dimarts, febrer 9

Demà m'hi poso...

Poso en marxa l’ordinador.


Vaig al bloc i a la pantalla em surt “RELATS CONJUNTS” i el temps que fa que vaig penjar el post.


- Mmmm! Hauria d’escriure alguna cosa. Va, després m’hi poso.


- Buf!... ara és massa tard. Demà m’hi poso.


I així un dia darrera l’altre i com qui no vol la cosa ja han passat tres setmanes des de l’últim escrit.


Avui, mirant la pantalla, pensava:


- Per què serveix un bloc?... per escriure les coses que, com diu la Tarambana, em passen per el caparró?


- Algú, realment li interessa aquests trossos de la meva vida?


- Per tenir el bloc tan deixat, potser que em rumiï seriosament el tancar la barraqueta.


- Si tanco la barraqueta, després no me’n penediré al cap de poc?


- Potser tot és posar-hi i tornar a agafar el ritme com quan vaig començar ara fa gairebé quatre anys. És clar que ja res, en el món virtual dels blocs, és igual que en el 2006.


- Mmmm! Quantes qüestions que hauria de resoldre... Bé, ara ja és tard, demà m’hi poso...

divendres, gener 15

Relats Conjunts


Va entrar tota mullada amb els cabells fets un nyap


- Li podria dir en Tomàs que surti un moment, sisplau

El conserge es va aixecar del seu lloc per anar a buscar-lo.

Ell, va sortir somrient entonant la seva característica salutació

- Molt bona niiiiiiiiiiiiit

Sense donar-li temps a que acabés l’allargament de la darrera paraula, el va agafar per la collonera i mentre li retorçava li va dir:


- Així que avui faria un sol espatarrant, eh?. Doncs mira, els calers que m’he gastat en la pelu a prendre vent


El va deixar a terra recargolant-se de dolor al costat del pobre conserge que estava estorat.

D’una revolada, va arramblar amb un paraigües que hi havia a l’entrada. Un cop al carrer seguia emprenyada, però amb una sensació d alleugeriment.


Va veure que s’apropava un taxi i el va aturar.

Cul que veig, cul que vull...




 Si en Serra i Maragall van tenir les Olimpiades del 92. Si en Clos (per cert, és extrany que encara no hagi hagut un problema diplomàtic amb Turquia). Deia, que si en Clos va tenir el Fórum. L'Hereu, per no ser menys, vol tenir unes Olimpiades d'hivern. Cul que veig, cul que vull, oi, Jordi?...

dimecres, gener 6

Blocaire invisible

Enguany, en el blocaire invisible m’ha tocat fer-li el regal a l’STRIPER, i he pensat que millor que regalar-li un saxofonista de lletres, perquè acompanyi l’estriptis de les paraules...



dilluns, desembre 28

Sants Innocents



Avui he tornat a l’hospital. Sembla una innocentada però no ho és. Em van trucar per donar-me hora el dia 28 a les 11 del matí, per fer-me una prova.

- El truquem perquè la doctora M. li va demanar una eco. Li va bé el dilluns 28?

- Perdoni, no m’estaran fent la innocentada abans d’hora, oi?

- Aquí no estem per perdre el tremps. Li va bé o no li va bé?

- Sí senyora, el dilluns 28 a les 11 estaré allà per oferir el meu cos a la ciència

- Com diu?

- Que no es preocupi que dilluns em va molt bé.


Així que aquest matí a les onze menys deu estava jo assegut a la sala d’espera com un bon minyó, esperant que em cridessin per fer la eco. Mentre esperava ha passat una infermera amb una llufa a l’esquena, la Maria, que estava al meu costat m’ha dit:

- Has vist, a aquesta li han clavat una llufa

Jo, que sóc mal fiat de mena li he contestat:

- Potser s’ha la posat ella mateixa

- Vols dir?

- Jo de petit ho feia

- Ah, sí?

- Sí, el dia dels innocents abans d’entrar al col•le, em posava una llufa a l’esquena i així els companys no em tocaven els nassos durant tot el dia

- Tu, ja des de petit has sigut una mica raret, oi?

- Més que raret, he sigut un supervivent. Perquè me la fotessin els altres, me la fotia jo i així enllestia. Diguem que era una forma ràpida d’enllestir un joc tonto

dijous, desembre 24

Bones Festes a tothom!


dimarts, desembre 22

Publicitat subliminal?


Darrerament he observat en la tele, en la ràdio i en la premsa, una gran quantitat d’anuncis de clíniques i centres mèdics que ofereixen una cura a la impotència (disfunció erèctil, que diuen ells). Veient tanta proliferació d’aquesta publicitat, un surt a una conclusió, potser sí que és veritat que el país està destrempat.

dimarts, desembre 8

Torno a ser avi!...


... Així que durant una bona temporada hauré d'anar amb pitet...