dimarts, d’octubre 24

Alguns homes tenen la sensibilitat al cul

Avui he anat a comprar al súper. Després d’agafar el que m’ha semblat que faltava a casa i una mica més .Perquè una de les collonades d’anar al súper, és que sempre acabes comprant molt més del que necessites. Per exemple: no et fan falta fideus, però de sobte veus una “oferta” que diu: “Tres por dos, llévese tres paquetes y pague dos” i un, que va molt de dur per la vida, però en el fons és un tros de pa beneit, pensa: “Mira, demà, faré fideuà i dimecres una sopeta de fideus i divendres... “ I pica i compra la ditxosa oferta. I així, que si una cosa, que si una altra, es va omplint el carro i de sobta, un, s’adona que la primera intenció, que era comprar set o vuit coses , s’ha vist desbordada i porta el carro ple i per això, ja no pot passar per la caixa ràpida (que no sé perquè li diuen ràpida, ja que allà sempre posen a la caixera nova. Aquella que es fa la pitxa un liu i la cua no corre ni a la de tres).

Així que he anat a una caixa normal.

- Bon dia
- Bon dia

Després de la salutació de cortesia la noia, ha anat passant per l’escàner els productes que jo anava deixant sobre la cinta. De sobte he vist que entrava al súper un paio amb un ram de flors de “cágate lorito”, s’ha dirigit a la primera caixera que ha trobat al seu pas i li ha preguntat alguna cosa. La caixera ha senyalat a la mossa que m’estava atenent. El paio ha vingut com una fletxa i li ha preguntat a la noia:

- Eres Maite?

- Sí

- Pues esto es para ti

Li ha donat el ram de flors i ha marxat corre-cuita. La caixera s’ha posat vermella com un perdigot i mirant-me i aixecant molt el to de veu perquè s’assabentés tothom que s’havia quedat embobat mirant el ram ha dit:

- És que avui és el meu aniversari
- Felicitats! – Hem respós tots el presents alhora, gairebé com si fóssim un cor de sarsuela

La noia, ha obert el sobre que anava amb les flors, l’ha llegit i de sobte s’ha posat a plorar. Com podeu comprendre m’he quedat sorprès i l’únic que m’ha sortit de preguntar-li ha sigut:

- Escolta, que et passa alguna cosa?

- Hiiiiiiiiii! Hiiiiiiiiii!

Una de les companyes que estava a la caixa del costat a sortit ràpidament del seu lloc i ha vingut a consolar-la. Al cap d’un moment han vingut tres companyes més. Han estat parlant fluixet amb ella. Després, una s’ha posat al seu lloc i les altres dues s’he l’han endut a un racó.

La companya que s’ha posat al seu lloc, mentre seguia fent el compte m’ha comentat:

- Perdoni, per la interrupció.

- No s’amoïni. Ara li agrairia que em fes cinc cèntims del que ha passat perquè m’he quedat de pasta de moniato.

- El seu ex-marit. Se’n va anar amb una altra pava, la deixa més penjada que un fuet, i ara des de fa qüestió d’un més, es veu que el manso s’ha quedat sol i ara li torna a anar al darrera i la última que li ha fet és enviar-li el ram de flors a la feina. Si és que els homes son una colla de fills de puta que tenen la sensibilitat al cul.

- Ehem!... No generalitzi...

- Ai, perdoni, però és que se m’escalfa la boca.

Ha acabat de comptar. M’ha ajudat a posar les coses a dins de les bosses, he pagat i quan sortia, he passat per el costat de la caixera que continuava plorant. M’ha mirat i jo li he dit:
- Si vols li foto una puntada de peu al collons de ram i l’envio al bell mig de la carretera perquè l’aixafi l’autobús

- Ai, no, snif! snif, que és molt maco... snif, snif ...

- Tens raó. Ja que se’ls ha gastat amb un bon ram, tu disfruta’l.

Li he picat l’ullet, i ella m’ha fet un somriure. Mentre sortia he pensat que l’altre caixera tenia raó. Alguns homes tenen la sensibilitat al cul.

Cap comentari: