dilluns, de gener 8

No m'agraden les festes nadalenques...

Les festes nadalenques no m’agraden. Per això defujo de celebrar-les en família i marxo el més lluny possible. Aquest any, no ha sigut una excepció. He fet un pont llarg, fins avui. Així doncs m’acabo d’assabentar que la meva musa-virtual Onix va demanar que els reis (els d’Orient, no els del palau de la Sarsuela) em portessin un munt de coses.

Jo sóc un home modest i em conformo amb molt poc. Mentre pugui seguir gaudint de la vida ja en tinc prou. I darrerament la vida m’ha donat uns nous amics, que s’han sumat als que ja tenia: els blocaires.
També tinc, per sort, dues filles i dues muses: unes de carnal i unes altres de virtual. Què més es pot demanar? Eh?...

Bé dit això, crec que és de justícia explicar perquè no m’agrada el Nadal. Més enllà de que aquestes festes em resulten embafadores i ha un fet que em va passar quan era nen, que sens dubte em va marcar.

Va ser el dia de Nadal de quan jo tenia nou anys (mira que ha plogut des de llavors i encara ho tinc clavat com una espina dins meu). Feia escassament un any que havia nascut la meva germana. Des de que la nena va néixer, jo vaig perdre la categoria de fill predilecte, nebot predilecte i net predilecte. És comprensible que la gelosia s’hem menges per dins.

A mig del àpat nadalenc, jo, a petició del meu avi Joan, em vaig posar dret dalt de la cadira per recitar el vers de Nadal, que amb molt d’esforç havia après al col·le. A mig vers la nena, va començar a plorar, la meva tia la va agafar a coll. Tothom va passar de mi i van dirigir la seva atenció a la meva germana. Després la va agafar la meva avia i la va posar dreta a sobre la taula. Jo seguia dient el vers, malgrat que ningú em fotia puto cas. De sobte la nena es va pixar damunt la taula (en aquella època no hi havia bolquers d’aquests que es llencen i les mares es feien un tip de rentar calces). Tothom li va riure la gràcia amb comentaris de l’estil de:

- Ui, que maca!... guaita-la
- Apa, sembla una font

Etc. etc. etc.

Jo vaig pensar:

- Font? Això us fa gràcia? Doncs ara veureu el que és una font...

Em vaig obrir la bragueta, me la vaig treure i vaig començar a pixar-me damunt la taula. Tothom es va quedar callat, menys mon pare que em va fotre un calbot que em va fer anar contra el cantell de la mesa. De l’impuls vaig caure enrera, quedant estirat a terra, mentre el pixum anava sortint com una font.

El meu pare no parava de renegar i amb els ull injectats en sang volia estomacar-me de valent. Sort que el meu avi Joan el va aturar

- Deixa estar al xavalet, que no ho ha fet expressament. Només volia fer una gràcia. Oi, nano?

Jo des de terra anava dient que sí amb el cap, mentre m’anava mullant amb el meu propi pixum

- Una gràcia? Un porc és el que és!... Ja li ensenyaré jo educació. – Cridava fora de sí, el meu pare.

L’avi Joan, es va aixecar i mirant amb mala llet al meu pare li va dir:

- Ja ni ha prou. Apa, continuem dinant que és Nadal.

El meu pare, a contracor, se la va embeinar i mirant-me amb mala llet em va dir:

- Va aixeca’t
- Ara vaig, papa...

Mentre m’aixecava, pensava:

- Jo he rebut, però amb la pixera he encertat de ple a la safata del pollastre rostit.

Des de llavors el Nadal, per a mi, han sigut una data de mal record.



39 comentaris:

Pepet ha dit...

Hola, molt maca la casa nova i la història de la pixerada, brutal. Per cert, un dia parla'ns, si et vaga, d'aquest avi Joan que ja ha sortit unes quantes vegades i és com un déu protector. Bon any, rei dels blocs!

bluf... ha dit...

osti, avi, no m'estranya que no t'agradin les festes, a mi amb aquesta experiència tampoc em farien puta gràcia les festes...millor marxar de pont que segur que ha estat millor que els canelons i els turrons...

Cris ha dit...

