Terrassa d’un restaurant, en un poble de la costa.
Tres parelles.
Elles treballen juntes, ells no.
Dels tres homes, dos ja han coincidit altres cops. El tercer és un nouvingut.
Després dels petons i salutacions de rigor seuen a taula.
Nouvingut.-
M’han dit que tu fas “xistes” (es veu que en aquest país, costa un colló dir acudits)
Jo.-
Sí...
Nouvingut.-
Ara deus tenir temes, no?. Entre la crisi, els controladors, la pujada de l’IVA, la prohibició dels toros...
Jo.-
Sí, de temes no en falten mai
Nouvingut.-
I d’on treus les idees
Jo.-
És ofici. Agafes un tema i li dones la volta, fins que et surt un acudit...
Nouvingut.-
Jo tinc un acudit molt bo, que podries fer. Dibuixes a un parell de tius. Un fa... i l’altre se’l mira. El que fa... diu...
A què és un xiste molt bo.
Jo.-
Sí. El que passa és que aquest acudit el va fer el Forges la setmana passada al Pais.
Nouvingut.-
I què?. El pot fer tu. Ell treballa per un diari a nivell d’Espanya i tu treballes per un diari català, ningú s’adonarà
Em vaig aixecar
Nouvingut.-
On vas?
Jo.-
Al wàter
La Maria, que estava xerrant amb les seves companyes, em va mirar
Maria.-
Ara vas al wàter? Encara no em demanat
Jo.-
És que vaig a tocar-me els collons. Com que porten una estona tocant-me’ls, ara me’ls vull tocar jo un ratet.
No sé que deurien dir mentre era fora. La resta del sopar, malgrat algun bri de tibantor al principi, va anar com una seda.
Redéu quin concepte té la gent de la professió...
13 comentaris:
Ai, Avi, aquí una que també té una professió valorada com la que més (sóc mestra). La meva admiració per la vostra tasca.
Per cert, felicitats amb retard a la vostra dona! (a casa també tenim una Maria i diumenge va haver-hi festa grossa).
Doncs jo que prefereixo això a què et perdonin la vida per saber treure punta a un llapis...
Professió mal valorada? Només cal llegir les crítiques dels professionals: http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/escorpion/2010/03/21/kafka-biblia-comic.html
I dóna gràcies que amb el ganivet no et confongués el coll amb un tros de tall rodó.
Aquest nouvingut probablement fa el mateix en la professió que tingui, s'aprofita de les idees dels altres i va tirant. Deu pensar que tothom és com ell. Però què voleu, així es construeix la vida actual, no?
Us felicito si realment vareu ser capaç de dir una cosa així davant dels altres, molt ben dit!
Avi... sou el meu ídol! als seus peus!
no us aplaudeixo, no... us ovaciono i faig l'onada!!!
Quin caràcter, si senyor! :)
Segur que el Nouvingut volia quedar bé amb tu, intentant-te colar un acudit com a seu. No suporto aquesta gent!!! Grgrgr.... ¬¬'
Gràcies per la felicitació, en nom de la Maria. i no es preocupi, benvolguda Mafalda, que de professions mal compreses hi ha a tot arreu
Benvolgut Gargotaire, no és per fer-me el xulo, però a aquestes alçades de la vida, les he vist de tants colors que ja res m'emvera...
Benvolgut Xexu, vaig dir el que vaig dir. Després a casa la Maria em va comentar que la dona de l'altre tipus que va vindre al sopar va dir (mentre jo era al wàter)"no li facis gaire cas, ell és així. Ja saps com son els artistes"... I d'això anem vivint
Ai, benvolguda Elur, vos em sobredimensioneu... A la meva edat ja em puc permetre dir i fer certes coses... Per el temps que em queda d'estar al convent em...
Dons sí, benvolguda Menxu, hi ha gent que es creu que en sap de tot i es va fent el gallet per allà on va. Servidor, per edat ja es pot permetre el luxe de no aguantar certes coses...
Doncs jo sí que us aplaudeixo, aví, per ser com sou. Felicitats! :-)
Ja m'imagino la cara del paio...
Y por seguir citando a Forges... ¡qué país, qué paisaje... y sobre todo, qué paisanaje!
Publica un comentari a l'entrada