dilluns, de febrer 5

No m'he mort, de moment...




Bé, ja torno a ser aquí.

En primer lloc vull agrair-vos tots els missatges i comentaris que m’heu deixat interessant-vos per la meva salut. Alguns, fins hi tot, es pensaven que l’havia dinyat.
Això m’ha fet pensar.

Que passaria, si per casualitat, s’hagués donat aquest fet?.

Anem a fabular.

Imagineu-vos que un dia m’agafa un atac de cor i m’hi quedo. O m’atropella un Ferrari (posats a morir atropellat, almenys que sigui un cotxe de marca). O que un dia, badoc com soc, estic mirant un aparador i em cau al cap una totxana d’una obra (com la “pava” aquella del Cor de la Ciutat). O que... Bé, resumint, que estiro la pota. Què passaria amb el bloc?. Eh?, Eh?... Doncs que moriria amb mi.

Primer, aniríeu passant. Alguns, veient que no actualitzava, deixaríeu missatges com els de la benvolguda Cruella, preguntant: Avi, ets viu?.

Al cap d’un temps, aniríeu, poc a poc, deixant de passar i jo, L’Avi, passaria a ser un record.

Algú, amb ganes de fer estadístiques, afegiria el nom del meu bloc a una llista de blocs en “stanby”, i posaria un enllaç, dient, més o menys, “L’Avi, també ha plegat de la blogosfera”.

Al cap d’un mes, seria, tant sols, un record llunyà. I al cap de tres mesos, pràcticament
ningú se’n recordaria de mi.

El fotut del cas, és que la major part de vosaltres no sabria que l’hauria dinyat. I tot això perquè ningú de les persones properes a mi, saben la contrasenya per entrar al meu bloc i publicar.

Que efímer és tot. Veritat?.

En el món blocaire, establim llaços efectius amb gent que no hem vist mai i dels que ni tant sols sabem com es diuen, de que treballen o on viuen. No formem part del seu cercle social o laboral, però malgrat això, els coneixem més que qualsevol de les persones que els envolten i parlem entre nosaltres amb uns pseudònims (o “nicks”, que fa més modern) amb tota naturalitat. I és que els blocaires, som uns éssers que tenim i vivim dues vides, la física i la virtual.

Per alguns, estem sonats. Per altres som uns insatisfets, que necessitem de l’efecte tribal del món dels blocs. El cert, és que aquest cercle virtual és capaç d’ajuntar gent de diverses creences, de diferents professions i de diferents maneres de ser, que, ben segur, en el mon real mai ens haguéssim relacionat.

Estic segur que un dia tancaré el bloc. Llavors us ho faré saber, però per si algun dia em passa alguna cosa que m’impedeix continuar, us deixo el meu testament blocaire, aneu al bloc del
Sergi Quevedo, que és un blocaire que em coneix personalment i que si algun dia em passés alguna cosa, ell faria un post dins del seu bloc explicant el que m’ha passat.

75 comentaris:

gatot ha dit...

jo començava a tenir remordiments, eh?

efe ha dit...

Em sembla que ja li ho vaig contar, Avi, un dia tafanejant per la blogosfera, vaig trobar el bloc d'un blocaire que havia mort. Un amic hi havia escrit una nota que ho explicava. Jo encara me'n recorde i això que no hi tenia contacte. Si vosté... no vull ni pensar-ho.

Cristina ha dit...

Avi, no he deixat d´entrar ni un dia al seu bloc. On estava? A mi em tenia ben preocupada. Trobava a faltar els seus posts. Això que comenta també ho he pensat més d´un cop. I si un dia desaparec així de cop, qui sabria si he mort, si estic malalta o simplement he volgut escampar la boira. Res és etern i les persones canviem i morim. Ara que sé que està ben viu ja estic més tranquil.la. Petons!

Laia ha dit...

OSTIA PUTA!
miri si estava desactualitzada, estimat Avi, que no sabia que hagués estat malalt!!
celebro que s'estigui recuperant... m'alegra molt saber-ho!
i espero de tot cor que pugui estar amb nosaltres durant molt i moltissim temps... que no voldria pas que deixés aquest mon sense haver-lo llegit una estoneta més!

abraçades blogaires, venerable!

Laia / Fraggle

Anònim ha dit...

redeu!!! UN testament... això fa posar els pèls de punta!!!

