dimarts, de maig 24
dimecres, de maig 18
Sort que ja s'acaba
D'aquí a quatre dies, ja s'hauran acabat les maleïdes eleccions. Els partits polítics faran tots els pactes que calguin per mantenir la seva quota de poder i de quartos i nosaltres ens deslliurarem de somriures falsos, de promeses que saben que no compliran, de debats televisius i de blocs electorals...
dissabte, de maig 14
dimarts, de maig 10
Corre cada element per aquest món...
A vegades, un, ha d’anar a sopars de aquells que es diuen de compromís, i per desgràcia, ha de compartir taula amb certs elements que hom pensa que estarien millor al zoològic que no pas anant donant la tabarra per aquest món.
En el darrer d’aquests compromisos que he assistit, em va tocar davant un membre de la banca, que es va passar una bona estona explicant a tort i a dret, que la culpa de la crisi era gent per haver-se endeutat fins a les celles sense tenir en compta que potser ens quedarien sense feina i no podrien tornar els diners.
Jo, estava més per el bacallà que m’havien servit, que no pas per les explicacions del saberut. De sobte em va mirar i em diu:
- M’han dit que tu coneixes a l’Homo APM
- Sí...
- Oi què és gai?
- No
- Va, va no dissimulis
- No dissimulo. Si fos gai, t’ho diria, però el cas és que no ho és
- A mi no m’enredaràs (això ho va dir amb aire de superioritat, mirant a la resta dels comensals, amb un posat de dir: vés que aquest m’enredarà). M’ha dit un client del banc, que el que fa d’Homo APM, li agraden els homes, és més està embolicat amb un jugador del Barça
- Sí, home. I fan orgies a casa d’un conseller de la Generalitat, que també és gai
- O veus?... Quin conseller és?
- Ja t’ho pots imaginar
- D’acord, ja sé qui és...
Tornant a casa, la Maria, em va dir:
- Apa, que t’has quedat a gust prenent-li el pel al J.
- Dona, és que jo vaig a sopar, no a perdre el temps discutint de bajanades
- Sí, però ara, aquest anirà esbombant que hi ha un conseller que és gai i fa orgies amb un jugador del Barça i amb l’Homo APM...
- Ja, i el fart de riure que ens farem amb el Manel (l’Homo), quan li expliqui...
divendres, de maig 6
dimecres, de maig 4
Hi ha mosquits que tenen més cervell...
Aquest matí, prop de l’ajuntament de Badalona, m’he creuat amb un iaio que anava abillat amb corbata, un vestit marró i tocat amb una gorra de beisbol de color blau.
En un principi no li havia prestat gaire atenció, fins que la veu d’un altre iaio l’ha cridat des de l’altra punta de la plaça
- Gregoriooo! Gregorioooo!
- Hombre, Felipeee!
- ¿Onde vas?
- A tomá er sol
- ¿Viste lo de ayer?
- Sí, estos jodidos catalanes nos robaron er partio
M’he quedat una mica astorat pensant que potser el Gregorio pren massa el sol. Per un moment he cregut convenient dir-li que les decisions en un partit de futbol, són cosa de l’àrbitre. Que el Barça no és Catalunya. Que hi ha catalans i catalanes que no els agrada el futbol. Que hi ha catalans i catalanes que no són del Barça. En seguida, però, m’he adonat que trauria més profit discutint d’aquestes coses amb qualsevol mosquit tigre, així que he seguit el meu camí.
Mentre caminava he pensat que si això mateix ho diu un iaio català al bell mig de la Plaza de España de Madrid, li fan la vaca com a mínim.
dijous, d’abril 28
divendres, d’abril 8
dimecres, de març 30
Aquest estiu, algú prendrà mal...
A la taula del costat hi havia dos nois i una noia, xerrant, rient i fumant.
Al cap de poc han aparegut dues senyores ben abillades que han decidit seure a una altra taula buida al costat dels nois i la noia. Tot ha estat seure, que han començat a remugar...
- Buf!, quina fumera.
- Després arribarem a casa amb la roba tota pudent de tabac.