Ostres, quina història! Com diu en Pepet parli´ns un dia del seu avi que pel que explica devia de ser una bona persona. Per cert a mi tampoc m´agrada el nadal. Té a veure amb un mal rotllo familiar.

Candela ha dit...

jajajaj qué fort!!!!!

L'avi ha dit...

Benvolgut Pepet, l'avi Joan era el pare de la meva mare i era un tipus singular. Deient que jo m'assemblo a ell, cosa que per a mi és un honor.
Em sembla que queda resolta l'incognita

L'Avi ha dit...

És el que faig, benvolguda Bluf!, foto el camp, amb la Maria, tan lluny com puc.

L'Avi ha dit...

Benvolguda Cris, els mals rotllos familiars ens han fet mooooolt de mal a tots. Ah, la història de l'avi Joan ja l'he explicada més amunt.

L'Avi ha dit...

Sí, sí, ara fa riure, benvolguda Candela, però l'hostia que em va fotre mon pare encara m'escou al clatell.

Puji ha dit...

Us vau pixar sobre el pollastre rostit? Sou el meu heroi!

vullunfestuc ha dit...

Ostres avi.... sort de l'avi Joan que veig que és d'aquelles persones que es guanyen un lloc al cor de totes les persones!
En fi, si ha de ser així... engeguem les festes de nadal

Fraggle ha dit...

Es el que te quan neixem les nenes petites... que acaparem tota l'atencio...
pero els seus familiars, una mica guarros no? riure-li el pixum a sa germana i no fotre-li ni cas a vostè...

ara ja se que no menjare per Nadal a casa seva si mai hi vaig: pollastre rostit!

|3rioxet ha dit...

Coincideixo amb la Fraggle (com quasi sempre).
Només queda una cosa per esbrinar: Algú va menjar-ne d'aquell pollastre rostit?

Pd40 ha dit...

Amb perspectiva l'anècdota és genial!! Segur que aquell dia ho va passar malament, però ja és hora de passar pàgina, no? El proper nadal, amb la Maria, la filla i el nét. I si es pixa... als bolquers XDD

Haddock ha dit...

Benvolgut avi, celebro que hagi trobat el meu blog, amb les minimes pistes que li vaig donar el dia del dinar de la radio hehehehe. Ni en Colombo, vaja. El felicito pel seu nou xiringuito ehhehe i a vere si m'entero quan fan el seu programa i m'hi passo per saludar. Que el graven, o es en riguros directe? Si vol estar informat del meu programa, el convido a visitar: http://vinticinc.blogspot.com

Salut!

onix ha dit...

Avui vaig molt a des hores , i quasi no queda res mes per dir ,què sumar-me a la petició per conèixer una mica mes L'avi Joan , crec que tots li devem molt ;)******

williams ha dit...

doncs miri, jo crec que la bufa va estar ben donada. Em sap greu!! Quin fàstic.... pobre rostit!


hihihihihi

A mi m'agrada el Nadal. Què hi farem, sóc així de friki

crue ha dit...

Avi: és una història preciosa. Ja sé que han passat els Reis (i, de fet, m'han dexat més d'n regal!, però si acceptau peticions, voldria que expliquéssiu més coses de l'avi Joan.

Galderic ha dit...

Avi, la injustícia no és que li fotessin un clatellot a vosté, sinó que no li fotessin a sa germana. Tot i que ella probablement va tenir la delicadesa de no pixar al segon plat. Pero no negui que s'ho mereixia!

jocdellums ha dit...

- Font? Això us fa gràcia? Doncs ara veureu el que és una font...


Aquí és on he esclatat a riure, és que ho veia venir...ostres que bo,tant la situació com la manera que ho heu explicat.Genial.Tens un do especial en no haver perdut la visió que tenen de la vida i dels adults els nens.Per cert jo també vull conéixer al patriarca Joan

escarabat ha dit...

De fet, els avis ens han salvat de moltes coses.

Visca els avis!!

Fora el Nadal!!

Escarabat (una altra víctima de ser el germà gran)

Alepsi ha dit...

MIra que fan ràbia els germanspetits, eh???? Ben fet que vas fer, home, de pixar-te, en el pollastre i en tot arreu! xDDDDDD
Uala, mare meva quin fart de riure, papa... xDDDDD [el dibuix immillorable! xDDD]
Per cert, li estic agafant un carinyo a l'avi Joan.... xDDDDD

Farlopa ha dit...

