dimarts, de febrer 26

Calçotada a cal poll revifat (I)


Aquest cap de setmana passat vam anar a fer una calçotada a la torre del poll revifat (el poll revifat és aquell regidor d’un ajuntament del cinturó roig i que la seva dona és amiga de la Maria).

Érem cinc parelles, els membres de gairebé totes, vinculades al món de la política.

Només acabar d’arribar ja es van posar a parlar de política, que si el cara a cara, que si el PP, que si en Saura, que si en Carod, que si en Montilla...

Com que el meu mal no vol sorolls, després d’agafar una cervesa, li vaig dir al poll revifat

- Què? Anem a fer el foc?

- Sí

- Doncs apa, ves traient la llenya que necessitem molta flama

Durant una estona vaig estar suant la cansalada davant la barbacoa, però vaig evitar estar escoltant converses que no m’interessaven en absolut. És clar que, la felicitat dura poc a casa del pobre. Un cop fets els calçots i la carn a la brasa, no em va quedar més remei que anar a seure a la taula.

Tot just estava a punt d’engolir el tercer calçot, que va sorgir la primera pregunta

- I, tu, a què et dediques?

- Mmmm!... Sóc ninotaire

- Ui, que interessant – va dir-me una, que és tècnica de cultura – Així que fas titelles per a nens

- No. No sóc titellaire, sóc ninotaire...

- Fa acudits en un diari– va respondre per mi, el poll revifat – Viu d’enfotres de nosaltres

- Home, i que duri, si no fiquéssiu la pota se m’acabaria la feina – vaig dir amb el meu millor dels somriures, mentre m’endrapava un altre calçot

- I, tu com firmes? – Em va preguntar un dels col·legues del poll revifat

- L’Avi

- Ah... No, no t’he llegit. És que jo llegeixo “El País”

- Ja...

- Tu coneixes al Forgues i al Peridis?

- Sí

- És que jo els trobo genials, sobretot en Forgues, i ha cops que em peto amb ell

- Ja...

- Que tal són en persona?

- Doncs, més o menys de la meva alçada

- Ha, ha, ha, que “catxondo”. Em referia a que si són tan conyons com en els seus acudits

Redéu, redéu, redéu, ja hi som - vaig pensar - com patirem en aquesta calçotada...

22 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

És que en fiques en cada "ensierru"...!

XeXu ha dit...

Si que em recordo del poll revifat, i tant. Al principi em sonava i no sabia de què, però després he caigut que ja havia llegit alguna història seva anteriorment. La cosa no pinta gaire bé de moment. Sembla mentida que gent de la política tingui tan poca cultura, això per començar. Però hi haurà una segona part, oi? Em temo el pitjor...

Sergi ha dit...

Mare de deu senyor,confondre els ninotaires amb els titellaires.L'unic que els interessava d'aquest ofici es sapiguer com son el Forges i el Peridis a la vida real,quina llástima.Mira que et fiques en uns embolics...

Jo Mateixa ha dit...

Benvolgut Avi, vostè sap que els caps de setmana i més si hi han calçotades, no s'ha de parlar de feina per res del mon??

Desprès pasa el que passa, oi que m'enten??

Petons i bona setmana!!!!!!!!!

kap ha dit...

Jo no opino fins que no sàpiga com vau acabar la calçotada ...

Alepsi ha dit...

Va, papa, no dissimulis, que estar amb tu ha de ser una festa contínua, segur!!!! xDDDDD

Gatot ha dit...

veus avi? per això va bé no tenir parella... t'estalvies calçotades!

petons i llepades amb salsa!

Dessmond ha dit...

Entre això de poll revifat i les històries que expliques, aquest paio és realment un poema.
I el romesco no se't fot de través?

Somiatrufes ha dit...

En aquests casos, s'agrairia una d'aquelles pantalles de salvació que posen a les cortinetes de Cuatro... Ai no, que aquests també prenen partit!, i de quina manera!

Flanagan ha dit...

Je je je, el truc és mantenir la boca sempe plena perquè vegin que no pots parlar.

Edu Casabella ha dit...

clar és que anar a dinar amb l' "enemic" és ficar-se amb un jardí que déu n'hi do ...

L'Avi.- ha dit...

Collons, benvolgut Veí, allò no va ser un "encierru", allò va ser una "encerrona"...

L'Avi.- ha dit...

Doncs sí, benvolgut Xexu, hi ha una segona part i unes posteriors reflexions de sobre com la gent veu la feina dels ninotaires...

L'Avi.- ha dit...

Benvolgut Sergi, la gent parla i no sap del que parla. I l'embolic no m'hi vaig ficar jo, simplement vaig acompanyar a la Maria a un dinar...

L'Avi.- ha dit...

Benvolguda Jo Mateixa, en cap moment se'n va passar pel caparró parlar de feina, el meu objectiu era menjar calçots, carn i passar l'estona. No és pas culpa meva que els altres començals fossin (com ho diria) una mica estrets de mires

L'Avi.- ha dit...

Fa bé, benvolgut Kap, fa bé. Encara que segur que la situació que jo descric vostè també la patit...

L'Avi.- ha dit...

Ai, nena, nena, nena, jo quan estic a gust, sóc d'una manera, però quan no estic a gust puc arribar a ser mooooolt desagradable

L'Avi.- ha dit...

Bon raonament, benvolgut Gatot, molt bon raonament...

L'Avi.- ha dit...

Benvolgut Dessmond, només li puc dir (perquè es faci una idea) que no hi ha res pitjor que un polític moooolt mediocre, amb ínfules de gran personatge

L'Avi.- ha dit...

Benvolgut Somiatrufes, jo, en aquests casos penso: Què collons foto jo aquí?...

L'Avi.- ha dit...

Ai, benvolgut Flanagan, no es pot imaginar la gran quantitat de claçots que vaig entrapà... Em sembla que encara els estic pixant...

L'Avi.- ha dit...

Té tota la raó, benvolgut Edu... El que passa és que pensant-ho bé, he sortit a la conclusió que a mi em va la marxa...