Déu meu!!

Alepsi ha dit...

Ostres papa.... ja tens raó! Jo ho he parlat moltes vegades amb la Maduixeta, i per aquesta banda estic tranquila, sé que si em passés algo, ho acabaríeu sabent... xDD

Ara, tu vigila no et passi res a tu, que no pots deixar una orfana virtual... xDDD

[Estic súper contenta que hagis retornat! ;)]

Anònim ha dit...

Collons Avi (ai perdo), em tenieu preocupada però pensava que poder estaveu liat amb la vostre filla i l'embaràs.

M'encanta que hagueu tornat per aqui, us anyorava moltissim!!!!!!

No parleu de testament recony, que em poseu els pels de punta i em feu possar tristona :-(

Montse ha dit...

Jo he vingut cada dia, però no tenia confiança per preguntar, home!

M'alegra que continuï viu!

Anònim ha dit...

Caram, avi!
Feia molts dies que no em deixava caure, però mai havia pogut pensar que li hagués passat quelcom... Es pot pensar que jo també havia estat fantasejant amb què passa amb els blocs llurs autors "desapareixen"?

Salut, i que duri!

onix ha dit...

uufff per fi!!! M'ha fet patir una mica eh ,perquè jo sabia que era viu, no diré com ;P així què creia que ja teníem el petit trucant a la porta ,de fet molts dies l'hi he comentat a un blocaire li faig un mail? ell em deia jo també estic temptat però.. vaja que no hem gosat però ganes no n'han faltat així què molt ben retrobat i de testaments res, això sí anirem a visitar al Sergi que els amics dels meus amics... ;)********

Mikel ha dit...

S´el veu en forma per lo que de moment no ens em pas de preocupar ;-)

Anònim ha dit...

Avi: heu fet molt rebé. La idea del testament blogaire, sens dubte, és molt més bona del que la gent sospita. Esper que el dia que la gent se n'assabenti de com bona és tot visitant Sergi Quevedo, quedi molt molt molt lluny.

M'havíeu fet patir de debò. Un petó ben gros.

Anònim ha dit...

ostres avi jo també hi havia pensat. Ningú se n'adonaria i pensarien que has abandonat els blogs. I penso... i si algun dels blogs que estan abandonats és per aquesta raó? Quin mal rollo aquestes hores del matí...

Anònim ha dit...

Bueno, bueno.
No dramatitzem. Que els bons records sempre queden i els bons blocs també.

El que és important és ja esteu bé, que tot va bé (també blocat) i que ja no s'ha de patir.

El tema testament sempre és una mica morbós pensar-hi. Fa iuiu. Però és una realitat.

apa i felicitats

Anònim ha dit...

tot plegat fa una mica de iuiu, però és ben cert, he de començar a pensar a qui li deixo la meva contrasenya...

Anònim ha dit...

Quin post més tètric, avi.. Anava passant pel blog, com a vegades ja ho fa això de deixar un temps entre post i post doncs no havia pensat res dolent. Ben tornat!!

Puji ha dit...

Collons quin mal rotllo, Avi! Ara! Teniu tota la raó del món.

Encantat de tornar-vos a llegir.

Anònim ha dit...

Benvolgut Gatot, remordiments per què?...

Anònim ha dit...

Benvolgut Efe, ja sé que esgarrifa pensar-ho, però miri, quan un es passa una setmana tancat pencant, de sobte li venen aquests pensaments. A més crec que no és tan mala idea deixar un testamentari blocaire, que un ja té una edat

Anònim ha dit...

Benvolguda Cristina, en primer lloc gràcies per preocupar-se per la meva salut. Simplement em vaig aillar a la caseta durant uns dies, per acabar una feina, en la que la data del contracte se'ns estava tirant al damunt. En segon lloc vaig ser una mica groller amb vosaltres per no fer un post curt dient que m'ausentaria uns dies de la blocaderia per una questió de feina.
Mil perdons.

Anònim ha dit...

Benvolguda Fraggle, em sembla que potser en el post m'explicat malament, no he estat malalt, simplement he estat treballant. El que passa és que entre feina i feina, a un li dona per pensar i...

Anònim ha dit...

Benvolguda Williams, ja sé que un testament fa posar els pels de punta, però si el fem en la vida real, per què no fer-ho en la vida blocaire?

