dijous, de febrer 26

Misteris de la naturalesa...

Els polítics, ens menteixen. La gent sap que els polítics els menteixen. Els polítics saben que la gent sap que els menteixen... I no passa res...

Redéu, redéu, redéu... Ja cal que ens ho fem mirar tots plegats...

dimecres, de febrer 25

Pixador poc sensible...


M’emprenyen aquests wàters de restaurants que el llum s’encén i s’apaga per mitjançar d’un detector de presència.

Al restaurant on anem a jalar, un cop a la setmana amb el soci, té un d’aquests dispositius, i, una de dos, o no està ben ajustat o jo tinc poca presència. El cas és que arribo, s’encén el llum i quan estic a mig buidar, xac! s’apaga, i ja em tens a mi, aguantant l’eina amb una mà i movent l’altra per veure si el maleït dispositiu em detecta i torna el llum.

Total, l’altre dia, amb això de pixar i fer tai-txi a l’hora, vaig acabar mullant-me les sabates.

dimarts, de febrer 17

A vegades m'embolico jo solet...


Vaig coincidir amb el company aquell que es va passar per la pedra a una mossa i després penedit em va preguntar el que havia de fer, si dir-li, o no, a la seva dona...

Jo, com que a part de memòria sóc una mica xafarder li vaig preguntar per el tema

- Al final li vas dir a la teva dona que t’havies follat a la Sandra?

- Noooo!

- Ah!

- Vaig fer mal fet o què?

- Mira, ja m’ho vas preguntar en el seu moment i no et vaig voler contestar. Cadascú ha d’obrar segons els seus sentiments

- És que no li vaig voler dir perquè no patís. Imagina’t si li dic que m’he anat al llit amb una altra dona, quin disgust...

- O no...

- Com què no?

- Potser aprofita la avinentesa, per explicar-te que ella també s’ha anat al llit amb un paio

- Com que s’ha anat al llit amb un paio?... Amb qui?

- Collons, nen, que és una suposició

- Deixa’t de suposicions. El conec?

- A veure, t’he dit que és una suposició

- Res de suposicions. Si ho has dit és perquè saps que me la fot amb algú. Qui?

- Ostia!, t’acabo de dir que és una suposició. No sé si te la fot o no. D’acord?

- D’acord, no. Si ho has dit és perquè saps alguna cosa...

- No sé res. I me’n vaig, que t’estàs posant pesadet...

Un cop a casa, mentre estava sopant, va sonar el telèfon

- Sí?

- Escolta, no seràs pas tu qui me la fot amb la meva dona, oi?

- Estàs malalt... Adéu

Clink!

Ai, senyor, això em passa per parlar massa.












dilluns, de febrer 9

Cara de babau


Riiiing!

Riiiing!

Riiiiing!

- Hola, Avi

- Hola, Pere...

- Ja sé perquè em truques, Avi. No has cobrat. Precisament ara acabo de parlar amb el delegat del banc, perquè vaig ingressar uns pagarés per descomptar i el “tiu” cabró, perquè no té un altre nom, amb aquests quartos m’ha cancel·lat la pòlissa de crèdit que tenia...

- Bé, jo...

- ...Es veu que ho poden fer, els malparits. Ho diu la lletra petita del contracte que firmem. És clar, com que està impresa, no te’n pots escapolir.
Aquesta punyetera crisi, acabarà amb tots, perquè ja no és sols la construcció o els cotxes, no, és tot. Tot se’n va a fer punyetes. Jo intento tirar endavant, però els bancs no obren l’aixeta i això que el govern els va afluixar la mosca, però saps on han anat a parar aquests calers? Doncs jo t’ho diré, han servit per tapar els forats que els grans banquers tenien...

- Escolta, Pere...

- ... La situació està tan fotuda, que he començat a trucar als proveïdors i ja els he dit que aniria pagant a mida que anés cobrant els quartos que em deuen. Fins i tot l’Ajuntament em deu pasta. Però és clar, ells també estan arruïnats. Els hi ha baixat les llicencies d’obres i ja m’explicaràs...

- Pereeee!

- Sí, digues. Perdona t’estava atabalant amb els problemes

- Escolta, Pere, a mi em sap molt greu això que t’està passant, però em deus tres factures

- Ho sé, Avi, ho sé. No t’amoïnis, que tinc prevista una entrada de diners i tu seràs dels primers en cobrar.

- I, quan creus que entraran aquests diners?

- Ostia, no ho sé tu, no em pressionis, que les estic passant putes

- Cony, doncs elimina despeses, no facis més la revista de empresa que fas

- Sí, home, i la imatge empresarial, què?. Si deixo de fer la revista la gent es pensarà que anem de baixa. Per cert, per el proper número, havia pensat que em facis..

- Escolta, Pere, és que si no cobro, no et faré res més

- Ah, està molt bé això, mentre has cobrat has anat treballant, a la que deixes de cobrar, ja vols plegar. Total per la misèria que et dec...

- Doncs si és una misèria per tu, paga’m i tan amics

- Punyeta, si no et pago no és perquè no vulgui, és per culpa d’aquesta puta crisi que m’està ofegant...

Meravellós, en temps de Franco, la culpa de tots els problemes era “la pertinaz sequía”, ara la culpa de tots els problemes és la crisi.







divendres, de febrer 6

Feina feta no fa destorb!


Si heu d'anar a una entitat bancaria, aneu amb pilotes, així us estalviareu la feina d'haver de abaixar-vos els pantalons.