dilluns, de març 12

Flashback 1: Una mosca collonera truca per telèfon

Cinc de la tarda. El pur fumeja en el cendrer. Els glaçons es remouen dins el got de whisqui. Envoltat per el seu so, vaig destriant notícies per fer l’acudit del diari.

De sobte sona el telèfon

- Sí?

- Tu, cabró, preparat perquè et fotré un paquet que te’n recordaràs tota la vida

- Em sembla que s’equivoca

- Que m’equivoco?

- Sí, aquí no és cal cabró, aquí és ca l’avi

- No et fotis el graciós amb mi que ja saps qui sóc

Evidentment vaig reconèixer la veu del meu ex-cunyat.

Era impossible no reconèixe’l. És un home que quan està emprenyat, té la mateixa delicadesa que un hipopòtam fent punt de creu. No obstant això, vaig continuar fent-me el distret

- Qui dius que ets?

- L’E.

- Aaaaah! L’E... Óstia, nanu, estava a punt de penjar el telèfon. Per un moment he pensat, qui cony deu ser aquest mal educat que comença una conversa insultant?...

- Qui vols que sigui? Jo!, i estic molt emprenyat.

- Til·la

- Què?

- Que et prenguis una bona tassa de til·la, que va bé per els nervis. I ara, si no et sap greu, et penjaré el telèfon, és que estic treballant.

- Treballant? Treballant en què?... Escrivint poca-soltades a internet?

Sí, sembla estrany que un energumen, pugui dir: “poca-soltades”, però ho va dir. Es veu que deu haver fet un curset de normalització lingüística per advocats.

- A veure, E. Que m’estàs dient d’escriure a internet?

- No et facis el “tonto” amb mi, que ho sé tot

- A veure, que saps el què?

- Que tens un bloc i et dediques a escriure “tonteries” sobre la teva família, perquè una colla de penjats, et riguin les gràcies

- Eh, eh, eh... Para el carro. D’on has tret que jo tinc un bloc a internet?

- D’una col·lega, que llegeix el bloc d’una advocadessa, en el que tu has fet algun comentari. Des de allà va anar a parar a la teva pagineta i et va descobrir.

- I?

- Ah, et sembla poc?. Amb tot el que has publicat, et puc fotre una querella i fer que et tanquin aquests collons de bloc

- I que al·legaràs?

- Que què al·legaré?... Doncs que vas airejant intimitats de la meva vida. Et sembla poc?

- Mira, xato, porto tants anys en aquesta professió, que sé perfectament on són els límits. I, perquè la demanda prosperi has de demostrar varies coses

- Què és el que haig de demostrar?

- Doncs, primer, que l’ex-cunyat, ets tu. Segon, que tot el que he escrit envers a tu, és veritat i tercer, que quan poso E. em refereixo a l’Ernest. Pensa que si reconeixes tot això, tota la gent que fins ara no sabia que jo existia i que gràcies a la teva col·lega, ara ja sap que existeixo, seguirà llegint-me i quedaràs com un drap brut...

(Vaig pensar d’afegir darrera de drap brut: que és el que tu ets, però em vaig desdir, no tenia ganes, ni humor, per escalfar més la situació)

- A més, quan més ho esbombis, més persones entraran a veure que dic de tu. Ja saps que la gent és molt morbosa

Durant uns moments es va quedar sense saber que dir. Jo ho vaig aprofitar per enllestir la conversa

- Bé, i ara, com que suposo que ja no tens res més a dir-me, vaig a treballar una mica. Apa adéu!

Després de penjar el telèfon. Després, vaig estar prop de dos dies donant voltes a l’assumpte. Ni la meva filla, ni la Maria, saben que tinc un bloc. Si l’Ernest, comença a esbombar-ho, hauré de donar explicacions.

Analitzant la situació, em vaig adonar que hi havia varies sortides:

- Una, tancar el bloc. Penjar un cartell com el de la Williams, dient “closed” i avall. Això portaria que durant uns dies em deixaríeu missatges dient que no plegues, sense entendre les meves raons.

- Dos, fer un post explicant que plegava, perquè el meu ex-cunyat m’havia collat i no volia embolics. Això em tocava el que no sona, perquè, la censura franquista no em va fer callar, en el seu moment, no em resignava a que un mitja cerilla com el meu ex-cunyat aconseguís el que no van aconseguir els censor de l’anterior règim.

- Tres, tirar per el recte i fer un post, explicant el que m’havia passat, a risc de que tant la meva filla com la Maria, s’assabentessin de que tenia aquesta finestra a la xarxa.

Després de mesurar-ho molt, vaig decidir tirar endavant, i no tant sols això, sinó que a partir d’ara, quan parli del meu ex-cunyat, ja no escriuré E., sinó Ernest. I quan escrigui sobre la meva ex-dona, ja no escriuré M., sinó Marta...
I que surti el sol per Antequera.