Anònim ha dit...

Nena, no t'amoinis que em cuido tot el que puc, ara, pensa també que un dia o altre, per qüestió d'edat, et quedaràs orfa virtual...
Espero que sigui mooooooolt tard.

Anònim ha dit...

Benvolguda Jo Mateixa, doncs no, encara no sóc avi. Si tot va com està previst, el feliç esdeveniment es produirà a finals de març.
I, tal com li he dit a la Williams, més val ser previsor i deixar fet el testament, que la vida està molt "achuchà"

Anònim ha dit...

Doncs pregunti, benvolguda Arare, pregunti, que a aquestes alçades, tots ja som una petita família...Gràcies per l'interés.

Anònim ha dit...

Benvolguda Musa, no m'ha passat res, simplement excés de feina i masses hores pensant...

Anònim ha dit...

Benvolguda Musa/Virtual Onix, ben segur que si algun dia em passa alguna cosa (toco fusta), tu que ets mig bruixa segurament t'enteraries ràpidament.
Com he dit abans, el nen naixerà a finals de març...
Ah, i un altre dia enviï'm el mail, que els seus mails sempre són ben rebuts.

Anònim ha dit...

I tal que estic en forma (bé alguna que altre cosa tinc, eh?, que la joventut cada cop està més llunyana), benvolgut Mikel...

Anònim ha dit...

Benvolguda Cruella, no era pas la meva intenció fer patir a ningú. És cert que hauria d'haver posat un post dient que tenia feina i estaria uns dies ausent de la blocaderia... Em sap greu...
I en quant al testament, espero de tot cor que visiteu en Quevedo, però per llegir el seu bloc i no per rebre la mala nova...

Anònim ha dit...

Benvolgut Vullunfestuc, a mi els blocs abandonats em fan l'efecte de que són vaixells abandonats. Vaixells fantasmes navegant a la deriva per el mar de la blogosfera...

Anònim ha dit...

Benvolgut Escarabat, malgrat que el tema testament i el tema mort ens facin iuiu, se'n ha de parlar, ja que la mort forma part de la vida...
Redeu, redeu, redeu, no estic fi, avui, no...

Candela ha dit...

Què bé que heu tornat!!!

Quin yuyu això de la mort i de com s'entera la gent que els altres moren... Aix ara m'ha fet pensar...

Anònim ha dit...

Benvolguda Bluf, no voldria amb el meu post haver posat el sol al cap a ningú...

Anònim ha dit...

Benvolgut Propde40, no m 'ha passat res d'especial, un exces de feina per culpa d'anar posposant les coses. En quant el post no pretenia que fos tètric, si no fer-vos a tots partíceps d'un pensament

Anònim ha dit...

Gràcies, benvolgut Puji, gràcies...Ara, no us hi capfiqueu més...

Unknown ha dit...

D'entrada, benvingut. I això del testament blocaire em sembla una bona idea. De la manera, que acabem "coneixent-nos" els uns als altres, és lògic.

Anònim ha dit...

Uala, Avi, que reflexiu! Tots aquests pensaments no tindran res a veure amb el fet que estigui a un petit pas de ser avi-avi, no?

mima ha dit...

ostia...no ho havia pensat jo això...bé, si a mi em passés quelcom ningú ho sabria (del món blogaire vull dir) i ben mirat....millor així no? ...prefereixo que m'oblideu que no que em recordeu com la "difunta"...ai-uix...

ben trobat, avi.

La reusenca ha dit...

Osti avi! quins ensurts que ens dóna! ara, ben pensat, està molt bé això del testament blocaire!!! Encara que espero de tot cor, que mai, mai, mai haguem de visitar el bloc del seu amic per aquesta qüestió!! quines coses de pensar a aquestes alçades de ser Avi de debò!!!

pd.- Avui he vist un avi al metro, així com me l'imagino a vostè... i he pensat, i si és ell? metro, línia 5??? imagini's si el tinc present!

Anònim ha dit...

Ostres!!! Quanta atencio per a nosaltres! Flattering, isn't it? ;-)

Pero senyor Avi, que passaria si en Sergi i voste la dinyessiu tot junts?! :-|

Alepsi ha dit...