Benvolgut Avi realment la història es bonissima, ja l'imagino amb la cigaleta fora tot foten el pollastre enlaire jajajajjajaja Que hi farem coses de crios però d'aquí a dir que no li agrada el Nadal de ben segur que encara se'n recorda del vers jajajajaja

L'Avi ha dit...

Doncs sí, benvolgut Puji, em vaig pixar sobre la safata on hi havia el pollastre rostit. Per un moment em vaig pensar que a els grans els faria gràcia...

L'Avi ha dit...

benvolgut Vullunfestuc, li puc ben assegurar que el meu avi Joan, va ser un gran home i millor persona.

L'Avi ha dit...

Té tota la raó benvolguda Fraggle, les germanes petites acostumen a tocar el que no sona als germans grans. Ah, i si algun dia ve a casa meva, no s'amoïni, que això de pixar-me al pollastre només ho vaig fer aquell dia i no m'ha quedat el costum

L'Avi ha dit...

Si vol que li digui la veritat, benvolgut Brioxet, no ho sé.Suposo que no. És que jo entre el calbot que em va fotre mon pare i que després em van enviar castigat al meu quarto, no em vaig enterar de res més.

L'Avi ha dit...

Benvolgut Propde40, sens dubte que l'experiència de la pixera em va marcar, però el fet que no m'agradin les festes nadalenques, té més motius que l'episodi d'infància que he explicat.

L'Avi ha dit...

Benvolgut Haddock, m'alegro tant que m'hagi visitat... Com deia en Sisa, passi, passi, que casa meva és casa vostre, si és que hi ha cases d'algú.
No dubti que visitaré el bloc del seu programa.
Ah, pot venir al meu programa sempre que vulgui. El fem en rigurós directe els dijous a la tarda.

L'Avi ha dit...

Benvolguda Musa/virtual, algún dia que em vagui, faré algun post parlant de l'avi Joan, que com he dit abans, era una gran persona.

L'Avi ha dit...

Benvolguda Williams, sens dubte que la bufa deuria ser merescuda, però també compartida amb la meva germaneta petita. No està bé riure les gràcies d'una i cascar a l'altre.
Ah, em sembla bé que li agradi les festes nadalenques. Com deia l'avi Joan: "Contra gustos, no ha disputes"

L'Avi ha dit...

és clar que accepto peticions, sobretot si són de la família blocaire. Com he dit abans, no dubti que parlaré més de l'avi Joan. Era una persona que es mereix que el seun record perduri

L'Avi ha dit...

Benvolgut Galderic, no puc estar més d'acord amb vostè. Té un whisquise pagat.

L'Avi ha dit...

Gràcies benvolguda Jocdellums. La meva ex, sempre em deia: No creixeràs mai. Sempre seràs una criatura" I, ara, la veritat m'alegro de continuar tenint aquest punt de crio que penso que tothom hauria de tenir.

L'Avi ha dit...

Benvolgut Escarabat, en primer lloc, gràcies per passar per ca meva. I en segon lloc, jo em pensava que els escabats, com que fa més anys que estan sobre la capa de la terra que els humans, ja havien solucionat els problemes dels gelos entre germans. Em deia bocabadat.

L'Avi ha dit...

gràcies, nena, no esperava menys de tu, que donessis suport a ton pare virtual. Celebro que t'hagi agradat aquest episodi d'infantessa meu. I, ja fas bé d'agafar-li carinyu a l'avi Joan, com he dit era una gran persona. Tot un personatge.

L'Avi ha dit...

Doncs miri, benvolgut Farlopa, del vers, no recordo ni un borral. Ni que em matessin li podria dir una estrofa. A més era en castellà... (jo per desgràcia quan vaig anar a l'escola, en Franco estava en plé apogeo)

escarabat ha dit...

Tot al contrari,

com que tenim mils de germans, els gelos es multipliquen...

AhSe ha dit...

Jo tambe vaig patir molt quan va neixer la meva germana i de cop jo no presentava cap importancia. Pero en el meu cas, el mal es va manifestar d'altra forma. :-(

el7 ha dit...

simplement apoteòsic!!!

es varen menjar el pollastre?