dimarts, d’abril 10

La Setmana Santa que vam viure perillosament (I)



Aquests dies he estat a la caseta, amb la Maria. Han estat uns dies de calma i reflexió. A les nits, després de sopar, hem fet llargues xerrades. En una d’aquestes xerrades, van parlar de com han canviat els temps i la Setmana Santa, que la d’ara, no té ni punt de comparació envers a la de quan jo era nano.

Llavors, des de dilluns, les ràdios canviaven la seva programació i pràcticament només emetien comentaris religiosos i música sacra, clàssica o militar. La tele, feia gairebé el mateix, amb l’excepció de que de tan en tan passaven alguna pel·lícula com: “Fray Escoba”, “Marcelino, pan y vino” etc.

Els xavals de llavors, a més, rebíem, cada dia al col·le, la visita del mossèn de la parròquia per adoctrinar-nos (rentar-nos el cervell) sobre la importància d’aquelles dates.

El mossèn, que sempre anava amb sotana i barret de capellà, era un home baixet i gras. I, malgrat la felicitat que es suposa que ha de tenir un home de Déu, sempre feia cara d’emprenyat.

Quan entrava a la classe tots ens aixecàvem i el mestre marxava. Ell, es quedava dret amb la mà estesa. Llavors, tots en fila anàvem passant per el seu davant i li havíem de fer un petó a la mà. Quan ets el primer, doncs mira, penses:

- Espero que s’hagi rentat les mans

Però quan ets el deu o dotze:

- Ara haig de posar els meus llavis aquí, en aquesta mà, que deu estar bruta i plena de les baves dels onze que han passat abans que jo?... Eeecccs! Segur que em surt una pansa a la boca...


Durant els tres quarts d’hora diaris que el mossèn estava amb nosaltres, ens explicava el patiment de Crist i dels Sants.

- A Jesús, lo azotaron, le colocaron en la cabeza una corona de espinas, se rieron de él, le obligaron a hacer el camino del calvario, mientras le golpeaban... Aquellos salvajes creían que con todo esto lo humillarían, pero ¿sabéis lo que pasó?

I tots els nens dèiem com si fóssim un de sol

- Nooooooo !!, ¿Quéééé pasóóó ?

- Que con su sufrimiento, Dios, lo quiso todavía más. Porqué Dios, con su infinita bondad tiene una especial debilidad por todos aquellos que sufren en su nombre

- Oooooooh!

Llavors ens parlava dels Sants que havien patit qualsevol tipus de martiri i ens deia:

- Y ellos, con su sacrificio y su sufrimiento se ganaron el Reino de los Cielos

Com que, es veu que, no n’hi havia prou amb les arengues matineres, a la tarda feia que anés tot el col·le a l’església. Ell pujava al púlpit i ens llegia trossos de la Bíblia. Després, baixava, entrava en el confessionari i ens confessava a tots.

No recordo a qui se li va acudir, però algú de la colla va proposar que aquella Setmana Santa podríem fer quelcom perquè el pare Laureano, que així es deia el personatge, es guanyés el cel.

Una d’aquelles tardes, vam seure com de costum a escoltar el sermó. Mentre des de el púlpit el mossèn ens anava explicant la vida i miracles de Jesús, els apòstols i els sants, el “Chirri”, i dos més, van entrar dins del confessionari i van col·locar en el banc on seia el pare Laureano, les prop de cent xinxetes que havíem recollit entre tots.

Quan el pare Laureano va acabar, es va dirigir, amb la seva cara de mala llet perenne, a tota velocitat cap el confessionari. Va entrar i al cap d’un moment es va escoltar per tota l’església un crit esfereïdor. Al crit li van seguir uns quants renecs. Tots ens vam quedar quiets. En Gausachs va dir:

- Fotem el camp abans que sigui tard

- Si sortim corre-cuita ara, tothom sabrà que hem sigut nosaltres – Vaig dir baixet

- D’aquí no es mou ni Déu – El “Chirri” com a cap que era, va exercir de tal.


Tots vam estar-nos en el nostre lloc. Des de allà vam ser espectadors privilegiats dels esdeveniments.

