Hi un parell de dies entre setmana que, el vespre, vaig a buscar a la Maria a la feina. Procuro arribar un quart d’hora o vint minuts abans de que ella plegui. Poso el cotxe en la zona blava (aquella hora ja no es paga). Surto del cotxe, vaig fins el portal del consultori i encenc un puro, que vaig fumant amb parsimònia, mentre espero que ella plegui.
Aquesta estona, em serveix per pensar en coses de la feina que tinc empantanegades, en coses de casa, en coses de... bé, en coses.
Estava allà, palplantat, com altres vegades, quan va passar davant meu, em va mirar, es va aturar i em va dir:
- Tu i jo ens coneixem, no?
- Jo a tu, si que et conec. Tu a mi, no ho sé – li vaig respondre.
- Oh, i tant, tu i jo hem tocat junts en algun concert...
- No. Ja et puc assegurar que tu i jo no hem tocat junts. M’agrada molt la música, però no entono ni amb ajut de tot el cor celestial.
- Doncs de que ens coneixem?
- Home, tu ets l’Oriol Tramvia i et recordo de quan vas fer “Bèstia” i el “Rocky Horror Show”
- Cony!, llavors tu i jo teníem pèl...
No em vaig voler treure el barret i ensenyar-li que jo, encara en tinc de pèl. (Cada cop menys, però encara en tinc)
- I, tu, qui ets?
- Jo sóc L’Avi i no em dedico a la música, sóc ninotaire
- Cony!, L’Avi... L’Avi del “Papus”... Jo t’he llegit. Ja sé qui ets... I, de què ens coneixem?
- Potser ens hem vist en alguna presentació d’algun disc
- És clar, deu ser això. Com que t’he vist amb el barret m’he pensat que eres músic... Ai, cony!... Ai, cony... I què, com va tot?
- Anar fent... I, tu?
- Doncs, surto de tant en tant al “Cor de la Ciutat”...
- Sí, ja t’he vist
- ...i estic preparant coses de música... Com sempre... Bé, doncs ja ens veurem
- Sí, home...
- M’alegro que estiguis bé
- Jo també... Adéu
- Adéu...
Ves per on, ara resulta que faig pinta de músic.
Oriol Tramvia
Aquesta estona, em serveix per pensar en coses de la feina que tinc empantanegades, en coses de casa, en coses de... bé, en coses.
Estava allà, palplantat, com altres vegades, quan va passar davant meu, em va mirar, es va aturar i em va dir:
- Tu i jo ens coneixem, no?
- Jo a tu, si que et conec. Tu a mi, no ho sé – li vaig respondre.
- Oh, i tant, tu i jo hem tocat junts en algun concert...
- No. Ja et puc assegurar que tu i jo no hem tocat junts. M’agrada molt la música, però no entono ni amb ajut de tot el cor celestial.
- Doncs de que ens coneixem?
- Home, tu ets l’Oriol Tramvia i et recordo de quan vas fer “Bèstia” i el “Rocky Horror Show”
- Cony!, llavors tu i jo teníem pèl...
No em vaig voler treure el barret i ensenyar-li que jo, encara en tinc de pèl. (Cada cop menys, però encara en tinc)
- I, tu, qui ets?
- Jo sóc L’Avi i no em dedico a la música, sóc ninotaire
- Cony!, L’Avi... L’Avi del “Papus”... Jo t’he llegit. Ja sé qui ets... I, de què ens coneixem?
- Potser ens hem vist en alguna presentació d’algun disc
- És clar, deu ser això. Com que t’he vist amb el barret m’he pensat que eres músic... Ai, cony!... Ai, cony... I què, com va tot?
- Anar fent... I, tu?
- Doncs, surto de tant en tant al “Cor de la Ciutat”...
- Sí, ja t’he vist
- ...i estic preparant coses de música... Com sempre... Bé, doncs ja ens veurem
- Sí, home...
- M’alegro que estiguis bé
- Jo també... Adéu
- Adéu...
Ves per on, ara resulta que faig pinta de músic.
Oriol Tramvia
33 comentaris:
Quina anècdota més graciosa, però a l'hora, quina situació més kafkiana. Quin prenda en Tramvia...
I aquest surt al cor de la ciutat?. Jo n'havia sentit parlar, però no sabia la pinta que fa.
ostres si que hi va de penjada la gent abans del Nadal....
el cor de la ciutat i qui és la clara? el iago? el max? el Beni? el Peris? el francisco? la trini? el abuel? aiaiaia quin embolic...
Es que només porten barret els musics??? caraina... no ho sabia pas això!!!
Deu ser que aixó de dur barrets es cosa de musics,de fet conec pocs ninotaires que portin barrets.
Tot i aixó l'anècdota del Oriol Tramvia es del tot divertida.
