dimarts, de juliol 10

RELATS CONJUNTS: Le Chat Noir


Acabant de sopar, el Valeri, va pronunciar la frase que l’Octavi esperava i temia alhora

- Anem a prendre el cafè a la biblioteca, que us vull ensenyar una cosa

El Valeri, havia fet un munt de quartos en la construcció i li agradava comprar coses cares per després poder-les lluir davant dels seus amics. Bé, amics, amics, en tenia pocs. Quatre coneguts a tot estirar.

Un d’aquests coneguts era L’Octavi. Havien fet la mili plegats i es veien de tant en tant, generalment, cada cop que el Valeri feia una nova adquisició i volia demostrar que totes li ponien.

- Què és aquest cop, Valeri?

- Això – va contestar, ensenyant un quadre que estava penjat a la paret.

L’Octavi es va apropar. Clavada al marc hi havia una placa daurada amb una inscripció:

-TOURNÉE DU CHAT NOIR – Théophile Steinlen 1896 -

- Què et sembla?

- Esplèndid, és un gran treball

- Home, m’ha costat una pasta

- No m’estranya...

En Valeri, mentre remenava la copa de conyac, va mirar cofoi a la seva dona i a la muller de l’Octavi

- ...una bona còpia és cara

- Còpia?... què cony vols dir això de còpia?

- Els que sens. És una còpia molt ben feta

- Res de còpia, és l’autèntic

- Vinga, vinga, Valeri, a un altre el podràs enganyar, però no a mi. Ah, i jo de tu, no l’aniria ensenyant gaire, que encara et caurà el pèl

- Què vols dir que em caurà el pèl?

- Hòstia, com es nota que ets una persona desinformada

- Per què?

- Perquè fa poc, han desarticulat una banda d’estafadors que es dedicaven a vendre falsificacions de quadres

- Una ba... ba... banda de, de, de...

- Sí, una banda de falsificadors. Coi, t’ho dic jo. Ja saps que sóc periodista i estic al lloro de l’actualitat

- Però, ... però... és que jo tinc un certificat d’autenticitat del quadre

Mentre deia això, en Valeri, va deixar la copa de conyac i va sortir esperitat de la cambra. Al cap d’uns minuts va tornar amb un paper

- Mira, mira, aquí diu que el quadre és autèntic

- Ha, ha, ha!

- Què passa ara. Perquè rius?

- Coi, perquè el certificat està firmat per el professor Carmona

- I?... Em van dir que era un gran expert en art

- Abans sí, però ara, als seus vuitanta anys, li untes una mica la butxaca i és capaç de firmar que la Gioconda la va pintar l’Ibañez, el de Mortadelo.

- Ja t’han tornat a aixecar la camisa, burro!! – el crit de la dóna d’en Valeri va ressonar a la habitació com si fos un tro – Ets més totxo que els totxos que poses a les teves obres

- Bé, - va interrompre l’Octavi – nosaltres hauríem de marxar, que ja comença a ser tard

L’Octavi i la seva dona van sortir al carrer, mentre dins de la casa es sentia una forta discussió

- I tu, des de quan hi entens tant en art? – va preguntar la dona de l’Octavi, mentre entraven al cotxe.

- Art?... Jo no hi entenc ni un borrall. Tot m’ho he inventat, perquè ja estava fins el cap d’amunt dels deliris de grandesa d’aquest nou ric

http://relatsconjunts.blogspot.com

55 comentaris:

Alepsi ha dit...

Guau papa! Jajajajajajaja! Que bo!!! Ben fet! Que de Valeris hi ha massa per aquests móns de Déu! Quina ràbia que faaaaaaaaaaaaaaaan!

Molt bo, papa! ;)

Anònim ha dit...

Avi barrufet..només puc dir..Genial!

Anònim ha dit...

Ostres!

Molt bé! I, molt en acabat!

:)

Anònim ha dit...

Molt ben trobat aquest relat, molt bo! Aquest final si que no me l'esperava!

