divendres, d’abril 3

Manies...

- Ui, has vist que tens un gra de pus al braç?

- Sí

- Et fa mal? – Mentre em diu això, ja me’l està burxant

- Dona, si no me’l apretes, no

- És que està a punt de rebentar. Em deixes que te’l tregui?

- Em faràs mal

- No, home, no. Si es veu tota la punta blanca. Està a punt, a punt

En aquest moment, sens com uns dits et fan pressió sobre el gra.

- M’estàs fent mal

- Aguanta, que ja gairebé està. És un momentet – Aquí, ja notes que la pressió és brutal

Xap!

- Redéuuuuu! La puta d’oros, quin mal!!

- Bah, bah, que no n’hi ha per tant

- Què no n’hi ha per tant?... Una mica més i em surten els ulls de les òrbites...

- Aixeca’t un moment la samarreta, a veure si en tens algun altre a l’esquena...

I, m'aixeca la samarreta, i sé que durant una estona em burxarà, i em tornarà a burxar... però, redéu, com m’estimo a aquesta dona...

13 comentaris:

Sergi ha dit...

Us comento, així entre vós i jo, que aquesta pràctica, que pot semblar molesta, a mi m'encanta que em sigui practicada per la persona que estimo, i és més, us reconeixeré que ara ho trobo a faltar.

Cristina ha dit...

I no és maco l´amor. I per amor hom es deixa fer això i altres coses.
Bon cap de setmana!

Rita ha dit...

Avi, m'heu emocionat! :-)

El veí de dalt ha dit...

I és que els paios tenim un punt de masoca, oi? ;-)

Toy folloso ha dit...

Aquests grans l´endemà s´han assecat i un dia després no n´hi ha ni rastre.
Però, si tel´s burjen, es poden infectar, trigar molt a guarir i fins i tot, deixar una marca a la pell.
A mi quan em volen punxarme´n un, em trec la meva punxa i li dic que jo també vull punxar.
Així com amenaçant....

Puji ha dit...

Què els passa a les dones amb els grans de pus? Els recorda alguna altra cosa? O simplement els agrada fer-nos patir?

sargantana ha dit...

mira que sous rondinetes caramb!!!

Marta Cebrián ha dit...

Ostres, doncs jo aquest vici de petar grans no l'he entès mai. Perquè és una mica fastigoset, no? Amb tot el pus que se't deu quedar allà posat entre les ungles... uix! Però clar les coses amb amor es fan perquè sí, sense cap solta. Apa que ho disfruti.

Rubèn Montañá ha dit...

Moltes gràcies per passar-te pel meu blog i pel teu comentari!

Abogadaenbcn ha dit...

És que mola molt!

Alepsi ha dit...

Ai, veus... jo això dels granets.... en carn pròpia sí... però a l'altre... aix... em fa com manieta....

De tota manera... aaaaaaaai, és tan tendre el post... :D

AhSe ha dit...

Pero si tampoc no fa tant mal, eh!

RaT ha dit...

Jo sols practico aquest esport amb un xaiet que m'estimo. No es deixa gaire però m'hi poso sobre quan no s'ho espera i ataco. Això si, amb kleenex, per no infectar-lo i que no em faci angunieta... Ara, que tendret, si...