Ostres Avi haurieu de penjar-nos un emepetres interpretant una cançoneta per saber si realment s'entona o no s'entona. Que valorar així sense haver-ho sentit, es fa difícil... després decidiríem si la pinta de músic s'hi escau o no.
Avi,
si us dic que aquest Tramviaire va ser...profe de música meu un any, quan jo en tenia...vuit anys? encara recordo, guitarra en mà cantant: "Si el país ha d'esclatar a la guerra hauràs d'anar. I veuràs com dels canons surten plats de macarrons!" Un personatge!
PS Per cert, teniu una copeta al replà. El puro, el porteu vós.
No entenc la relació barret=músic, però un encontre si més no, curiós... ;-)
jajajajajaja avi!!! l'altre dia em va venir al cap la lletra de la cançó "Bèstia!" :D i la vaig estar buscant però no la vaig trobar...
i... ves per on... jo alguna vegada també porto barret (la setmana passada en portava i ho explico a la Cuca). A veure si els meus atacs telepàtics vindran pel barret!!!
per cert, avi, tens un regalet a casa meva!
petons i llepades enbarretades!
Avi, sóc el/la vostre/a amic/ga invisible i, casualitats de la vida, la mitjanit del 12 d'agost de 2006, jo era aquí.
No és una pista, però m'ha fet gràcia comentar-vos-ho!
Carai, papa.... si és que la gent se les ingenia de qualsevol manera per apropar-se a tu, eh? xDDDDDDD
Aquest paio no l'havia vist en ma vida... de qui dius que fa al cor?
ja saps com son aquestes coses...jajaja llastima que no tingues 18 anyets i estes com un tren (frances) i es deixes descarrilar
Doncs ja ho sap benvolgut Avi, canti, canti, poder farà la primera pela...ai perdo, el primer euro :-P
Bon ca de setmana, pertonassos!!!!
Tramvia , yo tengo todos sus discos y hace conciertos de vez en cuando incluso tiene un DVD . EL ULTIMO ES MUY BUENO .
i quina pinta és aquesta?
Benvolgut Xexu, diuen que la vida s'ha de prendre com bé...
Doncs sí, benvolgut Dessmond, l'Oriol Tramvia ha sortit i de tant en tant surt al Cor de la Ciutat.
Ja ho pot ben dir, benvolguda Cristina, mai se sap que pot passar a la porta d'un consultori...És com entrar a la quarta dimensió...
Doncs no, benvolguda Rosa, no és cap dels que vostè diu. En Tramvia és un dels membres dels "Imparables", el conjunt d'en Beni
Segons sembla, per algunes persones, només porten barret els músics. Es veu que la gent d'altres professions han d'anar amb la testa a l'aire
Doncs miri, benvolgut Sergi, a partir d'ara ja podrà dir que coneix a un ninotaire que porta barret, servidor.
Benvolgut Jordi, no fa falta que penji cap cançó amb MP3. Ja li dic jo que no entono i si n'ho s'ho creu, la Maria li pot confirmar.
Benvolgut Veí, gran cançó del Grup de Folk, aquesta dels macarrons.Ah, per cert gràcies per el premi, quan pugui el penjaré al bloc.
Benvolguda Cafeambllet, no s¡hi escarrasi que la relació, tampoc l'entenc jo...
Benvolgut Gatot, la lletra de la cançó "Bestia" la tinc jo, si la necessita només m'ho ha de fer saber. Segurament que els atacs telepàtics són per el barret, per què es pensa que el porto jo?...
Gràcies per el premi, tan bon punt actulaitzi el bloc, el penjaré...
Amic/ga invisible, ves que petit és el món i quines quasualitats té la vida... Ara m'heu deixat intrigat... Qui deveu ser?... Mmmm!
Nena, nena, nena, va ser una casualitat, no sóc tan important com perquè la gent faci numerets per apropar-se a mi.
Com he dit en un altre comentari, és un dels membres del conjunt d'en Beni.
Benvolgut Ddriver, fa de mal comentar el seu comentari, ja que, esporadicament, la Maria em llegeix...
Benvolguda Jo Mateixa, ahir i avui he cantat i ja veu quin temps s'ha girat... La primera pela potser la faré com a provocador de plujes i tempestes.
Benvolgut Francis Black, ningú dubte de la qualitat musical de l'Oriol, ans el contrari, a mi també m'agrada
Aquesta deu ser la pregunta del milió, benvolgut Robertinhos...
Benvolgut Avi, us donaré una pista: hi ha un enllaç del meu bloc en el vostre bloc. I encara us diré més. Hi ha un enllaç del vostre bloc en el meu bloc. O sigui que ens llegim mútuament!
Ui, ui, ui...
tranquil home, s enten,el mon es ple de cobards!!tambe esta ple de valents separats no?jaja
Publica un comentari a l'entrada