dimarts, de juliol 8

Anècdota sobre un peatge fotogràfic que vaig patir


Mentre contestava els vostres comentaris sobre el post del peatge fotogràfic, n’hi havia un d’en Xexu que deia que tenia experiència en aquests temes, això m’ha recordat una anècdota que vaig viure fa uns quants anys a casa d’una parella, aficionada al submarinisme, que va organitzar un sopar per passar-nos las diapositives d’unes vacances que van fer al Carib.

Després de sopar l’amfitrió ens va fer seure a tots (sis persones més la seva dona) al “tresillo”. Amb el whisky a la mà vaig veure amb terror com muntava la pantalla i el projector, al que va carregar amb un cartutx en el que per el cap baix hi havia unes vuitanta o cent diapos. Va apagar la llum i va començar el turment.

Ara un peix de colors, ara unes bombolles, ara una mà amb el rellotge submarí, ara uns coralls, ara un altre peix de colors, ara...

Al cap d’un quart d’hora, vençuts per l’avorriment i l’alcohol, tothom estava dormint menys un servidor que, per educació, feia esforços per mantenir els ulls oberts i aguantar-se el badalls.

Quan va acabar el suplici, li vaig dir a l’amfitrió:

- Guaita, tot déu està dormint, fins i tot la teva dona...

- Ella, perquè ja las ha vist molts i aquests perquè és veu d’una hora lluny que no els interessa el submarinisme, no són com tu que és nota que n’ets aficionat...

- Home, jo...

- Mira, aprofitant que estan clapant et trauré unes diapositives que tinc d’unes immersions que vam fer a les illes Formigues...

I el paio va marxar decidit a buscar les diapos. Jo aterrat no s’hem va acudir res més que desendollar el projector. Quan l’amfitrió va tornar amb dues caixes a la mà li vaig comentar:

- Així que has sortit, no sé que ha passat que el projector s’ha apagat

- Collons! Es deu haver fos la làmpada... Ara no sé si en tinc de recanvi...

- És igual, no t’hi amoïnis, ara ja és tard, si de per cas deixem-ho per un altre dia

Vaig despertar a la resta de la gent i vam marxar.

Com podeu suposar aquest “altre dia” no va arribar mai.

19 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Jo,quan hem donen l'ocasió de veure
una cosa com aquesta fujo com una
esperitat. Els hi haurien de prohibir
per llei, i no parlem quan t'ensenyen
l'àlbum de un casament amb l'excusa
de "que heu quedat molt be". és un torment...insoportable, ara ja ho he
posat en clar:
1ª. No hem presto a fer-me fotos.
2ª. No vaig mai a veure la trampa de
les fotos després del àpat.
3ª. Sempre dic no.

Clint ha dit...

demano si us plau no haver d'utilitzar mai aquestes tècniques...de moment encara he anat passant sense patir sessions d'aquestes!

Per si de cas, m'apunto això de l'endoll...tot i que una bona becaineta tampoc està malament!

Laia ha dit...

un geni sou vós, avi! Molt bona pensada, sinó encara li haguéssiu agafat mania a la mar!

XeXu ha dit...

I després la gent s'estranya que s'acabin les amistats. Una gran solució la seva, me l'apunto per si alguna vegada em trobo en una situació similar, Déu no ho vulgui. Aquest (ex) amic vostre, no tenia massa bon ull amb les persones, oi?

Aleix Saló ha dit...

Déu n'hi do amb les tortures modernes, en les que a sobre de maltractar-te has de posar bona cara.

Al tanto amb les només pràctiques tortuòries:

- Fotografies de càmera digital (milers no, milions de fotos)
- Fotografies amb el mòbil (en una pantalleta de merda intenten mostrar-ho a cinc persones)
- Mails kilomètrics del paio que marxa a Guatemala i t'escriu fil per randa el que fa cada punyetero dia (dient allò de que la gent allà es pren la vida d'una altra manera, que si ha tastat no se quin potaje, que si els núvols del cel, que si blablabla....)

zel ha dit...

I la cosa és que quan ets tu qui les vols ensenyar et fa una il.lusió de ca l'ample...però jo també m'he trobat a l'altra banda, mirant quatre o cinc àlbums dels grossos de fotos d'on sigui...i és un mal tràngol, la veritat...

Vicky ha dit...

Ei Avi us feia de vacances encara!!!
"FOTOS? NO, GRACIAS"

Sergi ha dit...

Benvolgut Avi:
Vols dir que estaven dormint la resta de convidats o s'ho feien els dormits? De totes maneres jo ja no tinc paciencia per aguantar aquests rotllos.

Jo Mateixa ha dit...

Jajajajaja, tots hem tingut que patir una cosa similar en algun moment o altre Avi....

Petonssssssssssssssssssss!!!!

Alepsi ha dit...

Ai, aquesta anècdota em fa recordar... oi que encara no t'he ensenyat les 1000 fotos d'Hondures de l'any passat???

Va, programem un dia de trobada i te les passo!!!! xDDDDDDD

Solsolet ha dit...

No m'agrada gens ensenyar les meves fotos a ningú. Sembla que fent-ho, els altres invadeixin uns llocs on he viscut un temps que només a mi em pertoca.
No entenc perquè he de veure fotos d'altra gent.

Toy folloso ha dit...

Veient les fotos del fons de "ses" illes Formigues t´hi clapes segur. No hi ha res.
Mes amunt, a les Medes, ja es una altre cosa; estan protegides.

ddriver ha dit...

quines tortures noi!!desde fa anys les explicacions de les vacances dels amics les rebo als bars,sino res,com a maxim et treuen un book de fotoprix i aixo si vols tu pelas rapid

cafeambllet ha dit...

Coi, per agafar mania al submarinisme... quin plasta de tio, no???

zel ha dit...

Però ben pensat...

Jeje, que n'ets de viu, això sí que és una bona pensada...

Abogada en Bcn ha dit...

jaja que bo!!! I es que a vegades la gent no se n'adona que es moooolt pessadaaaaa!!!!!

Candela ha dit...

wa yeah!

En Companyia ha dit...

puneteres afotos

El Grum d'En Companyia ha dit...

i vídeos...