dimecres, de desembre 10

UN MATI RODÓ I ESPECIAL


            Una cosa bona que té aquesta professió meva, és que a vegades et regala moments especials com el matí que vaig passar en un col·legi, explicant a quitxalla de set anys com es feia un diari.

         Els i les alumnes, guiats per les mestres, van estar durant un grapat de temps confeccionant-lo. Van fer les maquetes i es van distribuir les seccions, van escriure els articles, els van il·lustrar i fins i tot van fer passatemps.

         
         Un cop acabat i imprès, em van convidat a l’escola perquè me’l  mirés i els digués que em semblava.

         La realitat però, va ser que la mainada encuriosida no va parar de fer-me preguntes, més que sobre el diari, sobre la professió de ninotaire. És curiós el que arriben a barrinar els seus cervells.

         Així doncs, entre xerrameca i dibuixos a la pissarra, va passar el matí volant i vaig tenir l’oportunitat de gaudir d' una estona agradable i enriquidora.



  

2 comentaris:

XeXu ha dit...

I com és això de ser el protagonista per un dia i tenir totes les atencions? Penseu que el públic era dels exigents, si mostraven interès era més que sincer. Altrament no us haurien fet ni cas. Són d'aquests moments que omplen, n'estic segur.

L'Avi.- ha dit...

Ai, benvolgut Xexu, a cop de dibuixos vaig aconseguir entretenirs els nens i nenes, perquè com vostè molt encertadament diu, són un públic d'alló més exigent...