Algun
cop m’ havies dit que no volies ser un iaio jubilat. Tenies pànic a fer-te vell,
i els teus desitjos s’han complert, has marxat en plena maduresa, tan personal
com artística.
Vull
que sàpigues que, avui quan m’he assabentat que ens havies deixat, m’ha dolgut en el més fons del meu ésser.
Malgrat
no hi siguis, sempre ens quedarà les teves extraordinàries il·lustracions, caricatures,
quadres i acudits, perquè tu, Carlos Killian has estat un dels millors professionals
del segle XX i XXI.
Allà
on siguis, una forta abraçada.
2 comentaris:
Ara està fent unes birres amb l'Ivà, en Perich, en Gin, en Nieto...
... i tocant la bateria, benvolgut KAP...
Publica un comentari a l'entrada