dimarts, de març 13

Flashback 2: F-11 i tot a prendre pel sac!

Encara no havia decidit que coi faria amb el bloc, quan un dia, pel matí, després de llevar-me , em vaig trobar una nota damunt de l’ordinador.

El teu ordinador no rutlla.
Petons.
T’estimo.
Maria

La Maria té el costum de aixecar-se molt d’hora per estudiar i planificar-se el dia. A vegades, si ha d’entrar a internet, per no haver de desmuntar el módem i muntar-lo en el seu ordinador, fa servir directament el meu. Per això la nota em va neguitejar una mica.

Jo, de bon matí, no estic per llençar coets, així que el primer que vaig fer, va ser preparar-me un cafè per entrar en el món del vius.

Després d’ingerir el líquid negre, vaig engegar el portàtil. Aaaah! Falsa alarma. Tot perfecte... Tot perfecte?... Doncs no. La fletxa del ratolí no es movia. La punyetera estava quieta. Clavada en mig de la pantalla. Jo feia anar el ratolí amunt i avall i com si res. Vaig intentar-ho amb el mousse de l’ordinador i com si sentis ploure.

- A veure, no et posis nerviós. Apaga’l i torna a engegar-lo

Res. La fletxa seguia allà. Quieta, com si no formés part de l’ordinador. Com si estigués de visita i s’hagués quedat embadalida veient l’icona del Word que tinc a l’escriptori.

- Calma, calma, calma... tornem-hi a veure que passa.

Altre cop la mateixa operació. I altre cop el mateix fracàs. El ratolí sense donar senyals de vida.

- Sí?. Doncs tirem per el recte.

F-11 i avall.

“Se va a formatear el disco duro. Perderà todos los archivos y programas que tiene instalados. ¿Desea seguir? Ok – Cancelar "

Ok!

L’aparell va començar a triturar els programes que tenia instal·lats i tots els arxius. Mentre ho feia, jo anava preparant els CD’s per tornar a instal·lar-ho tot.
De sobta em vaig quedar petrificat. Dins del meu cervell una veueta em va dir:

- Saps que dins del portàtil tenies escanejades 41 pàgines del còmic, que li has de passar retolat i amb els negres fets al soci, perquè faci el color i el podeu lliurar abans de finals de març?

En aquell moment em vaig veure a mi mateix estirat a terra, envoltat dels metges de l’Anatomia de Grey. Tots em miraven fixament. Del meu pit sortia una gran molla a l’extrem de la qual hi havia el cor bategant.

- Ui, quin cas més estrany...

- Sí, sí. Què farem?

- Obriu pas!

Toc! Toc! Toc!. El bastó del doctor House, picava amb força a terra. Tots es van apartar. Ell es va ajupir una mica i em va mirar.

- Mmmmm!

- Perquè li ha passat això, doctor House?

- Per gilipolles

- Per gilpolles?

- Sí, a més del portàtil, hagués guardat el treball en un altre lloc, ara no estaria així

- Ooooooh!

“ La operación ha finalizado con éxito. Hay que reiniciar el equipo.¿ Desea hacerlo ahora? Sí - No, lo haré más tarde"



Després de reiniciar l’equip. Vaig anar instal·lant de nou tots el programes. Un cop estava tota la feina feta, pràcticament era hora de dinar. Així que vaig sortir a dinar fora, per esbargir-me una mica. Mentre dinava, vaig trucar al soci.

- D’això, nen, a què no sap el que m’ha passat?

- No. Però de tu em puc esperar qualsevol cosa, avi.

- Doncs que m’he carregat totes les pàgines del còmic

Vaig escoltar com el soci renegava

- Però no t’amoïnis que ara mateix em poso a escanejar-les de nou

- Avi, que tenim un contracte firmat

- Que sí, home, que ja ho sé. Treballaré les hores que calguin per passar-te les pàgines. Paraula que no faré res més que els acudits, el programa i les pàgines. Fins que no acabi, no hi haurà ni bloc, nio diversió ni punyetes. És més, me’n aniré a la caseta per estar més tranquil i no distreure’m.

- D’acord. Així que vagis tenint material, ves-me’l enviant.

- Fet!

Mentre em cruspia uns peus de porc a la brasa, vaig pensar:

- Redeu, redeu, redeu, la que t’espera en els propers dies, nanu

22 comentaris:

elur ha dit...

veig que amb vostè quan Murphy s'hi posa, no s'hi posa per poc, eh?

barbollaire ha dit...

Benvolgut avi, amb el vostre permís contesto els seus comentaris a casa meva aquí:
M'afalagueu i jo encara no tinc el vostre encàrrec... (Ni que fos Mozart, escrivint el Requiem...)
Però, us dono paraula que no hi ha res que m'agradi... I em fa molt de respecte escriure per vos i que quedeu decebut...
Però no us oblido i continuo amb la tasca.