Jo Mateixa ha dit...

Jajajajajaja, molt bó Avi, molt bo!!!!!!!

Barbollaire ha dit...

Avi sou gran! un relat genial!
i molt realista...

Anònim ha dit...

Jajajajajaja! No em pregunteu perquè, però aquest Valeri m'ha recordat el vostre mític ex-cunyat!

Anònim ha dit...

Jajajajajaja! No em pregunteu perquè, però aquest Valeri m'ha recordat el vostre mític ex-cunyat!

Sergi ha dit...

Ben trobat això, una història divertida i original, força diferent dels altres que he llegit. Felicitats!

Anònim ha dit...

jajaja, bon final. Els Valeris s'haurien de trobar sempre amb el seu Octavi :)

onix ha dit...

Molt bona !! genial de fet no se perquè m'estranyo si el meu geni es lo mes gran del mon mondial !!! la capçalera nova molt xula !!! ;)****

Anònim ha dit...

Benvolgut avi,

crec que ha estat l'únic que no ha fet de protagonista al gat sinó a la il·lustració (per què serà?) :p

També volia agrair el que s'apren llegint-lo. Avui mateix li explicaré als nens qui va pintar en realitat la Joconda.

Anònim ha dit...

La cosa interessant es que aquest Valeri, tot i que no te amics, te coneguts... Jo si tingues un conegut aixi no perdria'l temps visitant-lo.

Jordi Jordi ha dit...

Benvolgut Avi, aquest Octavi deu ser un alter-ego vostre... Té un estil.

Anònim ha dit...

Jajajaja!!! Quin bon relat! Una bona lliçó d'humilitat que mai va malament! Enhorabona. M'ha encantat el detall del Ibañez fent la Gioconda :-D

Anònim ha dit...

Jajajaja!!! que bo Avi!!!
tens molta raó: els valeris aquests fan moooolta ràbia

Anònim ha dit...

Però mooooooltaaaa rabiaaaaa, eh nena, mooooolta rabiiiiiiaaaaa!!

Anònim ha dit...

Gràcies, Gran Barrufet, gràcies...Ai, que em posaré vermell

Anònim ha dit...

Senyureta Tarambana, li agraeixo el seu comentari, encara que vostè tampoc és manca a l'hora d'escriure...

Anònim ha dit...

Digui'm enrevesat, benvolguda Aliiasa, però sempre m'agradat que els relats tinc un tomb final que no s'esperi el lector i si ho he aconseguit ja em donc per satisfet

Anònim ha dit...

Benvolguda Jo Mateixa, que seria de mi sense vostès que m'insufleu dossis d'autoestima

Anònim ha dit...

Benvolgut Barbollaire, com diuen els guionistes, la realitat sempre supera la ficció. Entre vostè i jo, aquest relat està inspirat en un fet real que em va passar

Anònim ha dit...

Benvolgut Zinc, no us feu il·lusions, que en Valeri és un aficionat al costat del meu ex-cunyat

Anònim ha dit...

Benvolgut Xexu, al final entre tots em traureu els colors i acabaré vermell com un tomaquet...

Anònim ha dit...

Bé, benvolgut Propde40, és la versió blocaire d'alló que a cada porc li arriba el seu Sant Martí...

Anònim ha dit...

Bé, tenin muses com tu i la Maria, és el mínim que puc fer per no decepcionar-vos

Anònim ha dit...

Benvolguda Williams, celebro haver estat original. Ara li recomanaria el relat que ha fet el Grum d'En Companyia, que també parla del quadre

http://encompanyia.blogspot.com

Anònim ha dit...

Benvolguda AhSe, a vegades per convencionalismes hem de compartir taula amb qui no volem...

Anònim ha dit...

Com ja li he comentat al Barbollaire, benvolgut JordiJordi, el relat està inspirat en una experiència personal que potser explicaré en un proper post

Anònim ha dit...

