Vaig anar al metge. Bé, en realitat vaig anar d’urgències, que impressiona més.
Sembla que el mot urgències és com més contundent. Anar al metge sona com més casolà o més vulgar. Ara, anar d’urgències dóna la sensació de més seriós, vol dir que realment estàs fotut.
L’assumpte és que em vaig despertar amb una part de la cara adormida
- Coi – Vaig pensar- tens un cos que va per lliure. Tu et despertes i una part de la cara vol continuar dormint.
Com que sóc persona que respecte tot tipus de decisions vaig deixar que la part de la cara continués a la seva.
L’endemà, a més del problema de la cara, vaig començar a veure doble. Per treballar, llegir etc, tenia que aclucar un ull i, això, toca una mica allò que no sona i a part de tocar allò que no sona, acollona. Així que la Maria, em va agafar i em va portar d’urgències.
A urgències, a part de passar-m’hi set hores i escaig, em van fer un reguitzell de proves. Analítica complerta, plaques de tòrax, un TAC, un doppler.
Entre prova i prova, hi havia moments que m’animava veient com, de tant en tant, arribava gent que semblava que estava més fotuda que jo.
Un cop acabades les proves em va visitar el neuròleg.
- Miri, les proves han sortit totes bé
- I, llavors que tinc?
- No ho sé, li demanaré una ressonància magnètica i un cop tinguem els resultats ja veurem... Per cert fuma?
- Sí, puros un o dos al dia
- I beu?
- Sí doble, per això he vingut
- No, em referia a si bevia alcohol
- Ah!... cervesa i whisqui
- Doncs deixi de beure alcohol i de fumar
- La culpa del que em passa té a veure amb l’alcohol i el fumar?
- No, però són mals hàbits i segur que es trobarà millor
- Ja... i, cardar? (bé en realitat vaig dir fer l’amor, que fa més fi)
- Sí, home, per què no?
- Ho deia perquè no fos cas que també fos considerat un mal hàbit. Com que tot el que em dona plaer m’ho està traient...
- Vinga, vinga... no sigui tan radical. Quan es curi, podrà tornar a fumar i beure, això sí amb moooolta moderació
Això em va tranquil·litzar. Encara que l’home no sap ben bé el que tinc, té l’esperança de que em curaré d’una malaltia que encara no han trobat.
(he descansat uns dies. He fet el just i ahir vaig recuperar la visió normal. Encara no m’han donat hora per la ressonància. Paciència, que d’aquí deu venir el nom de “pacient”)