Un cop assumit que el sol sortiria per Antequera, em vaig decidir a fer un post per explicar-ho tot, però...

34 comentaris:

Sir William Temple ha dit...

Molt bé Avi, el bloc és seu i aquí hi escriu el que li dona la gana, faltaria més. Ara no recordo de què anava però l'ex-cunyat aquest no el va trucar fa unes setmanes fent-se el simpàtic; al final li va fotre la cartera?

Senyor Ernest, si llegeix això que sàpiga que si algun dia passa per Dublin el convido a una pinta de Guinness a l'Odeon!! Qualité qualité! Ja m'encarregaré jo de dir a les mosses garruleitis que vostè és advocat i aquella nit triomfem!!

El veí de dalt ha dit...

Ja veus Avi, tot s'acaba sabent...La llàstima és que no tohom sap entomar les coses amb sentit de l'humor que requereix la situació. Abans que s'asabentin per l'E., fes-li-ho saber a la dona i la filla. No és tan greu tenir un bloc! A mi hi ha gent qeu em coneix i no em llegiex, genmt qeu em coneix i pagaria per llegir-me i gent que ho sap i no em fot ni cas. La qüestió és que us trobeu a gust: i com que veig que ho esteu; que no pari la màquina!

Jo Mateixa ha dit...

Amb dos collons, si senyor, Avi, sou la ostia i res ni ningú, ni un ex-cunyat, ni una ex-dona podrà pendren's al nostre Avi!!!!!!

Parlo per mi però crec que la resta de la gent dirà el mateix, ens teniu aqui per el que faci falta i AMUNT LES ATXES COMPANY, que en Franco es mort fa molt de temps i aquest país es un país democràtic!!!!!!

PD: La vena politica avui la tinc que se sale sola ;-)

Petonassos ben grans per l'Avi més xulu de la Blogesfera!!!!!

Pd40 ha dit...

Pel que recordo haver llegit no crec que s'hagi de preocupar gaire. Explica situacions en un blog personal, si a l'ex no li agrada que no ho llegeixi, ningú està obligat a fer-ho. Ànims!!

AhSe ha dit...

A mi em va passar alguna cosa pareguda amb... els companys de departament. Va ser quan vaig tancar el meu vell bloc i vaig obrir l'actual, tot i que no se si va servir de res. En el fons, QUE els importa?! None of their business, Senyor Avi!

Alepsi ha dit...

Com a component de la "colla de penjats", i orgullosa de ser-ho, crec que has fet el que havies de fer, papa [potser ara sí que hauria de començar a no anomenar-te així, que encara embolicaré més la troca... xDDDDDD].

En tot cas, suposava que era qüestió de temps que algú del teu voltant trobés el teu bloc... però a veure, la conya de la història és que, per suposat, aquí tothom és lliure d'escriure el que li roti, i si ell es sent identificat, doncs mala sort.

Que fet i fet... perquè no podria ser tot producte de la teva imaginació? Doncs això, que "endevant les atxes!!!" ;)

[I sí, una estripadeta no estaria malament... ;)]

L'Avi ha dit...

Benvolgut Sir, deixi estar al pamplines del meu ex-cunyat i convidi'm a mi a les pintes...

L'Avi ha dit...

Benvolgut Vei, sí que em trobo a gust amb el bloc i amb la comunitat blocaire. Ara, això no treu que pensi que potser m'he destapat massa i una mica més d'anonimat hauria estat millor... En fí, endavant les atxes!

L'Avi ha dit...

Gràcies, benvolguda Jo Mateixa. I vigileu amb la vena política, que a vegades porta maldecaps

L'Avi.- ha dit...

Benvolgut Propde40, el fet de que em replantajar que havia de fer amb el bloc, no va ser per por a una demanda del pamplines de l'ERNEST, si no perquè no em ve de gust que estigui tot el sant dia trucant-me per telefon per fotre'm el cap com un timbal.

L'Avi ha dit...

Ai, banvolguda AsHe, com vostè ben bé diu, què els importa... Si em volen llegir, bé i si no, a pastar fang

L'Avi ha dit...

Nena, nena, nena, tu has de continuar dient-me papa, que per això et vaig adoptar i jo quan adopto, després no em faig enrrera.

Ah! i l'estripada quan vulguis!... Em sembla que et farà bé

Puji ha dit...

Ole ole i ole! Aquest és l'Avi!

Un cutre que envia postals de nadal del Ferrándiz, no es mereix ni aigua!

Cop de mall a l'ex-cunyat!

Dessmond ha dit...

Avi,
Quan et descobreixen realment és un mal rotllo.
Ara, si el que pot fer-te la punyeta és un cunyat i no un Pepe Zaragoza o un Acebes, aleshores sentiu-vos alleugerit. I continueu, com si sentiu ploure.
Sort, doncs, amb la família!

onix ha dit...

la gent te poca feina eh , encara demandaran per assassins als autors de nove.la negre aquest pas , res benvolgut geni ni cas !!
rebenvingut ;)************

Cruella ha dit...

