Fins ara, Carlos

Algun cop m’ havies dit que no volies ser un iaio jubilat. Tenies pànic a fer-te vell, i els teus desitjos s’han complert, has marxat en plena maduresa, tan personal com artística.

Vull que sàpigues que, avui quan m’he assabentat que ens havies deixat,  m’ha dolgut en el més fons del meu ésser.

Malgrat no hi siguis, sempre ens quedarà les teves extraordinàries il·lustracions, caricatures, quadres i acudits, perquè tu, Carlos Killian has estat un dels millors professionals del segle XX i XXI.

Allà on siguis, una forta abraçada.