Bé, en tot cas, això, que sigui moooooooooooooooooooooooooooooooolt tard....

neus ha dit...

ai cullons... que tremendistes... a mi em passava com al Pd40, com que altres vegades havíeu tardat en actualitzar, doncs pensava, goita l'Avi ja torna anar atabalat o ha decidit passar uns dies amb la Maria, si en sap de viure! ;)
Una abraçada i ben retrobat i per molts anys pugui anar escrivint al bloc i/o allà on li plagui Avi! Cullons, que sou un Avi jove, no fotem!!

Anònim ha dit...

Benvolgut Avi...
No em feu això... que continuo donant voltes al vostre encàrrec...

Espero que, quan se'm passi tota aquesta tonteria que porto a sobre, pugui acabar-ho...
Però és que no m'agrada res del que faig...

Vos tingueu cura... Que aquest temps tant boig va massacrant a tort i dret...

Una abraçada d'allò més forta.

David JB ha dit...

El que passi haurà de passar. Sempre volem que sigui tard, però bueno. El que es falti uns dies no té perquè significar res, si ben és cert que hi ha gent que de seguida comença a pensar el pitjor. Sigui com sigui, tots ens alegrem que continuï per aquí.

Dessmond ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Dessmond ha dit...

És fort aquest post.
Celebro que encara sigui "viu i cuejant". I que duri!

Anònim ha dit...

Veu, benvolguda Tirai com el meu cervellet, de tant en tant serveix per alguna cosa...

Oriol ha dit...

avi, jo el controlo per les vinyetes del 9. Ara que si estan dipositades a un banc de dades i les van publicant, malament.

Anònim ha dit...

Benvulgut Avi ara feia uns dies que anava jo liat i veig que ja a fet testament???? Que ens ha deixat als blocaires???? jajajja Toquem fusta i esperem que això no passi :)))) Li dono tota la rao del mon amb tots els punts que ha tocat molt ben explicat si senyor !!!

Anònim ha dit...

Tot influeix, benvolgut Airum, tot influeix...

Anònim ha dit...

Benvolguda Mima, no es preocupi que si li passés quelcom (tan de bo que no), la recordariem com la dona trempada que és

Anònim ha dit...

Benvolguda Reusenca, jo també espero que visiteu el bloc d'en Quevedo, per llegir el que escriu i no per llegir el meu epitafi.
Em sap greu però la línia 5 no l'agafo, jo faig servir la 4.Ara, m'alegro que miri en trendressa els avis

Anònim ha dit...

Redeu, benvolguda AhSe ara sí que m'ho ha complicat... Jo confio en el Quevedo perquè és un home jove que es cuida i molt i no desitjo que tingui cap accident. De totes maneres si vostè veu que durant moooolt temps ni ell ni jo actualitzem, pensi el pitjor.

Anònim ha dit...

I tant que espero que sigui mooooooooooooooooooooooooooooooolt tard, encara hem de fer unes quantes estripades tu i jo

Anònim ha dit...

Gracies per els bons desitjos, benvolguda Elur. Aquest cop l'ausencia a estat motivada per questions de feina i no per plaer. Ja sap que quan escampo la boira amb la Maria els aviso.

Anònim ha dit...

Ja procuro cuidar-me, benvolgut Barbollaire. Qui també us heu de cuidar, també, sou vos, que últimament us trobo una mica baix de moral. I per l'encarrec que us vaig fer, no patiu, que sé que us en sortireu i prou bé

Anònim ha dit...

Vostè ho ha dit, benvolgut Lapri/David, quan hi ha una ausencia ràpidament pensem el pitjor, però això forma part del caràcter humà.

Anònim ha dit...

Gràcies benvolgut Dessmond, jo també espero durar més que les piles "Duracel"

Anònim ha dit...

Benvolgut Oriol, li puc ben assegurar que els acudits del 9 els faig cada dia, no hi ha cap banc de dades. (excepte quan marxo de vacances, que me'ls adelanto)

Anònim ha dit...

Gràcies per la seva visita benvolgut Farlopa, ja el trobava a faltar, però el disculpo perquè sé que entre la nova feina i el trasbals de la plantilla aneu de cul...

Anònim ha dit...

A mi el mon dels blocs m'ha permes relacionar-me amb la plebs. Hahaha!!
Avi, hauria estat molt dur, amb l'agreujant que el seu darrer post era un relat conjunt. I a mi els memes, relats conjunts, blocaires invisibles, blablabla, els odio!!!

