Una altra dosi d'autobombo

Dilluns vam presentar el llibre FINS ELS BORBONS. En el següent enllaç trobareu una crónica, feta per l'inclit Ignasi Gras, de com va anar l'acte:

http://www.nuvol.com/noticies/fins-els-borbons-es-presenta-en-societat-amb-molta-marxa/

Autobombo: Presentació del llibre FINS ELS BORBONS

El proper dilluns dia 15 a les 19,30, es presenta a la llibreria ALIBRI, del carrer Balmes 26 de Barcelona el llibre editat per ANGLE EDITORIAL i fet per 38 humoristes gràfics: FINS ELS BORBONS.

Esteu avisats.

Ai, la reineta del papa....

Què faria en Roucco Varela?...

L'arquebisbe de l'església ortodoxa, Crisóstom, va oferir totes les seves propietats al govern xipriota, per salvar-lo de les urpes de la troika europea...
la pregunta és, si això passés a l'estat espanyol, què faria en Roucco Varela?...

Som més falsos que un bitllet de 900 euros

 

 

Vaig que dar per dinar amb en Diego.

 

En Diego és un d’aquests amics amb els que de tan en tan quedo per xerrar i recordar vells temps de quant ambdós compartíem hores i inquietuds en la redacció d’una revista.

 

El temps ha anat passant i cadascú anat fent camins diferents, però això no ha impedit que un cop cada mes ens veiem per fer el que diem un dineret.

 

En Diego es va presentar al restaurant, on havíem quedat, amb una bossa de paper amb la marca de una botiga estampada.

 

Després de les abraçades de rigor vam seure i, pràcticament, sense temps de dir-nos res més, va posar la mà dins la bossa, va treure un jersei i me’l va plantificar davant la cara

 

-         Què et sembla?

 

-         Mmmmm! Doncs, no és el meu estil de roba, però no està malament...

 

-         Què no està malament?... Hortera... aquests jersei és d’un hortera que tomba d’esquena...

 

-         Home...

 

-         Ni home, ni dona, tu creus que jo em puc posar això?

 

-         No ho sé, Diego, si a tu t’agrada...

 

-         És que no m’agrada. Me l’ha regalat la meva germana per el meu aniversari. Ja em diràs...

 

-         No, jo no et diré res. Bé sí, que si no t’agrada vagis a la botiga i el canviïs per una altra cosa.

 

-         Sí, home, perquè s’emprenyi amb mi

 

-         I què penses fer?

 

-         Doncs, els cops que quedi amb ella, posar-me’l, perquè vegi que l’utilitzo. Vés que puc fer

 

Collonut!... visca la sinceritat!

 

 

 

   

 

   

 

 

   

 

 

   

A vegades els amics et colpeixen

Feia una estona que havíem acabat de sopar i, entre whisqui i whisqui, anàvem parlant de política i intentàvem arreglar el món. De sobte, quan menys m’ho esperava m’ho va deixar anar:

 

-       Fa temps que no actualitzes el teu blog

 

-       Sí... i, com ho saps?

 

-        Perquè et llegeixo

-       Ah, coi... no pensava que llegeixis el meu blog

 

-        Doncs sí, el llegeixo i trobo a faltar que publiquis les teves coses

-       Ja... però vols dir que algú li interessa la meva vida?

-       A mi, sí

-       Tu ets una mica xafarder, oi?

-       Potser sí, però pensa que hi ha molta gent com jo... A més, qui et diu a tu, que els teus pensaments i les teves vivències, no li serviran a la teva filla i als teus nets?

-       Mira, no sé si és el whisqui o tu, però m’acabes de convèncer. A partir d’ara intentaré que el blog sigui una mena de diari...

Espero mantenir la promesa que li vaig fer al Jordi...

 

 

Qui no té feina pentina el gat

No discuteixo que en Custo és un dissenyador de fama mundial ni que, com diu el vicepresident de la Federació Catalana de Futbol, no  ha cobrat ni en cèntim per fer el disseny, però la meva pregunta és: cal que la selecció catalana de futbol porti una samarreta tan estrafolària?

Piquets informatius?

Des de petit que m’han empipat molt els totalitarismes, serà perquè vaig viure en el règim dictatorial de Franco i perquè vaig tenir la sort de poder conviure durant anys amb el meu avi Joan, un lluitador lliurepensador republicà, al que la seva filla (la meva mare), quan ens veia ambdós asseguts al esglaó de l’escala i que ell m’explicava coses, el reprenia dient-li:  

 

-     Pare, no li inflis el cap de cabòries al nen.

