Excuses

A principi del segle XX, els espanyols, per poder afermar la seva presència en la colònia de Guinea, van donar molt poder a capitostos indígenes de l’ètnia Fang.

A un d’aquests capitosts, que dominava una gran extensió de terreny, el governador espanyol li va encarregar que construís una carretera. Per fer-ho li va facilitar diners, eines i un permís perquè utilitzés tots els homes, dels poblats que controlava, que feren falta.

Mesos després, el governador va anar de visita a la zona i va veure, amb estupor i incredulitat, que la carretera estava feta un nyap, plena de sots i la major part de l’asfalt aixecat. Empipat, es va dirigir ràpidament a la tenda del capitost

- Hola “Bwana”

- Ni “Bwana”, ni pebrots. Acabo de venir per la carretera que et vaig manar construir i està feta una porqueria. Et vaig donar tots els diners i tota la maquinaria que em vas demanar i el resultat és una carretera completament intransitable, que està plena de sots

- Ei, ei, ei, no és culpa meva “Bwana”.

- Què vol dir que no és culpa teva?

- Doncs això “Bwana”. Jo vaig construir bé la carretera, el que va passar és que poc després va començar a ploure i va quedar feta una merda. Així que no em reclami a mi, reclami a Déu que és qui fa ploure


Vaig recordar aquesta anècdota quan vaig veure les declaracions que va fer la ministra Magdalena Álvarez quan va interrompre dos dies les seves vacances a Màlaga, (pobre dona, que sacrificada) per venir corre-cuita a “Dar unes explicaciones para calmar la tensión del problema catalán”

I és que la culpa no la té ni el govern d’en Zapatero ni el govern de la Generalitat. Tota la culpa és dels governs anteriors i dels elements. (al reves del cas de Guinea, que els colonitzats intentaven aixecar la camisa al colonitzadors, aquí qui aixeca la camisa són els colonitzadors als colonitzats)

Jo no tinc gaire experiència en governar (vaja, mai he estat en cap govern, ni municipal, ni de més amunt), però el meu sentit comú em diu que si quan entro nou en un lloc i veig que les coses estan malament, ho dic al començament de la gestió, no al cap de uns quants anys de governar i quan pinten bastos. Ara, tampoc em feu gaire cas, que jo, com diuen de mi alguns polítics, sóc un ignorant que no sap com van les coses.

(Acudit publicat al Punt)