dilluns, de juny 25

"Yuyu"

Divendres vaig anar a renovar-me el DNI.

Ja sé que això no té una importància vital com per escriure un post i que qui més qui menys ho ha fet alguna vegada a la seva vida.

Però passa que jo quan m’apropo a una comissaria i veig a una persona vestida amb l’uniforme de policia m’agafa una suor freda i un neguit estrany.

Així doncs, va ser arribar davant de la comissaria i agafar-me el neguit. Un, com que ja té experiència a la vida i sap comportar-se en situacions extremes, vaig respirar a fons i vaig pujar les escales fins trobar-me cara a cara amb el paio vestit d’uniforme.

- Bon dia, venia a renovar-me el DNI

- Passi aquí a la dreta i posis a la cua

Em va sorprendre que em contestés amb tanta amabilitat i amb català ( per ser sincer, em va contestar amb un català amb accent montillesc, però català a la fi)

Un cop estava fent cua, vaig pensar que fa deu anys, quan me’l vaig renovar per darrera vegada, hagués estat gairebé un miratge que un policia nacional, m’hagués contestat en el meu idioma.

Malgrat tot, seguia sentint un “yuyu” especial de estar allà dins. I és que per molts anys que passin i per molt que els policies nacionals parlin català una comissaria de policia, sempre serà una comissaria de policia, ja siguin policies nacionals, guàrdia civil o mossos d’esqu
adra.

dimecres, de juny 13

Les coses es fan ben fetes o no es fan...

Prop de casa hi ha okupes. Que jo conegui són quatre nois i tres noies i s’estan en una casa de dues plantes, que dintre de poc l’enderrocaran.

Malgrat que a algú li sembli estrany, per la seva vestimenta i aparença, són molt amables. Jo he coincidit alguns cops amb ells al forn i l’hem feta petar.

L’altre dia anava per la vorera i, de sobte, vaig escoltar una veu de noia, a les meves espatlles, que cridava:

- Macaaaarraaaa! Maaaacaaarraaaaa! Maaaaacaaarraaaa!

Em vaig girar i era una de les okupes. Al veurem em va dir:

- Estic cridant al gos

- El gos?

- Sí, és que es diu “macarra”

- Macarra?... Collons, nena, si vols cridar l’atenció haver-li posat directament “fill de puta”

Mentre agafava el gos, amb un somriure i em va dir:

- Quanta malícia tens...

- L’edat, nena, l’edat...

I és que aquest costum de fotre noms estranys al gossos m’emprenya. La Maria té uns coneguts que al gos li van posar: “No ho sé” i quan els preguntaven:

- Com es diu el gos

Ells deien:

- No ho sé

- Com que no ho sabeu, si el gos és vostre

- És que es diu: “no ho sé”

I es partien el pit de riure...

Ai, senyor, ja és ben veritat que qui no té feina, pentina el gat

dimecres, de juny 6

Redéu, vaig de bòlit...

No sé que em passa, però porto uns dies que les hores em fugen i no m’adono. Tinc la sensació que no dono abast a tot.

He estat fora uns dies, acompanyant a la Maria a un curs a València (el cortijo de la Rita Barberá), i quan he arribat m’he trobat amb feina endarrerida, correus per contestar, etc, etc.

M’he proposat posar-me al dia, però, Redéu!, és hora de sopar i encara estic embolicat. Així, que faré el truc de l’altre dia i us deixaré un acudit que he publicat avui al Punt, i demà serà un altre dia.