Era més de mitjanit i els dos guardes de la planta del museu, amb un cubell i una fregona, s’afanyaven en netejar una cantonada de la sala.
- Es pot saber que collons esteu fent?
La veu greu, imponent i autoritària del cap de seguretat, va ressonar com un tro en la sala buida.
- Estem fregant una... una...
- Una... QUÈ?
- U… una… una pixarrada
- Una pixarrada?... I qui cony s’ha pixat?
- Jo... Oi, Mateu...
- Eh?
- Que m’he pixat jo... Veritat Mateu?
- S...s... sí...
- A veure, Rafel, m’estàs dient que et pixes per les cantonades del museu?
- Sí, senyor... és que...
- És que... QUÈ?
- Es que tinc problemes de pròstata. Oi Mateu?
- Pròstata?
- Sí, pròstata, Mateu. Tinc problemes de pròstata. T’ho vaig dir l’altre dia. No te’n recordes?
- Ah... sí... i tant...
- I com que tinc problemes de pròstata, m’han agafat ganes d’anar a fer un riu i al veure que no em donava temps d’arribar al wàter, no m’ha quedat més remei que fer-ho aquí... Em sap greu “jefe”
- A veure, Rafel, sap que l’hauria d’expedientar?
- Ho sé, ho sé... Però és que estic malalt. I li dono la meva paraula que per poc que pugui no tornarà a passar. A més, si torna a passar ho freguem ràpidament i tot solucionat.
- Mmmm!... Està bé, per aquest cop passi, però si està malalt, li recomano que agafi la baixa
- És que necessito el sou, ja sap que tinc tres fills i...
- Està bé, està bé..., però procuri evitar que li torni a passar, que la humitat no va bé per els quadres...
- Sí, “jefe”
- Apa, acabin de fregar i continuïn amb la ronda
Un cop va marxar el cap de seguretat, en Mateu, amb veu fluixa li va dir al Rafel
- Perquè no li has dit la veritat?
- La veritat?, la veritat?... Quina veritat?... Que un marrec ha sortit d’un quadre, s’ha pixat en una cantonada de la sala, i després ha tornat al quadre com si res?... Mira, prefereixo més que em foti un expedient per tenir la pròstata fluixa que no pas em tanquin en un manicomi per boig
23 comentaris:
Oh! Que bo! M'ha encantat! És un dels relats més originals! Felicitats!
Salutacions!
Jajajaja! Em trec el barret. Bravo!i després diuen que la veritat us farà lliures.
Per sentir segons quines veritats, a vegades és millor sentir mentides. Ja ja!
Boníssim!!!!! Excel.lent!
Molt bo,
Ei, un relat boníssim, i molt ben trobat! M'ha agradat, és original i gamberro.
hahahahaha!
a vegades passa.. et veus obligat a inventar-te una mentida pietosa per que no et preguin per boig! Genial, avi!
Sort que només ha pixat! Si és trapella, els guardes suaran molt i molt i no hi hauran excuses que valguin, oi Mateu?
Salut!
Molt bó avi, m'agradat molt.
plas, plas, ... molt bo ...
M'ha agradat molt! és molt original, ostres quina ment!! Hehehe... es va pixant pel museu... :D :D :D
Benvolgut Avi,molt bo el relat.M'ha encantat,em trec el barret.
Ospa, i sort que el xaval no anava també fluix de ventre!
jeje increïble, boníssim!!
jajaja molt bo, Avi! Quina imaginació! Sort que els guardes tenien reflexes, bona sortida. Felicitats!
ja,ja, molt bó. Estic amb tocat del cargol: aquest nano els farà passar putes !
hahaha, és molt bo!!!
El teu vailet només surt del quadre per fer les seves necessitats...
Avi... Sou el "number one" . Un relat excel.lent... Boníssim...
Com es costum en vos...
Una abraçada
Molt divertit i original!
Jajajajajaja! Que gran ets, avi, què gran!!!! (I no per edat, ja m'entens.. xDDD)
Aquest quadre és de Borrell, un pintor d'aquests antics dels quals se'n parla poc avui, però resulta que en una exposició... a Chicago, el van posar a la tapa del catàleg!!! Sempre passa així, amb els de casa, sort que tu també l'has recuperat.
Gràcies a tots per els afalacs... Sou collonuts...
Molt bo! M'ha encantat. M'has fet riure força.
Felicitats.
Publica un comentari a l'entrada