M’explicava un col•lega que quan era petit, al seu carrer hi vivia una vídua que es guanyava la vida anant amb homes.
La seva mare i les altres dones la criticaven en veu baixa cada cop que sortia al carrer. Fins i tot un cop va escoltar que una deia que era una puta.
La vídua tenia un fill, a qui els seus amants ocasionals li feien tot tipus de regals, que junt amb els que li comprava ella - perquè tenia virolla llarga- era el xaval amb més joguines del barri i per tan, l’enveja de totes les demés criatures. Això feia que tota la quitxalla volgués ser un fill de puta.
14 comentaris:
Hi ha molta gent que no li cal haver nascut d'una relació pagada per ser un fill de puta...
Benvolguda Menxu, parleu d'algú en particular?...
Bona reflexió... i la de la menxu també...
Hahaha, beneïda innocència!
Caram Avi, heu fet reformes, us ha quedat ben maco el xiringuito.
Que bo que booo!
Ai, benvolguda Candela, sempre va bé reflexionar. El reflexionar i el pensar ens fa lliures.
Sí, sí, benvolgut Xexu, beneïda innocència però ben interessada...
Ah, en el xiringuito li fet un petit rentat de cara, celebro que li agradi...
Benvolguda Ni piu, espero que es passi més sovint per ca meva. Ja m'he passat per ca seva i penso enllaçar-la...
Uhm... podriem substituïr "puta" per "pares divorciats i amb molt mala hòstia i sentiment de culpabilitat cap al nen"?
Aquests solen ser, també, l'enveja de tots els seus companys de classe... xDDD
Nena, nena, nena, que n'ets d'hàbil... com es nota que ets una bona psicòloga...
Hi ha, a més, molts fills de puta que després han arribat molt lluny.
Només cal posar un telenotícies per comprovar el que dic.
Jajajajajajajaja, molt bona Avi!!!!!
Molt bo, avi! :-)
Heu fet xapa i pintura eh... Us ha quedat ben xulo!
juas juas
super felí
Publica un comentari a l'entrada