divendres, d’abril 17

Relats conjunts: Guerrers de terracota


- La emperadriu em va encarregar que li fes uns ninots consoladors, per desfogar-se a les nits, i com que encara no s’ha inventat el làtex, els he fet de terracota

- I calia que en fessis tants?

- Bé, amb la varietat es troba el gust

14 comentaris:

kweilan ha dit...

Molt divertit. He rigut força!

XeXu ha dit...

Segur que l'emperadriu és molt exigent, així que més val curar-se en salut!

Jordi Casanovas ha dit...

Molt bo! sí senyor!

Rita ha dit...

Hehehehe Boníssim, avi! :-)

Mireia ha dit...

jejeje inesperat!

Pd40 ha dit...

Molt ocurrent, ben trobat XDD

Jo Mateixa ha dit...

Juasjuasjuasjuasjuasjuas

the silver blue sea ha dit...

Feliç dia de Sant Jordi i un petó.

lluís Puigbert ha dit...

Ah carai! ara entenc per què es diuen els guerrers de Xin-gan

Clarissa Vaughan ha dit...

jajajajjaajajaj! molt molt ben trobat! felicitats!!!!

Met ha dit...

Ja els hauria pogut fer despullats, no?

Nymnia ha dit...

ostres! Ja veus quina fiera! Si n'hi fa tants és potser perquè la dona els destrossa! De totes maneres ara en tindrà per donar i per regalar a les altres dones de la cort i tot! Jajaja! Molt bo el relat!

fanal blau ha dit...

genial, avi!

El kioskero del antifaz ha dit...

Homeeee!!! Quina troballa... És el que té internet i que et fa retobar-te amb vells coneguts del passat ;-)

Espero sincerament que tot vagi molt bé (tal i com semble ser que així és). M'alegro d'haver trobar el teu blog; que per cert... em sembla força divertit. Dóna-li de part meva records a en Ricard i ves a saber... potser un dia ens tornem a veure.

Una forta abraçada :-D