... Per sort, durant una bona estona els comensals es van dedicar a parlar de política, cosa que jo vaig aprofitar per anar endrapant calçots i més calçots.
Al cap d’una estona una de les dones que tenia enfront meu em va deixar anar:
- Tu, quan trigues?
Amb les mans negres, la barba empastifada de salsa de calçots i mastegant, li vaig dir.
- Mmmm! En arribar mmmm! a l’orgasme?
- he, he, he, - Va respondre mirant a la concurrència - com es nota que és humorista... No, volia dir que quan trigues en fer un acudit?...
Aquesta pregunta me l’han fet un fotimer de vegades i sempre que me la fan recordo el que en una ocasió em va dir el iaio Ivà ( que va ser el meu pare professional) : Tu, no dibuixis mai en una redacció. Si vas molt ràpid, et diran: “Cony! Aquest si que se’l guanya descansat i ràpidament”. Si vas molt lent et diran: “Cony! Si que va lent. Aquest paio no ens surt a compte”...
Des de llavors procuro ser molt cautelós amb el que dic. Així doncs per aquestes ocasions tinc una resposta preparada:
- La idea, em porta bastant de temps. Un cop aconseguida i arrodonida, el dibuix, no em porta tant de temps, però Déu n’hi do.
D’aquesta manera, el meu interlocutor no arriba mai a esbrinar el temps real que trigo en fer un acudit i jo quedo com un senyor. I és que estem en una societat en la que s’ha estès la creença que quan més temps es dedica a fer una cosa, més valuosa és. Cosa que no és real, ja que jo he llegit novel·les que diuen que les han escrit en vuit i deu anys i penso: “Collons, tan de bo s’hagués dedicar a la cria del xampinyó, que hauríem tret més profit tots plegats”. També he llegit novel·les que sé, que s’han escrit en dos, tres o sis mesos i són una meravella, per tant, això del temps és relatiu i no té res a veure amb la qualitat.
8 comentaris:
Ai, benvolgut avi, típica situació: mal si fas, mal si no fas!
De gent per a jutjar-nos, el món en va ple!
Benvolgut Avi: i aquest post quan heu trigat a fer-lo?
Home, ja que ho mencionàveu, potser en el sexe si que hi juga un paper el temps en la qualitat, però no us falta raó amb això que dieu, i la resposta, si m'ho permeteu, diré que és gairebé de polític, amb moltes paraules i sense dir res clar. Per despistar, vaja. Us en sortiu prou bé per peteneres.
Benvolgut Avi,tens tota la raó.Hi han,per exemple,acudits a la premsa que sembla que hagin estat fets amb cinc minuts.
Per cert,no et pots imaginar el temps que he trigat en llegir aquest post.
En teoria les coses que duren molt de temps han de sortir millor fetes. Ara, aquesta teoria queda destrossada per la realitat.
Fas molt bé de pensar una resposta com aquesta, que hauria de ser "rutinària". Però és molt cert que la gent acostuma a banalitzar tot el que fan els altres.
Fas molt ben fet!
I no t'han fet mai la pregunta: "I això que fas, per què serveix?" Perquè sembla que si has fet alguna cosa d'humanitats o belles arts estàs condemnat a aquesta pregunta pels segles dels segles.
una altre pregunta molt típica es, I això dòna per viure? grrrrr....
A preguntes tòpiques, respostes estandar, sí senyor. Un dia li explicaré la meua al I com sent d'Alacant parles valencià?. Bona estratègia.
Publica un comentari a l'entrada