divendres, d’octubre 27

M'han aixecat la camisa... Collons ja!

Estic emprenyat!!. Però moooolt emprenyat!!. No hi ha res que em toqui més els collons que els calçotets i la gent que em pren el pèl.

Ahir, com cada dijous, vaig estar dinant amb el soci. Durant el dinar, em va comentar:

- Em va dir en JJ, que li estàs donant un cop de mà


(ACLARIMENT: En JJ, és aquell paio que és escriptor, guionista i a més fa els diàlegs de pel·lis porno estrangeres)

- Sí, quan vaig tornar de Bruixes, em va trucar i em va fotre la barrila que tenia un problema personal molt gran i que si el podia ajudar fent-li els diàlegs del porno i li vaig dir que no, que era un marró. Però va insistir tant, que al final vaig acceptar fer-li els guions de la sèrie aquella que fot per França.

- No, si lo del porno, al final li va encolomar al F.

- Ah, sí?

- Sí

- Llavors, que fot ell? La columna del diari?

- Tampoc, li ha demanat al J. que li faci

- Collons, i perquè necessita tant temps lliure?

- Per seguir a la seva dona

- Què?

- Sí, se li ha fotut a la ceba que des de que fa això del porno, s’ha tornat impotent i que com que no carda amb la parenta, aquesta s’ha buscat un amant. I ara la vol seguir tot el dia per enxampar-la amb el manso.

- M’estàs dient que jo dormo una mitjana de cinc hores diàries, sense tenir temps per estar gairebé per la Maria, ni per la comunitat blocaire, ni per llegir, per poder complir amb la meva feina i la d’ell, i el tiu dedica el temps a la paranoia de seguir a la seva dona?

- Sí...

- La mare que el va. Ara em sentirà. Redeu si em sentirà.

- Ei, tranquil·litzat, Avi

- Que em tranquil·litzi... Sort que no és aquí, si no li foto un bolet que les orelles li faran piiiiiiip tota la nit!

Vaig agafar el mòbil i el vaig trucar

- JJ?... Sóc l’Avi

- Que tens algun problema amb els guions?

- No, el problema el tinc amb tu. A veure, tu, és que de petit vas caure de la incubadora i et vas quedar així, o és que et vas quedar atontolinat per les bombes de la guerra del 14?

- Que estàs emprenyat?

- A tu que et sembla?... Es pot saber que fots seguint a la teva dona?

- M’enreda, Avi, segur que m’enreda. Té un amant. I jo ho descobriré...

- I per què sospites que té un amant?

- Perquè, quan surt de casa s’arregla, s’ha comprat roba i a més, va seguit a la perruqueria.

- I perquè s’arregla, es compra roba i va a la perruqueria, vol dir que té un amant

- Fix, té un amant!

- Tu, JJ, estàs paranoic!...

- Que no són paranoies. Té un amant

- Molt bé, si creus que té un amant, perquè no li preguntes directament? Així nosaltres no pagarem les conseqüències de les teves neures.

- Si li pregunto m’ho negarà

- Molt bé doncs tens dos opcions. Una, te la creus i fas un esforç per arreglar la teva vida sexual, que dit de pas és bastant penosa, o dos, no te la creus i et separes. Així tots viurem més tranquils. Que una cosa és fer-te un favor i l’altre fer el paperina, perquè el senyor jugui a detectius.

- Osti, Avi, tingues una mica de paciència, que estic segur que la pillaré.

- Molt bé. I quan l’hagis enxampat. Què?

- No ho sé

- Collonut!. Mira saps que et dic, nano, que ara mateix, així que arribi a l’estudi, t’envio tot el material que tinc fet i ja t’apanyaràs.

- Ostia! No em pengis Avi

- Que no et pengi?... ja ho crec que et pengeria, però per els ous. A més, penso parlar amb en J., per dir-li la burrada que estàs fent

- Avi, que m’estàs fotent un desgraciat

- Un desgraciat? Un desgraciat et foteria, si et tingues ara davant meu. T’endinyaria un calbot que et saltarien els ulls...

Vaig penjar i el soci em va dir:

- T’has quedat descansat, eh?

- No, em quedaria descansat, trucant a la seva dona per explicar-li tots els romanços que arrossega en JJ... Però, per sort per ell, no sóc tan fill de puta!

ACLARIMENT FINAL: Aquest matí li he enviat per mail al JJ, tot el material que tenia fet. I és que m’emprenya moooltíssim que m’aixequin la camisa


dimarts, d’octubre 24

Alguns homes tenen la sensibilitat al cul

Avui he anat a comprar al súper. Després d’agafar el que m’ha semblat que faltava a casa i una mica més .Perquè una de les collonades d’anar al súper, és que sempre acabes comprant molt més del que necessites. Per exemple: no et fan falta fideus, però de sobte veus una “oferta” que diu: “Tres por dos, llévese tres paquetes y pague dos” i un, que va molt de dur per la vida, però en el fons és un tros de pa beneit, pensa: “Mira, demà, faré fideuà i dimecres una sopeta de fideus i divendres... “ I pica i compra la ditxosa oferta. I així, que si una cosa, que si una altra, es va omplint el carro i de sobta, un, s’adona que la primera intenció, que era comprar set o vuit coses , s’ha vist desbordada i porta el carro ple i per això, ja no pot passar per la caixa ràpida (que no sé perquè li diuen ràpida, ja que allà sempre posen a la caixera nova. Aquella que es fa la pitxa un liu i la cua no corre ni a la de tres).