Anònim ha dit...

Avi!! Si, doncs, he tornat! però segueixo força inactiva... ja veu que vaig comentant poquet. Arribo tard al vespre i tampoc em ve tant de gust com abans fer voltes i voltes pels blocs... suposo que són èpoques :)
La veritat és que és ben cert el que hi diu en aquest post... Només li dic que espero que segueixi escrivint i que mai hagi d'entrar amb por al bloc d'en Sergi :)
petonets grans!!

aiguamarina ha dit...

Com de vegades et passa a tu, santornem-hi a escriure el missatge.

Et deia que em sembla mac que pensis en deixar una manera de saber de tu per no fer patir a ningú.

Jo hi penso i si deixés d'escriure quedaría en el record, de la mateixa maneraque si morís, llavors que cambiaría?

Un beset.

Anònim ha dit...

cullons m'has fotut un "sustu" de tres parells de cullons!!!
després però m'has fet pensar en la mort. Jo, curiosament sempre hi penso, i em recreo canviant mentalment el testament. Un dia deixo les meves botes de futbol a un amic, i a l'endemà a un altre, igual amb els meus cds... bé, és complicat, però dins el meu cap m'ho passo bé.... diga'm raro

Anònim ha dit...

Coi! Ara m'ha entrat un mal rotllo!

Per favor! Quines coses de pensar! Perquè no bec whiskey, que sinó ara me'n fotria un a la seva salut! ;)

El veí de dalt ha dit...

Hosti Avi! Has vist quans de comentaris tens? Ens has deixat neguitosos. No n'he llegit ni un i suspós que em repetiré d'algú altre. Espero que això que dius no sigui un mal presentiment; però em fa pensar...Jo també veia que no postejaves; i anava mirant si respiraves. Mai vaig pensar re de dolent, sino que això de preparar-te per ser avi de debó et té ocupat. ës segur que tots deixarem el blog un dia o altre, però hi ha gent, que sense ni saber com es diuen ni on són, les trobem a faltar; igual com un bon amic d'escola o facultat que fa temps que ni sabem on para. ës cert que els blocaires, aquells que fa temps que postegen, tenen un feeling especial. Vós sou un d'ells. La "gallina de piel" com diria aquell, se'm posarà el dia que decideixi deixar-nos. El proper cop, faré com la Crue que ella sí que és una dama com cal i s'interessa pels amics.

l'home de la musica ha dit...

Doncs com li he dit al seu company Sergi Quevedo, tingui per segur que si li ha de passar qualsevol cosa, el seu esperit s'encarregaria d'apretar els botonets del teclat per explicar-nos les aventures de l'Avi al "más allá"

Anònim ha dit...

I nosaltres, relacionar-nos amb les altes alcurnies, benvolgut Sir.

Anònim ha dit...

Benvolguda Iukita, celebro tenir-la de nou per casa meva. I, no s'amoïni que encara tinc corda per estona

Anònim ha dit...

Benvolguda Aiguamarina, el cert és que hi ha una cosa, que sempre quedarà, els escrits i els bons record que tots hem anat deixant en els altres

Anònim ha dit...

Benvolgut El7, vostè, en comptes de raru, és punyetero. És diverteix desheredetant a la gent...

Anònim ha dit...

Benvolguda senyureta Tarambana, pot beure a la meva salut, qualsevol beguda, no fa falta que sigui whisqui. I ja posats a brindar, brindem perquè tots mantinguem la bona salut durant anys i panys.

Anònim ha dit...

benvolgut Veí, gràcies per els afalacs (redeu ara m'he posat vermell i tot). I em sap greu, però res més lluny de la meva intenció, que fer-lis passar a tots un mal trangol

Anònim ha dit...

Benvolgut Homemusic, seria collonut un bloc escrit des de el més allà mitjançar la guija... Agafaria de medium al Sergi...

Jordi Jordi ha dit...

Home Avi, pot deixar preparat un missatge per publicar al cap d'un mes o dos. Així, si li passés alguna cosa, Déu no ho vulgui, el missatge es publicaria automàticament. Això sí, no s'oblidi d'anar retardant la data de publicació de tant en tant, no fos cas que un bon dia ens fotés un espant !