Benvolgut Millu, l'Ibañez és capaç de fer la Gioconda i las Meninas, si s'ho proposa... "menudo" és el Paco

Anònim ha dit...

Com li he dit a la meva filla virtual Alepsi, els valeris foten una ràbia, que els hi fotaries el cap dins la tassa del wàter i tiraries la cadena

El veí de dalt ha dit...

Avi-Octavi,
pobre Valeri! Genial!

Roi ha dit...

Li poso una "Q" de qualitat.

Clint ha dit...

Molt bo avi! em penso que és el primer que m'ha fet riure!

Anònim ha dit...

Benvolgut Veí,el Valeri de pobre res. Canya als prepotents creguts

Anònim ha dit...

I jo a vostè, benvolgut Roi, li posaria una B de birres que ens hauriem de prendre un dia "mano a mano"

Anònim ha dit...

Me'n alegro benvolgut Clint. Diuen que riure allarga la vida, per això jo procuro prendre'me-la amb bon humor. M'agradaria viure molts anys per anar tocant els nassos a tots els Valeris del mon

Anònim ha dit...

Avi, vostè també? Doncs res home, que el nom actual de la discoteca de Dijon on anava jo és le Chat Noir, abans era Le Privé.

Anònim ha dit...

Ai, Avi. Sou un mestre (i un cabrón).

Anònim ha dit...

Doncs sí, benvolgut Sir, jo també...la carn és débil

Anònim ha dit...

Que hi farem, benvolguda Cruella, la universitat de la vida m'ha fet així

Anònim ha dit...

Avi, gràcies, aquest no l'havia llegit, encara...

Candela ha dit...

sens dubte, valeri és l'excunyat de les postals de comunió

Anònim ha dit...

benvolguda Williams, gràcies a vostè per passar per ca meva i llegir-lo

Anònim ha dit...

Doncs no, benvolguda Candela, el Valeri no està inspirat en en meu excunyat, si no en un altre personatge bastant singular que vaig conèixer. Potser algun dia, en faré cinc céntims

Laia ha dit...

QUE BOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!
com mola l'Octavi!!!
ahi ahi... que els nous rics son una peste!!! jijiji

perdoni venerable avi, per haver-lo tingut abandonat tot aquest temps.
la feina i el cansament em vencen!!

petons per vostè!

Anònim ha dit...

Com sou avi, aquests nou-rics se'ls ha d'entendre... pobre gent, hauríem de sentir pena per viure només per mostrar els calers i no enriure's d'ells...

Waipu Carolina ha dit...

Cuanta imaginació en estos cuentos que voy leyendo con esta imagen. Muy divertidos y geniales, cada uno en su estilo.
Cual es la consigan para hacer un cuento de estos? nos podrías explicar para participar.
Muchas gracias.

Y por cierto, bien hecho que alguien te de una lección de tanto en tanto, jaaaaaaaa

Mon ha dit...

ets un geni, (no com el de la botella) però ets un gení escriptor, felicitats

Cristina ha dit...

Jajajajaja, boníssim. Cada dia es supera. Gràcies per fer-nos passar aquests bons moments. Una abraçada!

Waipu Joan ha dit...

hOLa, passejo pels relats conjunts i tocava el teu. Ahir m'estrenava i em fa gràcia visitar-los tots.
Certament als falsos rics cal ajudar-los! Sovint "fantasiegem" amb els pocs recursos que tenim i així ens va. Saluacions.

Puji ha dit...

M'ha recordat molt el llibre "Històries imprevistes" de Roald Dahl. (Sí, van fer-ner una sèrie a la tele).

Especialment una història que es diu "El tast". És la primera del llibr, i va d'un pressumptuós de la mateixa calanya.

Oriol ha dit...

divertidíssim. Des del mon del totxo, n'hi ha tants de Valeris.

Modgi ha dit...

Avi, vostè és un escriptor trànsfuga dels Quaderns Crema, confesi-ho!

Anònim ha dit...

registraos en el foro de los ultras del badalona los betulians.

www.betulians.crearforo.es