Relats conjunts

Era més de mitjanit i els dos guardes de la planta del museu, amb un cubell i una fregona, s’afanyaven en netejar una cantonada de la sala.

- Es pot saber que collons esteu fent?

La veu greu, imponent i autoritària del cap de seguretat, va ressonar com un tro en la sala buida.

- Estem fregant una... una...

- Una... QUÈ?

- U… una… una pixarrada

- Una pixarrada?... I qui cony s’ha pixat?

- Jo... Oi, Mateu...

- Eh?

- Que m’he pixat jo... Veritat Mateu?

- S...s... sí...

- A veure, Rafel, m’estàs dient que et pixes per les cantonades del museu?

- Sí, senyor... és que...

- És que... QUÈ?

- Es que tinc problemes de pròstata. Oi Mateu?

- Pròstata?

- Sí, pròstata, Mateu. Tinc problemes de pròstata. T’ho vaig dir l’altre dia. No te’n recordes?

- Ah... sí... i tant...

- I com que tinc problemes de pròstata, m’han agafat ganes d’anar a fer un riu i al veure que no em donava temps d’arribar al wàter, no m’ha quedat més remei que fer-ho aquí... Em sap greu “jefe”

- A veure, Rafel, sap que l’hauria d’expedientar?

- Ho sé, ho sé... Però és que estic malalt. I li dono la meva paraula que per poc que pugui no tornarà a passar. A més, si torna a passar ho freguem ràpidament i tot solucionat.

- Mmmm!... Està bé, per aquest cop passi, però si està malalt, li recomano que agafi la baixa

- És que necessito el sou, ja sap que tinc tres fills i...

- Està bé, està bé..., però procuri evitar que li torni a passar, que la humitat no va bé per els quadres...

- Sí, “jefe”

- Apa, acabin de fregar i continuïn amb la ronda

Un cop va marxar el cap de seguretat, en Mateu, amb veu fluixa li va dir al Rafel

- Perquè no li has dit la veritat?

- La veritat?, la veritat?... Quina veritat?... Que un marrec ha sortit d’un quadre, s’ha pixat en una cantonada de la sala, i després ha tornat al quadre com si res?... Mira, prefereixo més que em foti un expedient per tenir la pròstata fluixa que no pas em tanquin en un manicomi per boig