Charlie Hebdo

Un dia, anys després del cruel atemptat que va patir el Papus, la meva filla em va deixar anar:

-        Jo no era conscient de que feies una professió de risc. Com és que et jugaves el físic? És que no pensaves en nosaltres?

-        Ho i tant que pensava en vosaltres, per això publicava el que publicava, perquè tenia l’esperança de que tinguéssiu un món millor, però,  jo lluitava amb un llapis a la mà i els intolerants amb bombes

Amb el pas del temps vaig anar oblidant  aquesta conversa i fins i tot, dins del meu interior em vaig arribar a creure que mai més passaria una barbaritat com l’atac de manera brutal i cruel a una revista d’humor.

Avui, malauradament, de cop he tornat a una realitat que mai m’hagués agradat tornar. Uns companys i coneguts humoristes gràfics perdien la vida a mans d’uns fanàtics intolerants.

No desitjo venjança, només desitjo que mai més hagi de tornar a dibuixar cap vinyeta amb solidaritat amb cap company mort per el fanatisme d’un Déu...

Amb tot el meu afecte i admiració a Wolinski, Cabu, Charbonnier i Tignous...

Grans actors

UN MATI RODÓ I ESPECIAL

            Una cosa bona que té aquesta professió meva, és que a vegades et regala moments especials com el matí que vaig passar en un col·legi, explicant a quitxalla de set anys com es feia un diari.

         Els i les alumnes, guiats per les mestres, van estar durant un grapat de temps confeccionant-lo. Van fer les maquetes i es van distribuir les seccions, van escriure els articles, els van il·lustrar i fins i tot van fer passatemps.

         

         Un cop acabat i imprès, em van convidat a l’escola perquè me’l  mirés i els digués que em semblava.

         La realitat però, va ser que la mainada encuriosida no va parar de fer-me preguntes, més que sobre el diari, sobre la professió de ninotaire. És curiós el que arriben a barrinar els seus cervells.

         Així doncs, entre xerrameca i dibuixos a la pissarra, va passar el matí volant i vaig tenir l’oportunitat de gaudir d' una estona agradable i enriquidora.

  

Hi ha gent que s'amaga sota les faldilles de la mama

De petits, gairebé tothom, per por, en un moment determinat ens hem  amagat sota les faldilles de la mama.

Doncs hi ha gent que de gran, segueix sent covarda i continua amagant-se... 

Rentat de cara

Ara feia dies que no passava per aquí. Bé, més que dies són mesos, però és que el temps passa volant. Així que m’he dit:

- “Faré un rentat de cara al bloc, l’endreçaré una mica i sant Tornemi”...

Doncs, dit i fet. Rentat i endreçat.

I, ja posats, aprofitaré aquest sant Tornemi, per fer una mica d’autobombo, ja que demà a les 7 de la tarda a la Llibreria La Font de Mimir del carrer Costa i Cuxart 5 de Barcelona presentem la novel·la gràfica “Pasen y vean” (del guiñol al cine).

Aquesta presentació està emmarcada dins de les I jornades de còmic i llibre il·lustrat que es fan a Nou Barris del 5 de novembre al 12 de desembre.

Així que ja ho sabeu, si voleu ens podrem veure allà.   

Diada de feina... però agradable.

Per sant Jordi és el dia que més feina tenim els autors signant durant unes horetes  les nostres obres. S’ha de dir que és una feina agradable, ja que et permet estar amb contacte amb els lectors, saber que pensen del que fas etc.

Així doncs demà tinc doble sessió de firmes:

De dos quarts de tres a les cinc de la tarda, a la parada del Punt-Avui a la Rambla del Poblenou, per signar exemplars de  El llibre LA GRAN FÀBRICA D’INDEPENDENTISTES, fet per 36 humoristes gràfics i editat per Angle editorial en col·laboració amb el Punt-Avui

Y  de sis a set, a la parada de la llibreria Universal a Rambla Catalunya, 30, signarem exemplars de  “Pasen y vean”, una novel·la que he escrit i ha dibuixat en Ricard Soler i ha editat Amaniaco Ediciones.

Així que ja ho sabeu, si passejant, passejant us acosteu, podrem fer petar la xerradeta una estona.

I segueixen vomitant por...