D'això que parleu del vostre ordinador... Si mai podeu, canvieu a un Apple... És un altre mon...
Jo espero poder fer-ho aviat...
Estic de finestres i Billy Puertas fins més enllà..

Una forta encaixada

l'home de la musica ha dit...

Hola Avi!!! primer de tot formalitats: Gràcies per el comentari al post i benvingut de nou a aquesta la nostra blogosfera.
Sobre la mosca collonera, que el bombin!!! i m'alegro que lo dels còmics s'hagués solucionat.(crec, perque si no, potser hauria tirat el portatil al w.c., i no estaria aqui explicant això, no?)

vullunfestuc ha dit...

Avi, em sento proper a aquest flashback. Un dia, vaig posar-me a formatejar l'ordinador i a mig format... PAM tot el projecte final de carrera dins l'ordinador sense còpia de seguretat. Sort que vaig recordar que li havia passat un borrador al tutor i li vaig demanar que me'l reenviés, però el mal moment ja l'havia passat.

Sort amb el nou còmic! Ens en dirà el nom?

Jo Mateixa ha dit...

Ostiaaaaa, quina putada Avi, despres de la feinada que us debia costar...... ara això, no us estreseu més del compte eh!!!!!

Una abraçada ben forta!!!!!

Farlopa ha dit...

Benvolgut Avi hi han coses que no s'han de fer amb instint, s'han de meditar, repassar i en cas d'estar-ne segur tornar-ho a repassar, sort que pel que diu se'n va sortir... en fi passi un gran dia.

Candela ha dit...

Buffff quan pasen aquest tipus de coses.... Ànims!!!!! però ja ha passat tot, no? tot a temps?

AhSe ha dit...

Pel treball que fa, potser si que seria una bona idea canviar a un Mac! I aixo no ho dic perque jo en tinc un, hehehe...

escarabat ha dit...

jo ho entenc perfectament. Els matins són per tirar!! Ni cafes ni rotllos, i si s'ha dormit poc encara pitjor!!

apa

Brioxet ha dit...

Res avi... la propera posis en contacte amb algun dels blocaires informàtics que el llegeixen i segur que s'hi troba alguna solució menys traumàtica.

annatarambana ha dit...

és que els PC a vegades et fan perdre el nord!!!!!!!!! I, què més ha passat, vaaaaaaaaaaaaaaaa volem saber-ho!!! Què va passar a la caseta sin connexión?

Ara, estic enganxada!

Mikel ha dit...

Avi!!! si encara fes servir la maquina d´escriure no li passarien aquestes coses!! ;-) ANims!!

Crue ha dit...

Teniu nervis a prova de suïcidi, Avi. Us admiro tant...

Jordi Jordi ha dit...

Hòstia Avi! Com li pot haver passat això? Si us plau, gasteu-vos quatre "duros", compreu-vos un disc dur extern i feu backups, cony!

(Perdó per la bronca, però quan m'encenc, m'encenc).

Cristina ha dit...

Avi, veig que la seva vida no és pas avorrida. Espero que pugui solucionar el tema del còmic. Formatejant també he perdut cosetes de vegades però res de tanta importància. M´agrada això dels flashbacks. Una abraçada!

Alepsi ha dit...

Buffff... si és que els ordinadors... aaaaaaaargh! Sempre toquen el que no sona en el pitjor moment... en fi...

[Papa... em perdones??? xDDDD]

Pd40 ha dit...

Avi, sona lleig, però crec que per uns peus de porc a la brasa deixaria que em formatessin l'ordinador... ;)

Sir William Temple ha dit...

Avi, truqui al Helpdesk. I si no té Helpdesk se'l dibuixa!

onix ha dit...

Si es què quan un esta de pega ....

sort què el meu geni es màgic i tot.

Daixò..ejem ...jo no gosaria però com ja han dit per aquí sobre... jo també vull saber lo del còmic =:) ;)********

el7 ha dit...

Segur que es el seu cunyat que li ha enviat un virus o alguna cosa d'aquestes.....
Denuncci a microsofot i al seu cunyat.....

sort!

Gatot ha dit...

Hi ha coses que s'aprenen amb els anys (i de vegades amb les patacades), però jo una que he après, i em sembla que la compartim, és que rès del que hi ha guardat dins de l'ordinador és tant important.

Saber això et permet tirar pel dret.

A grans mals, grans remeis. I sí, uns peus de porc a la brasa es valen la celebració. Suposo que amb all i oli, no? I una mica de priorat? o va ser caldo de l'empordà?

petons i llepades intrascendents!

El veí de dalt ha dit...

Ja veu, Avi. Tot és prescindible. Menys el sentit de l'humor.