- No, si ja sabem que molesten, però seran incapaços d’apagar les cigarretes.
- Quina mala educació
El grup seguia xerrant, rient i fumant com si res.
- Mira-te’ls, ja et pots queixar, ja, que sembla com si sentissin ploure
Finalment, un del nois, s’ha adreçat a les senyores
- Els molesta el fum?
- Sí, molt
- Doncs vagin dins del bar que allà no es pot fumar i no l’hauran de patir.
- Escolta, maco, volem gaudir del sol
- I nosaltres. Hem estat tot l’hivern fumant aquí fora, aguantant el fred. Així que, ara que fa sol, no marxarem. Continuarem fumant aquí
A les dues dones, la resposta els ha caigut com una coça al cul. Una m’ha mirat, buscant la meva complicitat. Jo me l’he mirat, he obert la bossa, he tret un puro i l’encès.
Les senyores han marxat renegant.
Aquest estiu, quan els no fumadors vulguin ocupar les terrasses dels bars i els toqui al costat algun fumador, es produirà més d’una discussió i més d’una batussa.
dijous, de març 17
dimarts, de març 8
dijous, de març 3
Mentre caiguin a fi de mes...
dijous, de febrer 24
Relats conjunts: El petó
- Amb què t'has enganxat la dentadura postissa?
- Amb un quart de quilo de "Loctite" extra fort
- Doncs l'hem cagat, nano!
dimecres, de febrer 23
Ja fa trenta anys...
Ves per on, ja fa trenta anys que, alguns, ens vam passar la nit amb el culet així d’apretat i amb l’orella enganxada al transistor. Després de tot el que vam passar, de la de piles que vam gastar, i després del “tranquil Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil”, hores d’ara encara no sabem qui era “el elefante blanco”.
Bé, amb el pas dels anys, he arribat a la conclusió, que em moriré sense conèixer l’entrellat de dos dels misteris que han marcat la meva vida: Qui estava darrera del cop d’estat del 23 F i qui estava darrera de l’atemptat del “Papus”.
divendres, de febrer 4
dijous, de gener 27
Una mica més i m'hi deixo un ull de la cara...
Cada cop agafo menys el cotxe. Intento desplaçar-me amunt i avall amb metro, és més tranquil i més econòmic.
Malauradament, la meva parella, l’ha d’utilitzar pràcticament a diari. Algunes vegades, l’acompanyo a la feina i després la vaig a recollir, així no ha de perdre el temps en buscar lloc per aparcar.
L’última vegada, al tornar, es va encendre el xivato de la benzina i vaig pensar “li posaré benzina, així li estalvio feina”.
Dit i fet, m’aturo en la benzinera de prop de casa, en la que per sort encara hi ha essers humans que es dediquen a posar-te-la (em refereixo a la benzina) i, tot xulo, li dic al bon home:
-Ple, sisplau
- Ple?
- Sí, ple...
L’home va posar la mànega al forat, miro la pantalla del sortidor i em vaig quedar estorat veient com les punyeteres rodetes on hi ha els números dels litres que et van posant i els quartos que et costarà van començar a girar a una velocitat endimoniada.
Encara no m’havia recuperat de l’ensurt, quan les rodetes es van aturar de cop i l’home em va dir, amb un somriure
- Ple.
Sabia que la benzina, darrerament s’ha apujat, però no et fas càrrec del tot fins que no t’has de rascar la butxaca per pagar.
dijous, de gener 13
dilluns, de gener 3
dilluns, de desembre 27
Adéu a 40 euros...
No he estat mai aficionat als jocs d’atzar, és per això que només jugo a la rifa de Nadal i només compro dècims que m’ofereixen en els llocs on treballo, per aquella superstició de pensar: “mira que si els hi toca, després no et quedis amb un pam de nas i dient, perquè coi no en vaig comprar”
Enguany 20 euros del número del diari i 20 euros del número de la ràdio i com cada any no m’ha tocat res.
Així que, adéu a 40 euros
Subscriure's a:
Missatges (Atom)