Mentre seleccionava les fotos de les mini-vacances que he fet, m’ha vingut al cap que ara començarà aquella època tan temuda en la que amics i coneguts et conviden a dinar o sopar per ensenyar-te les fotos de les vacances.Alguns són com cal i destrien les fotos que han fet. En deixen les més interessants (15 o 20) i a més et saben donar les explicacions justes perquè et facis una idea del lloc on han estat.
Aquests dinars o sopars són agradables. Però ai las!, no tothom és així i a vegades et toca els coneguts pallisses. Aquells que, per exemple, et treuen una foto d’ell tocant el cul d’ una lleona de pedra i l’amfitrió et comenta:
- Si li toques el cul a la lleona i penses un desig, se’t compleix
Immediatament la dona entre en escena corregint al marit
- No, home, no. El desig es compleix si toques el bàcul de Sant Cipriano. Si toques el cul de la lleona tens set anys de bona sort
- No, carinyo, estàs equivocada, ves a buscar la guia
I la senyora va a buscar la guia.
Després d’una estona de rebuscar i rebuscar per las pàgines, surten a la conclusió que ella tenia raó
- Bé – diu ell – és igual. Jo vaig demanar un desig
Després d’aquesta primera foto, li segueix la foto d’ella tocant el cul de la lleona, el nen tocant el cul de la lleona, ell i el nen tocant el cul de la lleona, ella i el nen tocant el cul de la lleona, la lleona desenfocada acompanyada del comentari:
- Ui, aquesta em va sortir desenfocada
- Ja es veu, ja...
La cosa, però, no queda aquí, perquè el tema de la lleona encara no s’ha acabat. Encara queda la foto d’ell fent la “gràcia” de posar el dit al cul de la lleona
- Has vist? Aquesta té conya, eh? Ens partim la caixa cada cop que la veiem...
- Ui, sí...molta conya, on vas a parar...
Però encara queda la última de la sèrie: la lleona sola, en un intent de fer un contrallum, que està cagat de collons
- Què et sembla aquesta? A que diries que és una postal...
Llavors penses: Redéu, si que costarà car aquest sopar, em mataran la darrera neurona que tinc i tot just acabem de començar!!
24 comentaris:
mai he donat una tabarra d'aquestes i ara, com ja tampoc puc anar de vacances pel tema económic, dons encara menys...bo el relat del cul de la lleona!Saps? la vida em pren a mi masses coses, tantes que ja no queda res...en fi.
Benvolgut Avi: jo he patit les sessions de fotos d'aquests pallisses,pero d'un temps cap a aquí ja m'he acostumat a enviarlos a pastar fang quant veig que la cosa va per llarg.No s'imagina,estimat Avi,el que es veure unes dues mil fotos de Méxic i quedarse igual.
Es nota que té experiència en aquesta mena de trobades. Sortosament, a mi no m'han tocat amics d'aquesta índole, i quan ensenyen fotos ho fan amb prèvia selecció, i amb una mica de coherència. Sóc afortunat.
o el vídeo Avi? aquell vídeo de quatre hores...
Divertit! No hi havia pensat, que s'acosten les dates. Ara amb les digitals és horrorós, 1000 fotos amb comentari de totes. A mi si me les demanen, deixo l'àlbum i que les mirin al ritme que vulguin i si volen ja demanaran.
Hahahahaha Molt bo!!! Ara, prefereixo les fotos de vacances, que sempre veus alguna cosa, que els vídeos de casaments, on la majoria són gent que no coneixes de res i que, francament, et són indiferents... :)
Una frase que mai pot faltar és:
"són gent molt senzilla, no tenen res i t'ho donen tot" o "no volíem anar als típics llocs turístics, ens volíem barrejar entre la població"...aaaaaaarghhhh
jo sempre ho ensenye tot
Una mica de vidilla als pobre sturistes guiris, home! Que sempre s'aprèn alguna cosa! Juàs!
Alguns tenen el detall d'enviar-te un imeil amb les fotos, en un arxiu de powerpoint.
Només cal seleccionar el correu en qüestió, NO obrir l'arxiu adjunt, enviar una resposta tipus "molt maco, quina enveja", i esborrar l'imeil plasta.
És veritat! Tal i com diu joana abans amb les càmeres convencionals se'n feien unes quantes i prou, que tant els carrets com el revelat ja era una bona inversió. Ara no... i ara una targeta de memòria i una altra i una altra...
Em fa molta ràbia també aquells que comencen a inspeccionar una foto en concret i gairebé cremen el zoom de tant apropar-la i allunyar-la, perquè vegis bé aquell mini detall o que al fons de la foto també hi ha no sé què... Buffff...
m'ha agradat el post, m'ha fet riure molt avi!
Benvolguda Menta Fresca, estic segur que, malgrat que la vida li pren moltes coses, si mira bé al seu voltant trobarà coses interessants. Davant la vida, encara que a vegades sembla que ens maltracti, ens hi hem d'enfrontar amb decisió i sense desfallir...
Després de veure dues mil fotos de Mèxic, un, no es pot quedar igual, benvolgut Sergi, un ha de quedar molt malmés del cervell.
Doncs sí, benvolgut Xexu, va haver una temporada que vaig aguantar uns quants sopars d'aquests... Miri ara m'ha fet recordar un d'ells... Crec que és un bon tema per un altre post...
Redéu, benvolgut Jordi, quan et foten el vídeo, sense editar és horrible, és clar que quant te'l foten suposadament editat per l'amfitrió, amb musiqueta etc...llavors sí que ja és de suicidi
Ben fet, benvolguda Joana, si algú vol veure fotos que les demani i les miri al seu ritme. En quant a les càmeras digitals, són un bon invent però a la vegada una arma matadora de neurones quan cauen en certes mans
Benvolguda Rita, el pitjor del vídeos de casaments no és que no conegui a ningú, el pitjor és veure com la núvia es treu la lliga o veure al padrí amb la corbata al cap ballant imitant al Travolta
Benvolgut Roi, com es nota que vostè també és habitual d'aquestes reunions explicadores de vacances
Benvolguda Lucrecia, crec que no és el mateix el que vostè pugui ensenyar al que ensenyen certs desaprensius...Vaja, que no hi color...
Benvolgut Veí, estic començant a sospitar que vostè no em vol bé...
"vidilla als turistes guiris"... Casumsos!
Prenc nota de la seva estrategia, benvolgut Intel·lectual Punk...Redéu si prenc nota...
Celebro que li hagi agradat el post benvolguda Laia i també espero que li serveixi d'avís per no caure en mans d'aquests desaprensius que a canvi d'un pa amb tomaquet et destrossen la neurona a cop de fotos
i ara a més te les poden passar en DVD o a l'ordinador, perquè amb les càmeres digitals se'n fan moltes més
I tant, benvolgut Jesus M. i tant, ara amb la nova tecnologia, el suplici no s'acaba mai
Publica un comentari a l'entrada