RELATS CONJUNTS: Le Chat Noir

Acabant de sopar, el Valeri, va pronunciar la frase que l’Octavi esperava i temia alhora

- Anem a prendre el cafè a la biblioteca, que us vull ensenyar una cosa

El Valeri, havia fet un munt de quartos en la construcció i li agradava comprar coses cares per després poder-les lluir davant dels seus amics. Bé, amics, amics, en tenia pocs. Quatre coneguts a tot estirar.

Un d’aquests coneguts era L’Octavi. Havien fet la mili plegats i es veien de tant en tant, generalment, cada cop que el Valeri feia una nova adquisició i volia demostrar que totes li ponien.

- Què és aquest cop, Valeri?

- Això – va contestar, ensenyant un quadre que estava penjat a la paret.

L’Octavi es va apropar. Clavada al marc hi havia una placa daurada amb una inscripció:

-TOURNÉE DU CHAT NOIR – Théophile Steinlen 1896 -

- Què et sembla?

- Esplèndid, és un gran treball

- Home, m’ha costat una pasta

- No m’estranya...

En Valeri, mentre remenava la copa de conyac, va mirar cofoi a la seva dona i a la muller de l’Octavi

- ...una bona còpia és cara

- Còpia?... què cony vols dir això de còpia?

- Els que sens. És una còpia molt ben feta

- Res de còpia, és l’autèntic

- Vinga, vinga, Valeri, a un altre el podràs enganyar, però no a mi. Ah, i jo de tu, no l’aniria ensenyant gaire, que encara et caurà el pèl

- Què vols dir que em caurà el pèl?

- Hòstia, com es nota que ets una persona desinformada

- Per què?

- Perquè fa poc, han desarticulat una banda d’estafadors que es dedicaven a vendre falsificacions de quadres

- Una ba... ba... banda de, de, de...

- Sí, una banda de falsificadors. Coi, t’ho dic jo. Ja saps que sóc periodista i estic al lloro de l’actualitat

- Però, ... però... és que jo tinc un certificat d’autenticitat del quadre

Mentre deia això, en Valeri, va deixar la copa de conyac i va sortir esperitat de la cambra. Al cap d’uns minuts va tornar amb un paper

- Mira, mira, aquí diu que el quadre és autèntic

- Ha, ha, ha!

- Què passa ara. Perquè rius?

- Coi, perquè el certificat està firmat per el professor Carmona

- I?... Em van dir que era un gran expert en art

- Abans sí, però ara, als seus vuitanta anys, li untes una mica la butxaca i és capaç de firmar que la Gioconda la va pintar l’Ibañez, el de Mortadelo.

- Ja t’han tornat a aixecar la camisa, burro!! – el crit de la dóna d’en Valeri va ressonar a la habitació com si fos un tro – Ets més totxo que els totxos que poses a les teves obres

- Bé, - va interrompre l’Octavi – nosaltres hauríem de marxar, que ja comença a ser tard

L’Octavi i la seva dona van sortir al carrer, mentre dins de la casa es sentia una forta discussió

- I tu, des de quan hi entens tant en art? – va preguntar la dona de l’Octavi, mentre entraven al cotxe.

- Art?... Jo no hi entenc ni un borrall. Tot m’ho he inventat, perquè ja estava fins el cap d’amunt dels deliris de grandesa d’aquest nou ric

http://relatsconjunts.blogspot.com