dimarts, de juliol 22

Cagumtot!!



- Has de passar per el sol?

- No, què en el sol la merda s’asseca

Aquesta va ser la primera conversa que vaig tenir amb l’Ivà.

Feia una setmana que, després de varis intents, en Gin, llavors director artístic del “Papus”, m’havia encarregat de fer una tira setmanal d’uns policies, els “tunda tunda”.

Jo llavors era un cadell que es pensava que es menjaria el món mundial. Portava temps llegint la revista i de sobta em vaig trobar sent part de la redacció. Era divendres, dia de lliurament d’originals i un servidor va anar cofoi a la redacció a portar la seva tira. Allà hi havia en Ventura i Nieto, l’Usero, en Joma, en Gin, l’Óscar i l’Ivà. Alguns treballaven i altres acabaven de lliurar les planes i estaven fent-la petar.

Vaig donar la tira al Gin i vaig estar una estona badant amb la facilitat que tenien i tenen pel dibuix en Ventura i l’Usero. Quan ja marxava, l’Ivà, que estava en una taula xerrant junt amb l’Óscar i en Gin, em va dir:

- Has de passar per el sol?

Em pensava que l’Ivà m’estava fent una conya i jo volia estar a l’alçada, per això la resposta

- No, què en el sol la merda s’asseca

- “Nanu”, que t’estic parlant en serio. Has de passar per el Sol?- em va tornar a dir l’Ivà, amb cara seriosa.

Llavors em vaig comprendre que m’estava fotent de peus a la galleda. Em vaig quedar sense saber que dir. En Gin, es va adonar que no entenia res i m’ho va aclarir:

- El Sol és el bar que està davant de la redacció

- Ah!... Sí... per què? – vaig preguntar, mentre notava que la cara se m’havia posat vermella com un tomàquet

- Perquè li donis aquest guió al Giménez... Coneixes al Carlos Giménez? – em va interrogar l’Ivà amb cara seriosa

- Oh, i tant, ja ho crec

- Doncs “arreando” que l’està esperant

Després d’aquesta pífia vam coincidir més cops. I quan, després de la bomba, li van encarregar tirar endavant “El Papus” em va nomenar sots-director artístic.

Durant tots els anys que vam treballar junts em va anar ensenyant l’ofici i em va donar consells que no he oblidat mai.

L’Ivà tenia un caràcter especial i, potser, un munt de defectes, però va ser un dels millors professionals de l’humor gràfic que ha donat aquest país.

Una tarda que estàvem sols a la redacció em va dir:

- Jo no penso aguantar la decadència. Quan vegi que començo a estar “ga-ga”, em prenc una pastilla i adéu. No vull que la gent em recordi “ga-ga”

- Mira, Ivà, quan tu estiguis “ga-ga”, no t’adonaràs i no et prendràs la pastilla

Quan va tancar “El Papus” vam deixar de veure’ns assíduament.

El 22 de juliol de 1993, mentre estava treballant, vaig escoltar per la ràdio que Ramón Tossas “Ivà” havia mort en un accident de trànsit a la Rioja. Vaig pensar:

- Collons iaio, t’has sortit amb la teva la gent no et recordarà “ga-ga”.

Quan va morir, avui fa 15 anys, l’Ivà tenia 52 anys.

Penso que val la pena recordar-lo.

29 comentaris:

Sergi ha dit...

Sempre és bo recordar els professionals. He de reconèixer que justament els seus còmics no són els meus preferits, i que sovint me'ls saltava, però això va a gustos, i no s'ha de treure mèrit a l'artista.

Puji ha dit...

Una abraçada per ell i per vós.

Sergi ha dit...

Benvolgut Avi:

Gent com l'Ivá o el Jaume Perich continuen sent vius a la nostre memoria...Caguncony,tots dos morts i d'altres ni un trist refredat...nchst!!

Jo Mateixa ha dit...

Sap greu quant llegeixes un record així, mantingui'l viu Avi, vostè que el coneixia be.

Una forta abraçada!!!!

. ha dit...

Això de 'la merda al sol s'asseca' m'ho diu sovint mon pare. No crec que tingui res a veure en què tots dos siguem lectors de l'ivà, però fa gràcia...
Els còmics de l'ivà tenen una característica que els fa especials: a primera vista, ja cansen -són sense color, en línia, els dibuixos són simples i les pàgines del makinavaja o la puta mili semblen un desgavell de gargots impracticable-, però un cop has fet l'esforç -que tampoc és tant- de llegir-los et penedeixes de tots els cops que n'has ignorat algun perquè et feia mandra. Són massa bons per deixar-los passar. A més, tenen aquell llenguatge tan divertit, uns personatges tan curiosos i patètics...
Era un dels millors humoristes del país, sense dubte. S'ha d'agrair que el jueves els continuï publicant.