Així que he anat a una caixa normal.

- Bon dia
- Bon dia

Després de la salutació de cortesia la noia, ha anat passant per l’escàner els productes que jo anava deixant sobre la cinta. De sobte he vist que entrava al súper un paio amb un ram de flors de “cágate lorito”, s’ha dirigit a la primera caixera que ha trobat al seu pas i li ha preguntat alguna cosa. La caixera ha senyalat a la mossa que m’estava atenent. El paio ha vingut com una fletxa i li ha preguntat a la noia:

- Eres Maite?

- Sí

- Pues esto es para ti

Li ha donat el ram de flors i ha marxat corre-cuita. La caixera s’ha posat vermella com un perdigot i mirant-me i aixecant molt el to de veu perquè s’assabentés tothom que s’havia quedat embobat mirant el ram ha dit:

- És que avui és el meu aniversari
- Felicitats! – Hem respós tots el presents alhora, gairebé com si fóssim un cor de sarsuela

La noia, ha obert el sobre que anava amb les flors, l’ha llegit i de sobte s’ha posat a plorar. Com podeu comprendre m’he quedat sorprès i l’únic que m’ha sortit de preguntar-li ha sigut:

- Escolta, que et passa alguna cosa?

- Hiiiiiiiiii! Hiiiiiiiiii!

Una de les companyes que estava a la caixa del costat a sortit ràpidament del seu lloc i ha vingut a consolar-la. Al cap d’un moment han vingut tres companyes més. Han estat parlant fluixet amb ella. Després, una s’ha posat al seu lloc i les altres dues s’he l’han endut a un racó.

La companya que s’ha posat al seu lloc, mentre seguia fent el compte m’ha comentat:

- Perdoni, per la interrupció.

- No s’amoïni. Ara li agrairia que em fes cinc cèntims del que ha passat perquè m’he quedat de pasta de moniato.

- El seu ex-marit. Se’n va anar amb una altra pava, la deixa més penjada que un fuet, i ara des de fa qüestió d’un més, es veu que el manso s’ha quedat sol i ara li torna a anar al darrera i la última que li ha fet és enviar-li el ram de flors a la feina. Si és que els homes son una colla de fills de puta que tenen la sensibilitat al cul.

- Ehem!... No generalitzi...

- Ai, perdoni, però és que se m’escalfa la boca.

Ha acabat de comptar. M’ha ajudat a posar les coses a dins de les bosses, he pagat i quan sortia, he passat per el costat de la caixera que continuava plorant. M’ha mirat i jo li he dit:
- Si vols li foto una puntada de peu al collons de ram i l’envio al bell mig de la carretera perquè l’aixafi l’autobús

- Ai, no, snif! snif, que és molt maco... snif, snif ...

- Tens raó. Ja que se’ls ha gastat amb un bon ram, tu disfruta’l.

Li he picat l’ullet, i ella m’ha fet un somriure. Mentre sortia he pensat que l’altre caixera tenia raó. Alguns homes tenen la sensibilitat al cul.

dimecres, d’octubre 18

ANÈCDOTA

Avui he estat llegint un post a ca la Gemminola en el que ella reflexionava sobre el cinisme que moltes vegades tenim envers els morts. Ella deia, més o menys, que quan una persona es mora sembla que de sobta es torni santa. Ningú vol parlar malament dels morts. No és políticament correcte.

Aquest post, m’ha recordat una anècdota que vaig viure fa un temps en la redacció d’un diari.

Una tarda estàvem fent-la petar, un periodista , un servidor i un escriptor molt conegut, que va de patum, i que li direm per exemple B.

A mitja conversa, es va presentar una de les redactores del diari i li va preguntar a B.

- Escolta, tu coneixes a M. No?

- Sí i tant...

- I, què?

- Ui, si jo t’expliqués... – Ens va mirar fent-se l’interessant- l’M?... l’M, si no fos per els correctors no faria res de bo. És incapaç d’escriure una pàgina sense cagar-la... I les columnes del diari li escriuen. Té “negres” i a sobre els hi paga malament. A mi, fa temps em va oferir si li volia fer la col·laboració de (UNA REVISTA) i el vaig engegar. És clar que en aquest ofici nostre sempre hi ha morts de gana que per quatre xavos farien qualsevol cosa Aquest l’únic que sap fotre és aixecar el got, es pela les ampolles de whisqui una darrera l’altre...

De sobte, B, va parar de xerrar i es va mirar a la redactora i li va preguntar:

- Per què volies saber si coneixia a M?

- Perquè s’ha mort aquest migdia i estic fent una crònica i poso l’opinió de la gent que l’ha conegut

En B, es va quedar un moment pàl·lid, però va reaccionar ràpidament:

- Ei, no posis res del que t’he dit... Posa que érem grans amics, que ha estat un mestre per tota una generació d’escriptors i que la seva mort ha estat una gran pèrdua per la literatura

I el paio es va quedar tan ample.

Temps després, un dia, el soci, em va comentar:

- Hóstia! En B està ben estrany he?... Cada cop que algú li pregunta si coneix a fulanet o menganet, el tiu, el primer que et diu és:

- Què s’ha mort?