dilluns, de gener 21

Relats conjunts




Era més de mitjanit i els dos guardes de la planta del museu, amb un cubell i una fregona, s’afanyaven en netejar una cantonada de la sala.

- Es pot saber que collons esteu fent?

La veu greu, imponent i autoritària del cap de seguretat, va ressonar com un tro en la sala buida.

- Estem fregant una... una...

- Una... QUÈ?

- U… una… una pixarrada

- Una pixarrada?... I qui cony s’ha pixat?

- Jo... Oi, Mateu...

- Eh?

- Que m’he pixat jo... Veritat Mateu?

- S...s... sí...

- A veure, Rafel, m’estàs dient que et pixes per les cantonades del museu?

- Sí, senyor... és que...

- És que... QUÈ?

- Es que tinc problemes de pròstata. Oi Mateu?

- Pròstata?

- Sí, pròstata, Mateu. Tinc problemes de pròstata. T’ho vaig dir l’altre dia. No te’n recordes?

- Ah... sí... i tant...

- I com que tinc problemes de pròstata, m’han agafat ganes d’anar a fer un riu i al veure que no em donava temps d’arribar al wàter, no m’ha quedat més remei que fer-ho aquí... Em sap greu “jefe”

- A veure, Rafel, sap que l’hauria d’expedientar?

- Ho sé, ho sé... Però és que estic malalt. I li dono la meva paraula que per poc que pugui no tornarà a passar. A més, si torna a passar ho freguem ràpidament i tot solucionat.

- Mmmm!... Està bé, per aquest cop passi, però si està malalt, li recomano que agafi la baixa

- És que necessito el sou, ja sap que tinc tres fills i...

- Està bé, està bé..., però procuri evitar que li torni a passar, que la humitat no va bé per els quadres...

- Sí,
“jefe”

- Apa, acabin de fregar i continuïn amb la ronda

Un cop va marxar el cap de seguretat, en Mateu, amb veu fluixa li va dir al Rafel

- Perquè no li has dit la veritat?

- La veritat?, la veritat?... Quina veritat?... Que un marrec ha sortit d’un quadre, s’ha pixat en una cantonada de la sala, i després ha tornat al quadre com si res?... Mira, prefereixo més que em foti un expedient per tenir la pròstata fluixa que no pas em tanquin en un manicomi per boig


24 comentaris:

Cristina ha dit...

Què bo! Jejejeje, sempre amb tanta imaginació. Un 10, sí senyor!

Betty ha dit...

Oh! Que bo! M'ha encantat! És un dels relats més originals! Felicitats!

Salutacions!

Jordi Casanovas ha dit...

Jajajaja! Em trec el barret. Bravo!i després diuen que la veritat us farà lliures.

Puji ha dit...

Per sentir segons quines veritats, a vegades és millor sentir mentides. Ja ja!

gemminola ha dit...

Boníssim!!!!! Excel.lent!

Sol solet ha dit...

Molt bo,

XeXu ha dit...

Ei, un relat boníssim, i molt ben trobat! M'ha agradat, és original i gamberro.

eudald ha dit...

hahahahaha!
a vegades passa.. et veus obligat a inventar-te una mentida pietosa per que no et preguin per boig! Genial, avi!

Tocat del cargol ha dit...

Sort que només ha pixat! Si és trapella, els guardes suaran molt i molt i no hi hauran excuses que valguin, oi Mateu?
Salut!

vicky ha dit...

Molt bó avi, m'agradat molt.

Edu Casabella ha dit...

plas, plas, ... molt bo ...

Laia ha dit...

M'ha agradat molt! és molt original, ostres quina ment!! Hehehe... es va pixant pel museu... :D :D :D

Sergi ha dit...

Benvolgut Avi,molt bo el relat.M'ha encantat,em trec el barret.

kap ha dit...

Ospa, i sort que el xaval no anava també fluix de ventre!

[anonymous writer] ha dit...

jeje increïble, boníssim!!

Pd40 ha dit...

jajaja molt bo, Avi! Quina imaginació! Sort que els guardes tenien reflexes, bona sortida. Felicitats!

Laianna ha dit...

ja,ja, molt bó. Estic amb tocat del cargol: aquest nano els farà passar putes !

Roc ha dit...

hahaha, és molt bo!!!
El teu vailet només surt del quadre per fer les seves necessitats...

barbollaire ha dit...

Avi... Sou el "number one" . Un relat excel.lent... Boníssim...

Com es costum en vos...

Una abraçada

Olga ha dit...

Molt divertit i original!

Alepsi ha dit...

Jajajajajaja! Que gran ets, avi, què gran!!!! (I no per edat, ja m'entens.. xDDD)

Júlia ha dit...

Aquest quadre és de Borrell, un pintor d'aquests antics dels quals se'n parla poc avui, però resulta que en una exposició... a Chicago, el van posar a la tapa del catàleg!!! Sempre passa així, amb els de casa, sort que tu també l'has recuperat.

L'Avi.- ha dit...

Gràcies a tots per els afalacs... Sou collonuts...

Anna ha dit...

Molt bo! M'ha encantat. M'has fet riure força.
Felicitats.