Entre els mestres i l’altre capellà, el padre Felipe, van auxiliar al mossèn.

Poc després, els profes ens van tornar a l’escola. Durant el camí de tornada, el “Chirri” em va dir:

- Al que es xivi, li parteixo la cara, passa-ho!.

Fins Dijous Sant, cada cop que ens anàvem a confessar, el padre Felipe, ens deia:

- ¿Tienes alguna gamberrada que confesar?

I tots, amb els dits creuats a l’esquena li contestàvem:

- ¿Yoooooo?, no padre...

32 comentaris:

Anònim ha dit...

Ho veieu Avi??, us n'he adonat de que teniu moltes coses per explicar???, m'enalegro de que hagueu decidit no marxar del Bloc, de mica en mica s'omple la pica com diu aquell i si un dia no podeu escriure doncs ho feu un altre.

Deu ni do pobre pare Laureano, jajajajaja ereu un gamberru eh de menut!!!! :-P

Alepsi ha dit...

Jajajajajajaja! Que bo! Això sí que és sacrifici, tu!
A nostrusenyó no li van fotre punxes al cap? Doncs al capellà al cul! Oleeeeeeeeee!!!!!

M'encanta que hagis re-re-retornat!!! :**************

onix ha dit...

benvingut avi!! magnific remember ;)
segur que el xirri també deu tenir bloc ;)***************

gatot ha dit...

és ben bé... tan predicar i tan poca capacitat de rebre amor i estimació... aquest mossén...

i no li vau fer una nota anònima aclarint-li la intenció?

:DDD

petons i llepades santíssimes!

Anònim ha dit...

Hola! m'acabo d' incorporar al món blocosfèric i he vingut a parar a aquest post.
jajajajajaja es boníssim!!!!
i es que tanta setmana santa santorum no pot ser bo per a la salut....
Ens llegim!!

Anònim ha dit...

Benvolguda Jo Mateixa, si de coses per explicar en tinc, el que passa que a vegades les coses es compliquen, les forçes fan llufa i un defalleix. Gràcies per els ànims. Procuraré anant omplint la pica.

Anònim ha dit...

Nena, jo també estic encantat de continuar entre vosaltres. Us trobo a faltar, però és que darrerament no donc l'abast... (vés que no m'estigui fent més gran del que sóc)

Anònim ha dit...

Benvolguda musa virtual meva, dubto que amb lo "bruto" que era el Chirri, tingui un bloc... Ara, que coses més extranyes s'han vist.

Anònim ha dit...

Benvolgut Gatot, no van caure en el tema de la nota anónima... Bastant escagarrinats estavem. Que si ara el clero, és com és, imaginis llavors...

Anònim ha dit...

Benvolgut/da Cafeambllet, benvingut/da al món blocaire i gràcies per passar per ca meva. M'hauria pogut deixar la seva adressa, que li faria una visita... Espero que ho faci aviat.

Ens llegim!

neus ha dit...

ais... pobre mossèn Avi... quines coses de fer! jajajajjajajjajajjajajjajaj
jajajajjajajjajaajjjaajajjajajjaja
ais... que em salta la llagrimeta de tant riure...

I a ell qui el va confessar després del reguitzell de renecs?!

Anònim ha dit...

Que maco! Va ser una setmana santa de veritat, hahaha

La reusenca ha dit...

Cregui'm que me n'he fet un fart de riure, amb aquesta història!!!! cent xinxetes deuen fer malet al culet, eh? Bona anècdota!

Candela ha dit...

LAUREANO! jajaja Tinc un cosí que es diu així i pensava que era l'única persona al mon amb aquest nom!!!

Anònim ha dit...

Benvolgut Avi un cop mes ens ha demostrat que de ben petit ja era una mica gamberrillo, però no es va xivar ningú? segur que debia acollonir quant ho preguntaven?

Anònim ha dit...

Per cert em deixava de preguntar-li pel petito, com va ?? A veure si en fa un petit post i ens explica el tema de ser avi com li ha sentat i totes aquestes coses. :) Ja ho sap que alguns blocaires som xaferderots de mena.

efe ha dit...

Ostres, Avi, jo vull la segona part. La vull, la vull, la vull.

