dimecres, d’agost 18

Gairebé tocant el cel...

En el pati de casa.

A mitja tarda d’estiu amb un bon whisqui a la mà, contemplo a la meva filla llegint una revista. Al meu net petit dormint i a la Maria, jugant amb l’aigua de la mànega, amb el meu net gran.

Potser això no és la felicitat complerta, però s’hi assembla bastant

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Dos posts en dies consecutius, això sí que és agradable. M'alegro de saber que seguiu en tan bona forma, i en tan bona companyia. Sóc de l'opinió de que el cel sol estar molt més a prop del que pensem, però sovint no ens n'adonem.

Rita ha dit...

A mi em sembla que sí que és la felicitat això. Felicitats, avi!

Candela ha dit...

I tant que ho és :). Felicitats per ser feliç!!!

zel ha dit...

Sí, s'hi assembla, i més després de l'escena del darrer sopar, jejejeje...petons!

Alepsi ha dit...

Sí. Això és la felicitat. O un trosset. :)

Sulpertu ha dit...

Benvolgut Avi, el torno a saludar després de força temps. Aquesta bava que li cau quan parla dels néts és la mateixa que em cau a mi quan jugo amb el meu fill. He estat un temps desconectat, però m´alegra veure que segueix al peu del canó.

Toy folloso ha dit...

El whisky de malta, d´aquells que "rasquen", soposo.....