- Què tal?... Com ha quedat el tatuatge?
- Collonut!. M’està malament dir-ho, perquè en sóc l’autor, però és una obra d’art... El disseny, els colors, la distribució del dibuix... Se’ns dubte, quan et passegis sense samarreta causarà sensació...
- Home, per això vaig venir a fer-me’l aquí, perquè segons em van dir, tu ets un dels millors tatuadors d’aquest país
- Bé, és qüestió d’estar a l’aguait i fer la feina amb absoluta professionalitat... Pensa que un altre no s’hagués entretingut tant en les branques i les fulles...
- Quines branques?
- Coi, les de l’arbre
- Quin arbre?
- L’arbre que t’he tatuat a l’esquena
- Un ar... un ar... un ar...bre? M’has tatuat un arbre a l’esquena?
- Sí, un arbre
- Cagontot!... M’havies de tatuar una Harley – Davidson
- No, no, em vas demanar un arbre
- I una merda! Et vaig dir una Harley – Davidson
- No et posis nerviós. Ho tinc aquí apuntant... A veure... Manel, un arbre a l’esquena
- Manel?... Jo sóc en Joan!
- Joan?... Óstia!... És veritat, en Manel era el client d’abans...
13 comentaris:
i si no en queda satisfet li retornem els diners.
Com en el Corte Inglés...
que bo! ostres, però quina putada a la vegada! un tatuatge deixa marca per tota la vida!
I mira que voler una harley l'altre també... hahaha!!
No se quin dels dos clients está mes sonat,si el que vol la Harley o el que volia un arbre.Mare de deu senyor,com ho borrem aixó?
Boníssim, quin riure! Una proposta magnífica Avi, es supera dia a dia. Ara que, quina putada, ben mirat. Només de pensar que això em passés, ja se'm posen els pèls de punta...
jajaja, bon relat avi!
Suposo que dir-li que la Harley la té tatuada darrera l'arbre no colarà, oi?
Mira, el tatuador aquest és un home que fa el bé social..... xDDDD
Avi... genial!
Un fart de riure!
Sou bó!. Un crack!
Una abraçada
Molt bó! Millor un tatuatge ecològic, no?
Doncs encara ha estat de sort, en Manel podria haver demanat... no sé... si ho dic jo seria una marranada, segur!!!
Molt bó, quin fart de riure, pobre noi. Podría tatuarli una Harley aparcada alcostat de l'arbre... ¡Quina animalada! ja,ja,ja... Bé et felicito m'ha semblat magnific.
Gràcies... Entre tots m'afalagueu...Ves que no em surtin els colors...
No es pot queixar en Joan perquè l´arbre és molt maco,jejeje. Un treball fet a conciència. Quin riure!!!
Publica un comentari a l'entrada