Senyor Advocat Ernest,

Faig servir el blog del meu benvolgut AVI per convidar-vos a demandar-me pel que seguit us diré: SOU UN PAPANATES.

NOTA: Sóc ben demandable, perquè "papanates" és tal barbarisme que em mereixo ser tancada a la presó de per vida.

NOTA 2: Advocat Ernest, punxeu sobre el meu nom per venir a petar directe al meu blog i demandar-me justament per d'altres felonies.

efe ha dit...

Avi, molt bé, sempre endavant!!!

De tota manera, si em dóna el número de telèfon de l'E. el puc telefonar, li dic que sóc F. i l'amenace amb convicció. Jo sóc poqueta cosa, però per telèfon puc fer veu de metre vuitanta amb cinturó negre del que siga. Ja sap... Per a servir-lo.

Tirai ha dit...

M'encanten les seves respostes, sobretot això de la "til·la". Vull aprendre a respondre així! :p
Per altra banda, estic d'acord amb el veí que hauríeu d'informar 8si no ho heu fet ja) a la filla i la Maria del bloc.

Edu ha dit...

Collons Avi !! el tens pelats pelats, ehhh !!!

annatarambana ha dit...

D'UNA PENJADA: OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOle!!!!!!!!!!!!!

Ara si begués whisky me'l prendria per vusté!

Si, senyor! Endavant!

Farlopa ha dit...

Benvolgut Avi un cop mes me'n orgulleixo de llegir-lo, perque m'adono que encara haig d'aprendre tant, però alerta que els pera punyetes com el cunyat poden fer aborrir una cosa tant divertida com el mon blocaire, i més si no ho saben explicar, per tant quant mes aviat li expliqui vosté mateix a la Maria i companyia millor que millor. Paraula d'un penjat.

L'Avi ha dit...

Estic d'acord amb vostè, benvolgut Puji: Cop de mall!

L'Avi ha dit...

Benvolgut Dessmond, és el que penso fer, seguir endavant. Només faltaria que un ex-cunyat es sortis amb la seva de fer-me callar

L'Avi ha dit...

Benvolguda Musa/virtual, no us amoineu, que encara haig de donar molta guerra, jo, amb aquest bloc. Només faltaria

L'Avi ha dit...

Benvolguda Cruella, no val la pena que perdi el temps amb l'Ernest. Crec sincerament que no s'ho val, donar-li tanta importància.

Gràcies per el suport!

L'Avi ha dit...

No s'hi amoini, benvolgut Efe, si conegués al meu ex-cunyat veuria que és molt torracollons, però en el fons és un cagat. De totes maneres li prenc la paraula per si algun dia necessito fer que es cagui les calces.

L'Avi ha dit...

Benvolguda Tirai, és questió de deixar-se anar i respondre el primer que et passi pel cap, sense embuts. Pensi que la primera idea, sempre és la millor.

L'Avi ha dit...

Benvolgut Edu, no és per fer-me el xulo, però els tinc pelats i endurits.

L'Avi ha dit...

Gràcies senyureta Tarambana, la intenció és la que val. Ja em prendré jo el seu whisqui a la seva salut!

L'Avi ha dit...

Benvolgut Farlopa, sempre és un plaer,saber que hi ha gent com tots vostès, que em lleigeixen i em donen suport. Gràcies de tot cor. Ah, i en quan el tema d'explicar-ho a la Maria i a la nena, doncs encara no m'atraveixo a fer el pas... Què hi farem...

elur ha dit...

quina poca feina que té el tal Ernest, no? i una vida prou avorrida i/o ensopida que s'hagi de dedicar a tocar-li els cullons a vostè.
Sempre m'ha agradat formar part de les colles de penjats, i sí, em féu rure molt apreciat Avi i us ho agraeixo i si ha de ser a costa d'un energúmen com aquest, doncs amén.
Una abraçada!

Brioxet ha dit...

Res tu!! a tirar "pa'lante" i si no volen sortir al seu blog, que no diguin (ni facin) tantes burrades el ex-cunyat i la ex-dona.
Mai ha dit res que no es pugui dir, així que ja s'ho faran.
I no es preocupi que la seva filla i la Maria segur que s'ho prenen molt millor que no pas aquell sòmines.

Jordi Jordi ha dit...

Benvolgut Avi, això havia de passar i suposo que ja ho sabíeu, que passaria. No fotem, que no tothom fa aquests dibuixos tan bonics, ni a tothom li han fotut un consell de guerra, per citar només dos exemples!

Dit això, m'alegro de la decisió que heu pres i espero que no us porti més maldecaps dels "normals" per la situació. Ànims!

el7 ha dit...

Es simpàtic aquest noi l'ernest... no sé perque em recorda l'Acebes....