus períodes d'abstinència, feia alguna escapadeta per fumar-se un caliquenyo? Perquè això d'entrar un dia d'estranquis i felicitar un parell de persones no ho acabo de trobar legal... Ai aquesta adicció... Però bé, el blog no et matarà, com a molt, et pot deixar cec...

Puji ha dit...

Ara hi ha una plana on podeu mesurar el vostre grau d'addició bloggera. En parla en Dani R.

Anònim ha dit...

és a dir que ja no es addicte a la bloc-esfera? Mmmm.... Vale... però no m'ho acabo de creure! ;)

Jo si estic a casa no puc evitar obrir el PC, encara que sigui per fer el xafarder... Una altra cosa és ser lluny, llavors t'oblides de tot!

Jo Mateixa ha dit...

Molt bona la filosofia de L'avi Joan,molts de nosaltres l'hauriem de posar en pràctica, sobretot en el tema tabac i alcohol :-S

Se l'ha enyorat Avi, però ja l'hi vaig dir en el seu moment que si era per estar amb la Maria, la nena o el net (el gendre no calia) estaria vostè disculpat de tota abstinència blogera, m'alegro molt que els hagi gaudit i ells a vostè :-)

Bones vacances, si es que en te més dies per fer-les, i això de que no està enganxat als Blocs...em temo que no s'ho creu ni vostè mateix jarto vino :-P

Petonets!!!!!!!!

Oriol ha dit...

Qué grans son els AVIs!!.
Miri, ara m'he posat tonto!.
Bentornat

Anònim ha dit...

Benvolgut Avi: Com ja haurà comprovat, les meves abstinències blocaires són forçosament regulars, ja que a la feina no tinc temps, i a casa la Gabi (recorda que en parlava en el meu bloc fa un any ?) no té internet i darrerament em passo més temps a casa seva que a casa meva. Avui precisament he penjat un post després de força temps i comento que sempre que puc llegeixo els meus blocs preferits, entre els quals hi ha, per descomptat, el seu. Entenc que degut a la meva irregularitat segurament el meu bloc ja no forma part de les seves lectures habituals, però intentaré, sempre que em sigui possible, seguir mantenint el contacte amb el seu bloc, perquè realment és un plaer llegir-lo

Anònim ha dit...

Bentornat Avi!!!! ja l'enyoràvem!!!
No és adicte??? no m'ho crec!!!
jajaja

Anònim ha dit...

OH! Avi barrufet! ja el trobava a faltar!!

gatot ha dit...

eps avi! que jo també et vaig donar el premi i ja quedava clar que no era amiguisme lo meu eh?

felicitats multiplicades!

Anònim ha dit...

Uns que tornen i altres que marxen això es la vida.. això son els blocs... Benvolgut avi ultimament no coincidim però m'ha alegrat tornar-lo a llegir !!! Una forta abraçada que servidor desconecta !!!

Laia ha dit...

Doncs avi, el seu avi tenia raó!
Jo moltes vegades no toco el blog bàsicament pk me n'oblido d'ell!!
cosa que demostra que no estic tan enganxada com pensava.
pero per altra banda, si no escric, com que el nostre blog cau en l'oblit i d'aqui poc farem el Brioxet i jo un any de blogaires! Si senyor!!

petonets venerable avi!

Anònim ha dit...

Avi,

Jo tenia un mono bestial... de vós, és clar.

Que en sou, de savi!

mima ha dit...

jo crec que l'addicció ens fa esclaus, i no és addicció allò del que pots prescindir, tot i sabent que tard o d'hora hi tornaràs, però...qui no busca el plaer constantment?

salut avi.

Anònim ha dit...

Benvolgut JordiJordi, ja ho diuen els castellans: "De tal palo tal astilla" i estic molt orgullós de ser l'"astilla"

Anònim ha dit...

I tant, benvolgut Veí. Tant de bo que tots els amics fossin com l'Onix

Anònim ha dit...

Els blocs, benvolguda AhSe, necessiten temps i moltes vegades no el tenim. Ens passa el mateix amb els amics, que a vegades no podem dedicar-lis tot el temps que volem

Anònim ha dit...

Benvolguda musa virtual meva, encara que et sembli mentida l'admiració és mutua (i no és "piloteix", que ja saps que jo no sóc d'aquesta mena

Anònim ha dit...

Doncs no, nena, l'avi Joan no era psicóleg, però era un llicenciat en la universitat de la vida.

Anònim ha dit...

Benvolgut Xexu, sóc feliç saben que el que escric li provoca somriures. La vida sense alegria és un calvari. Animís, home animís, que això dura quatre dies i tres surten amb núvols

Anònim ha dit...

Benvolgut Puji, no tinc cap ganes de mesurar la meva adicció blocaire. L'adicció és la que és, per bé o per mal... De totes maneres, gràcies per la recomanació.

Anònim ha dit...

Benvolguda "senyureta" Tarambana, ara li diré alló que diuen els que estan enganxats a alguna subtància addictiva: "Jo controlo"...

Anònim ha dit...

Benvolguda Jo Mateixa, li haig de dir que no m'agrada el vi. Ara, el whisqui... mmmm!. Bé com lin he dit a la "senyureta" Tarambana, sóc un adicte als blocs, però controlo...

Anònim ha dit...

Va, va, va, benvolgut Oriol, no es posi tonto per tan poca cosa, que després, l'agafaran amb les defenses baixes i li aixecaran la camisa

Anònim ha dit...

No es justifiqui, benvolgut Sulpertu, que cadascú fa el que pot. Ara, després de contestar els comentaris vaig a ca seva a llegir el que ha publicat.

Anònim ha dit...

Benvolguda Cafeambllet, gràcies. I, sóc un adicte que controlo... O no?...

Anònim ha dit...

I jo, malgrat el que dic, també els trobo a faltar...Sou la meva segona família

Anònim ha dit...

Benvolgut Gatot, teniu tota la raó. Fins ara no m'enterat que m'havieu donat el premi. Us demano perdó públicament, però això és una mostra de tot el desenganxat que estat aquests dies. Ara, el que em fa més il·lusió, no és el premi que em doneu, sino el fet que digueu que em deixeriueu que cuidés dels vostres gatets.

Anònim ha dit...

Benvolgut, com dieu, això són els blocs, sobretot a l'estiu, uns venen, altres se'n van i uns quans ens quedem... Bones vacances!

Anònim ha dit...

Un any ja, benvolguda Fraggle?... quan sigui tan magne aconteixement, faci'm-ho saber, que em fotré un whisqui bo a la seva salut!!

Anònim ha dit...

Redéu, redéu, redéu, no sabia que era la seva droga, benvolguda Cruella... Ara, pensi que sóc una droga poc nociva...

Anònim ha dit...

Jo, benvolguda Mima, jo busco el plaer constantment... La vida no valdria la pena si no poguessim tenir certs vicis i gaudir-los.

Clint ha dit...

Vinga doncs avi, jo començaré avui a desitoxicar-me d'això dels blocs! a veure si ho aconseguim...ni que siguin uns dies! Salut!

Anònim ha dit...

Benvolgut Clint, ara mo s'he m'ho prengui a la valenta, aixó de desintoxicar-se... A veure si per un post acaba tancant la comunitat blocaire.

Ulisses ha dit...

mmmm
això de l'adicció... el blog no és cap vici dolent XD
I bé, ara que ha tornat a escriure força que els teus posts sempre em fan riure (pels acudits i la manera d'explicar coses no ho deia pellorativament eh) XD.