Enguany
fa quaranta anys que va sortir als quioscs “EL PAPUS”, una revista humorística
que va revolucionar la premsa humorística d’un país que anava despertant del
malson de la dictadura d’en Franco i que va ser clau en la transició.
Servidor,
va tenir el goig de treballar-hi, i fins i tot en va ser sots-director
artístic. Per això em plau molt que el proper dimecres dia 2, a les 19, s’inauguri
al Col·legi de Periodistes de Barcelona, rambla de Catalunya 10, una exposició que
recorda a tots els autors que vam passar per la publicació.
El mateix dimecres, juntament amb la inauguració,
es farà una taula rodona amb el títol: El Papus: quan l’humor podia ser
delicte, amb la participació de JA (Jordi Amorós), Pere Rusiñol de la revista
Mongolia, Pepe Gálvez, comissari de l'exposició
i membre de TantaTinta, organització que ha fet possible l’exposició, i un
servidor.
Així que ja ho sabeu, si us ve de gust compartir
una estona amb els que vam fer possible aquesta revista, sens dubte estarem
encantats de que vingueu.
5 comentaris:
Tot i ser anterior a la meva època, he sentit a parlar de la revista, però no he tingut mai a les mans cap exemplar. Cal reconèixer el seu mèrit, això sí, i per això em sembla molt justa la celebració. Probablement no estigui lluny del lloc aquell dia, si hi penso potser m'hi passaré!
Ui, germà! Jo sóc deu anys més vella que la revista i la recordo perfectament, perquè sempre ens en portaves exemplars a casa.
Per això, El Papus per a mi té records d'infantesa, d'una infantesa que encara sentia viva la repressió d'un règim franquista i que la revista s'encarregava de criticar amb una gran i treballada ironia.
Recordo perfectament l'atemptat que patí la redacció d'El Papus i el que vam arribar a patir a casa fins que et vam localitzar (llavors no hi havien mòbils).
Dimecres, en principi, estic lliure; així és que si no hi ha res de nou, miraré d'acostar-m'hi.
Molts petons,
Janet
Si germaneta, jo també recordo, de fet a casa encara guardo algún exemplar, hi ha coses que no les oblides mai, l´atemptat és una d´elles.
Jo tb aniré.
Petons germans!!!!!!!!
Benvolgut XeXu, si no està lluny i passa, serà un plaer saludar-lo..
Ai, germanes, qui os anava a dir que el vostre germà havia triat una professió de risc, oi?
Us espero allà... Petons
Publica un comentari a l'entrada