Anònim ha dit...

Osti Avi! Genial! :) Aquetse batalletes s'han de recordar! :)

Mikel ha dit...

Hostia!! quina mala baba aixo de les xinxetas...igual el Chirri aquest ara es director d´alguna caixa....i segueix disfrutant martiritzant al personal a base de intersos jejeje

Anònim ha dit...

Hola Avi!! em pensava que posant el ratoli al nom sortia, però veig que no.... :-(
En fi. ecoliqua:cafeambllet.bloc.cat
Ens llegim!!! :-)

Laia ha dit...

Jo fa moltes setmanes santes que no engego la tele!
és mes, aquesta setmana santa m'he tragat sencereta la primera temporada de Numb3rs! Molt bona!
i a l'església que li fotin per darrere!
per cert, aquella reflexio de lo del blog... sense vostè la blogosfera careixeria de la veu de l'experiencia!

Reverencia i petons,

Laia / Fraggle

Laia ha dit...

AH! VISCA JUDES PK SENSE ELL NO ENS DONARIEN LA TABARRA!!
ostia ostia.... es per atansar-me a un mossen i dir-li:

"ALABADO SEA JUDAS!!!!!!"
la cara de pasmo que posaria seria impagable!! jajajajajajjajajajaja

lo millor lo de les baves a la ma! puaaj quin fastiiiiiiic!

Anònim ha dit...

Això és obra social i no el que fan altres. A sobre que li fan guanyar el cel al mossèn s'enfada XDD

Anònim ha dit...

Collons Avi, com s'enrecorda de les frases, eh? Això del col.legis religiosos és un dels exemples clars de la frase "és pitjor el remei que la malaltia", la majoria dels que van anar a col.egis religiosos són els més ateus.

Metamorfosi ha dit...

jajajajajajajajaj... m'imagino el bot que devia fer el mossèn dins del confessionari: al cel no ho sé, però al sostre del garito hi devia arribar amb el cap! jajajaja (dic jo, eh! que des de fora sempre m'ha semblat molt petitó, però no hi he entrat mai).

Una forta abraçada i una pessigadeta ben dolça a les galtes del menut!!!

Anònim ha dit...

avi, una pregunta: que creu que opiniria el mossen de la pel.lícula "La pasión de Cristo"?
Això si que és ser "ultra" actual....

David JB ha dit...

Pobre home, això deu fer molt de mal. Si és que, els crios, que dolents que són. Imagino que el mossèn mai va saber qui li va fer això.

Ben pensat, al moment de passar segur que faria bastant gràcia jeje

Anònim ha dit...

Si es que, ja dic jo que els nens/nes són cruels per naturalesa. Però ven mirat tan parlar de sofriment, iq ue si patatín o patatán. Dons una mica tambe pel senyor Laureano.Encara ric ara.

M'agrada que hagi decidit quedar-se.

Esperem la segona part amb ganes!

Ulisses ha dit...

jajajajajajajajajajajaja

genial! m'estic partint la caixa XD

Txell Salip ha dit...

Avi, he estat uns dies fora per motius personals, pero no he pougut evitar llegir-vos quasi be cada dia (tot i que em vaig prometre a Mi mateixa que no ho faria) per si hi habien novetats, tant en la vostre vida com en la de la petita. Torneu aviat, se us anyora molt.

Una abraçada ben gran!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Impressionant!
Encara que amb uns any de retràs i amb d'altre tipus de gamberrades, com m'has fet recordar els anys xics! jejeje
Nosaltres també teniem un Mossen a l'escola, encara que es consideres laica. I de tant en tant ens preguntava alló de "de que t'has d'arrepentir?" a lo que sempre la resposta era "de... res?" i darrera venia el sermó.
Nosaltres al mosén li deiem el "diapositives" perque un cop a la setmana ens passava una sesió de "filmines" amb musica d'esglesia i missatges "poc recomenables (o no)"

Jordi Jordi ha dit...

Així m'agrada, Avi, ja de ben petit contribuint a fer una bona obra. No sé si el mossèn es guanyaria el cel, arrel d'aquesta malifeta, però segur que miraria la cadira abans de seure, això segur!