El meu avi aixecava el cap i responia:

-     Segur, que a la vida li farà més servei  això que li explico, que el que li ensenyen al col·le.

Llavors em passava la mà per el cap i picant-me l’ull, em deia:

 

-     Oi que sí, xavalet?

Tot això treu cap, perquè crec que la vaga és un dret que va costar molta lluita i molta sang d’aconseguir i, per això, cada persona l’ha de poder exercir amb plena llibertat, sense coaccions, és a dir, qui vulgui fer vaga, perquè està convençut que aquesta és la manera en que es pot aconseguir que les coses no vagin a pitjor, que la faci. Ara, qui no vulgui fer vaga perquè cregui que no canviarà res, perquè va escanyat de diners i no vol que li descomptin ni un cèntim d’euro del sou, o per el motiu que sigui, té el mateix dret que els vaguistes a treballar, sense que vingui una colla de gamarussos, autoanomenats piquets informatius, pertanyents a algun dels anomenats sindicats majoritaris (que per cert, veient com d’un temps en ça van junts a tots els llocs i diuen el mateix com si fossin en Zipi i Zape haurien de pensar en fusionar-se... Ai, calla, que potser si es fusionen  potser perdrien part de les subvencions que reben de l’Estat. Com deia el meu avi, ningú mossega la ma que li dóna de menjar) i els obligui a fer vaga a contracor.  

 

Per això, només desitjo que durant la vaga general tothom pugui fer el que cregui més convenient, sense coaccions. Si això és així, serà quan començaré a creure que aquest és un país democràtic de veritat.

La realitat sempre supera la ficció

Avui he publicat en EL PUNT-AVUI aquest acudit:

 

 

Poc em podia pensar ahir, quan el vaig fer, que avui sortirien alguns partits dient que el dimecres no farien cap acte, sumant-se així a la vaga...

Redéu, com està el país.

Dubte

                       

Llegint les declaracions que va fer a la Voz de Galícia, el diputat del PP gallec Guillermo Collarte, dient que guanya 5.100 euros al mes i les passa magres, em sorgeixen uns quants dubtes:

1.- Els polítics viuen tan allunyats de la realitat del carrer que poden fer aquestes declaracions i quedar-se tan amples?.  

2.- Els polítics se’n foten de la gent?

3.- Hem arribat a un extrem, en que un mitjacerilla curt de gambals, llepaculs, amb carnet de partit, pot tenir un càrrec i immunitat per dir el que li roti sense que passi res?

Si no fem res, seguirem sent cornuts, pagarem el beure i qualsevol totxo decidirà sobre el nostre futur.

 

 

Boi Ruiz el recaptador

Quin país aquest, en que el conseller de salut, es dedica a fer de recaptador i a més es vanta dels milions d’euros que ha xuclat als treballadors i jubilats malalts.

Extermini...

El PP es vol carregar la cultura, i si no fem res, ho aconseguirà... Ja se sap, un poble incult és més fàcil de manejar...

De porc i de senyor es ve de mena,... oi, Andrea?

Anem a mal borràs...

Hi ha llibres que no s'haurien de llegir al metro...

Incógnita

Tot segueix igual...

Marxo uns dies de vacances. A l'hotel hi ha wii-fii però per a mi com si hi ha un contorsionista fent un doble salt mortal. He anat a descansar, a no fer res, a passar de tot i, el que és més important, a desconnectar.

Torno i què hem trobo?... que tot segueix igual. Retallades, amenaces de que l'Estat Espanyol serà intervingut i en Rajoy fent el llepa davant de la Merkel, per evitar que això no passi... Vaja, que si la frau, li diu al Mariano que es passegi amb calçotets per la Puerta del Sol, ho fa. Fixa, que en Mariano ho fa.

Redéu, com m'agradaria parar aquest món i baixar...

No tot ha de ser dolent...

Bitxo raro

Una mica d'autobombo...

Ahir, dia de Sant Jordi, vaig estar una estona firmant exemplars de "ENFOTEU-VOS-EN", un llibre d'acudits contra la crisi, editat per ANGLE EDITORIAL i que hem fet 45 dibuixant d'aquí, sota la coordinació de DIBUIXANTS SENSE FRONTERES.

Els beneficis del llibre aniran destinats integrament a la FUNDACIÓ ARRELS, que com sabeu lluita contra la pobresa i l'exclusió social.

La foto la va fer EL LISTO.