El veí de dalt ha dit...

Doncs recordem-lo, que era un dibuixant collonut! (Saps que sempre vaig pensar que Avi i Ivà, canviant l'ordre, era com un homenatge implícit, l'un per l'altre, com si diguéssim...
Per cert, com va tot? Els dibuixos avancen?

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

enorgulleix que recordis la seva memória, si senyor!

Anònim ha dit...

Li agradés o no, benvolgut Xexu, (per els gustos es van fer els colors)s'ha de reconèixer que l'Ivà va trencar motllos i va crear escola.

Anònim ha dit...

Gràcies benvolgut Puji... Encara que no sé com li donaré a ell...

Anònim ha dit...

Ni un refredat ni una verola borda...benvolgut Sergi. Cagontó, que deia el mestre...

Anònim ha dit...

Ho faig, benvolguda Jo Mateixa, ho faig... Va ser el meu mestre i com deia el meu avi, s'ha de ser agraït

Anònim ha dit...

Vostè ho ha dit, benvolgut Jordi Moreno, va ser un dels més mordaços, i millor professional de l'humor gràfic d'aquest país.

Anònim ha dit...

Benvolgut Veí, el tema de L'Avi i L'Ivà va ser pura coincidència, res a veure en un homenatge mutuo.
Un dia li explicaré d'on ve això de L'Avi.-. Malauradament no li puc explicar d'on vé això de l'Ivà.

Anònim ha dit...

Mentre hi hagi algú que recordi a algú que ja no hi és, aquest continuarà viu, malgrat no hi sigui físicament, benvolguda Menta Fresca...

ddriver ha dit...

res es al atzar

Rita ha dit...

Com en sergi, penso que hi ha persones que no moren mai. Un record per ell i una abraçada per a vos, avi!

Marc ha dit...

Algú va dir que "un mor quan mor l'últim que el recorda". L'Ivà encara serà recordat durant molts anys.
Una abraçada, Avi.

Cristina ha dit...

A les bones persones sempre se les ha de recordar. I mantenir en la memòria els bons moments viscuts. Una forta abraçada!

Candela ha dit...

Són persones que encara estan amb nosaltres.

Un post genial.

Anònim ha dit...

Subscric el comentari de la candela... no coneixia els seus dibuixos (almenys que jo recordi, que tinc memòria de peix)però el post està molt bé i si encara el recordes continua estant...
Petonets!!

Anònim ha dit...

Sçi, benvolgut Ddriver, és l'atzar...però a vegades l'atzar és cruel...

Anònim ha dit...

Efectivament, benvolguda Rita, la gent more del tot quan no hi ha ningú que la recordi...

Anònim ha dit...

Benvolgut Marc, teniu per segur que mentre jo jo visqui, l'Ivà no morirà, ja que jo sempre el recordaré. Va ser el meu mestre...

Anònim ha dit...

Benvolguda Cristina, l'Ivà tenia el seu caràcter, però li asseguro que va ser un dels millors crítics i professional que ha donat aquest país. Tan de bo, jo pogués ser la mitat del que va ser ell...

Anònim ha dit...

Apreciada Candela, sempre, sempre, l'Ivà estarà entre nosaltres, ja que la seva feina (discutida o no)segueix vigent...

Anònim ha dit...

Benvolguda Cafeambllet, jo vaig viure al costat de l'Ivà, al llarg de sis anys, moltes coses, bones i dolentes, però el seu record sempre estarà amb mi. Més enllà del homenatges que li facin en certes revistes, que encara publiquen els seus dibuixos per engatusar a la gent.

rsm ha dit...

Visito el teu bloc sovint, però m'estreno en escriure-hi.

Pels que somiavem ser dibuixants de tebeos, i ja ens queda lluny i a més hi hem fracassat; anècdotes com la que expliques són impagables.
Confio que n'explicaràs més. Salutacions, R.

Anònim ha dit...

Gran professional

Anònim ha dit...

No vaig arribar a coneixer al Ivà. Pero conec al seu pare, l'Alfons, i si l'Ivà s'assemblava nomes una miqueta a ell segur que no hagues sigut mai un iaio "ga-ga". L'Alfons fara aquest mes 95 anys (si no m'equivoco) i te el cap molt clar i es una gran persona. Es sempre tan alegre i amable. Tot i que ha tingut una vida molt dura, a sobrevisgut a casi totes les seves personas estimades i ara viu en una residencia sempre te el riure a la boca.